Tribunal de Justícia Europeu
refugiats
La justícia europea avala el repartiment obligatori dels refugiats
Desestima els recursos que van presentar Hongria i Eslovàquia contra el programa
La CE eleva el to contra els països de l’est que es neguen a acollir
La decisió, ahir, del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) de desestimar els recursos d’Hongria i Eslovàquia contra el repartiment obligatori dels refugiats intensifica les tensions entre Brussel·les i l’est d’Europa. El setembre del 2015, en el moment més crític de la crisi de refugiats, el bloc de l’est va crear una nova escissió a la Unió, en interposar aquest recurs després que el Consell votés per majoria a favor del mecanisme de quotes. De fet, Hongria s’ha negat a acollir cap dels 1.294 refugiats que se li van adjudicar, i Eslovàquia només n’ha reubicat 16 de 902.
D’aquesta manera, l’alt tribunal aplana el camí a l’executiu europeu per imposar sancions a aquells països que es neguin a acceptar els refugiats acordats. A una setmana de l’esperat discurs sobre l’estat de la Unió del president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, el comissari de Migracions, Dimitris Avramopoulos, no va voler avançar ahir quines mesures concretes s’adoptaran, però va amenaçar de “portar davant dels tribunals Polònia, Hongria i la República Txeca” si no fan cap pas per acollir refugiats. Pensant en futures represàlies, el govern polonès de Viktor Orbán ja s’està preparant per a la batalla, vistes les declaracions del seu ministre d’Afers Estrangers sobre la decisió del TJUE: “La lluita real comença ara.”
L’anunci del tribunal europeu coincideix amb la presentació de l’últim informe de la CE sobre el repartiment de refugiats. En poques setmanes s’acaba el termini marcat perquè els estats membres compleixin les seves promeses i tot indica que els resultats posaran en evidència el fracàs dels països europeus a l’hora de gestionar la crisi de refugiats. En l’últim any i onze mesos només han reubicat un 28% dels refugiats atrapats a Grècia i Itàlia als quals van prometre que acollirien. És a dir, que hi ha 70.627 persones que fa dos anys que esperen una destinació d’acollida. I veient el ritme d’alguns estats, tenen moltes possibilitats de continuar esperant en camps de refugiats durant mesos. Per exemple, l’Estat espanyol aquest estiu ha reubicat 886 refugiats i, per complir les seves promeses abans del 26 de setembre, n’hauria de rebre 1.257 més en els pròxims vint dies.
Però, a més d’aquestes reubicacions, Europa té altres compromisos pendents amb els països que han patit més l’èxode de la guerra a Síria i l’Iraq. Si bé en aquest cas han acceptat un 75% dels refugiats que van prometre, la xifra de compromís era relativament baixa: 22.500 dels més de 4 milions i mig de refugiats que hi ha a Turquia, el Líban i Jordània, segons les Nacions Unides. I malgrat que l’informe mostra que no s’han assolit els compromisos, el comissari Avramopoulos es va atrevir a demanar als estats que facin noves promeses als refugiats d’Egipte, Líbia, Nigèria, Etiòpia i el Sudan.
Més de 6.500 menors desapareguts
Un total de 6.506 refugiats menors d’edat no acompanyats, la majoria d’ells arribats a Alemanya amb el flux migratori massiu de final del 2015, consten com a desapareguts, segons dades de l’Oficina d’Investigació Criminal (BKA) difoses ahir pel diari Rhenische Post. La majoria de menors no acompanyats desapareguts a data d’1 de juliol del 2017 –5.502– són adolescents d’entre 14 i 17 anys, als quals se sumen 945 de fins a 13 anys i 59 més majors de 18. Segons aquestes dades, la xifra de refugiats menors no acompanyats s’ha reduït en un any gairebé un 28%. La BKA havia informat a final d’agost del 2016 que gairebé 9.000 refugiats menors no acompanyats constaven com a desapareguts, tot i que, per contra, el nombre d’infants buscats menors de 13 anys era de 867.