Política

“Estem preparats”

L’Agència Tributària culmina el recorregut autonòmic i es declara llesta per assumir més impostos quan calgui

Els ens de la Generalitat liquidaran en ella els tributs estatals a l’octubre, i el ministeri amenaça ciutadans i empreses que ho imitin

“Avui demostrem que estem preparats.” El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, encetava ahir al matí una setmana clau en el camí cap al referèndum amb una fita gens innòcua en què l’administració catalana ha treballat de valent els últims anys per fer-la realitat “en un temps rècord”: la presentació de la culminació del desplegament territorial i competencial de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que n’esgota el recorregut autonòmic i la deixa en condicions d’assumir figures estatals com l’IRPF, l’IVA o Societats, que pugen a més de 42.000 milions, si cal en pocs mesos –si bé els tempos en cas d’independència es lligarien a l’eventual negociació amb l’Estat– i en un futur proper. Que el govern recapti el màxim d’impostos, recordava, a més, el vicepresident Oriol Junqueras, també ha de tenir un efecte positiu en el ràting, és a dir, serà clau per facilitar l’accés a mercats exteriors quan li calgui finançar-se.

Tot plegat és possible gràcies al nou sistema informàtic e-Spriu, que es va implantar el juliol amb l’impost sobre les begudes ensucrades i està preparat per gestionar tributs periòdics i massius que, de fet, a partir de l’octubre ja permetrà que uns 170 ens de la Generalitat i unes 500 entitats més vinculades al sector públic centralitzin a través de l’ATC el pagament de la cistella estatal, que tot seguit s’ingressarà en un sol paquet a l’agència del ministeri (AEAT), en una operació del tot legal avui dia. Només per aquest concepte ja es calculen ingressar uns 2.500 milions l’any, després que l’ATC ha descartat al final gestionar també les cotitzacions socials, que pujarien a uns 2.000 milions i que s’espera que pugui assumir aviat l’agència de protecció social que es crearà amb la llei que aprova demà el Parlament. L’ATC, en tot cas, oferirà centralitzar els impostos estatals de tota l’administració local catalana –de fet, uns 120 ens ja ho estan fent des de fa mesos–, però els responsables de la Generalitat defugien ahir fer cap crida a la ciutadania i a les empreses perquè facin el mateix, tot i que fa uns anys hi havia hagut una campanya de l’ANC en aquest sentit, amb poc èxit, per cert. En qualsevol cas, aquesta és una pràctica avui acceptada –fonts de l’ATC admetien que alguns particulars els liquiden impostos estatals, que ells immediatament trameten a l’agència estatal (AEAT)– i està estesa entre administracions, també en sentit contrari.

Amenaça del ministeri

El delegat de l’Estat, Enric Millo, en resposta a una piulada del vicepresident Oriol Junqueras en què anunciava la presentació, l’havia saludat dissabte a Twitter amb un “Ja era hora ! Altres comunitats autònomes fa temps que ho fan. Això només depèn de la Generalitat. Enhorabona”. L’acte, però, ahir va fer aflorar el nerviosisme a Madrid, i va apujar un graó més la tensió a pocs dies del que es preveu l’esclat definitiu. A la tarda, el Ministeri d’Hisenda emetia una hostil nota d’avís en què recordava que si les gestions tributàries es fan davant d’administracions diferents de la competent “les declaracions es tindran per no presentades i els deutes, per no pagats”. I en conseqüència, amenaçava que l’AEAT “podria iniciar procediments de comprovació, liquidar el deute tributari i imposar sancions, així com iniciar el procediment d’apressament per fer efectiu l’import del deute”. A més, recordava que aquestes conductes “podrien ser constitutives de delicte” contra la hisenda pública, i que en concret les persones jurídiques també tindrien “responsabilitat penal”, i els seus administradors podrien ser condemnats com a responsables solidaris o subsidiaris al pagament de deute corporatiu.

Desplegament complet

Amb el desplegament ara completat, l’ATC assumeix la gestió, inspecció i recaptació de tots els impostos propis i cedits, per a la qual cosa ahir va obrir de cop 14 oficines pròpies i 13 més de compartides amb altres administracions locals arreu del país, que s’afegeixen a les cinc que ja tenia –per assolir una xifra similar a la de l’AEAT– i a les 161 d’altres ens locals que configuren la xarxa de finestreta única Tributs de Catalunya.

Per fer possible tant el desplegament territorial com l’assumpció de noves tasques, des de principi d’any la plantilla s’ha més que doblat, de 300 a 700 treballadors –els últims 250 han entrat entre el juliol i l’agost en concursos a què han aspirat uns 4.800 candidats–, que a final d’any seran ja 800. Del total, uns 220 provenen d’oficines liquidadores dels registres de la propietat (gairebé el 80% de les seves plantilles), amb qui l’ATC ha rescindit el contracte que tenien fins a l’1 de novembre. Això ha propiciat una demanda del seu col·legi, però el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, recordava ahir que les primeres reclamacions judicials ja van ser desestimades i lamentava que reclamaven un lucre cessant de 4 milions per aquests dos mesos. És a dir, 24 milions l’any que “millor que estiguin a disposició del conjunt”, defensava Junqueras. Fins ara es pagaven uns 35 milions l’any a aquest col·lectiu.

Entre les competències assumides, destaca també el cobrament executiu del Servei Català de Trànsit, unes 300.000 multes a l’any, que s’afegiran a les 540.000 operacions executives que ja es fan per a la mateixa Generalitat, les diputacions i ens locals amb qui s’han signat convenis. En total, l’ATC recaptarà uns 2.700 milions enguany per tota la cistella que gestionarà –fins l’any passat pujaven a tot just uns 1.200 milions–, que seran més de 3.000 en un any natural quan s’hi afegeixin la nova taxa de les nuclears i l’ecològica sobre vehicles contaminants.

LES FRASES

Avui, es voti el que es voti l’1-O, posem les estructures que calen perquè Catalunya estigui preparada
Carles Puigdemont
president de la generalitat
Volem tenir el ràting que ens mereixem, que sigui fruit de la nostra despesa, inversió i recaptació
Oriol Junqueras
vicepresident i conseller d’economia i hisenda

Colau demana que es permeti l’1-O

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar ahir al president espanyol, Mariano Rajoy, que autoritzi l’1-O per no “crispar més les coses”. “Podria permetre tranquil·lament que es fes una consulta”, en lloc de “judicialitzar-la”, lamentava a Cadena Ser. L’alcaldessa, que el culpava de “principal responsable” de la tensió actual, l’instava a presentar tot seguit una proposta “en positiu” per a Catalunya. Colau, a més, apuntava per primer cop que facilitarà la participació dels barcelonins en el referèndum, tot i insistir que “no és el que Catalunya necessita” i, per tant, cedirà locals. Això sí, sempre que no posi en perill els funcionaris ni la mateixa institució de l’Ajuntament.

D’altra banda, històrics militants del PSUC com els exalcaldes de Cornellà, Frederic Prieto, i Tiana, Emili Muñoz, l’arqueòleg Eudald Carbonell o l’exdiputat Alfredo Amestoy, van presentar ahir un manifest de suport a l’1-O.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.