Corea del Nord
Pyongyang desafia les maniobres de Washington i Seül llançant tres míssils
És la resposta als exercicis militars, que es realitzen cada any, davant d’un hipotètic atac de Corea del Nord
Els projectils cauen al mar del Japó
Corea del Nord desafia de nou els seus màxims enemics, Corea del Sud i els Estats Units, disparant tres míssils de curt abast ahir al matí (cap a la mitjanit a Catalunya). Segons les informacions aportades per l’exèrcit sud-coreà i les forces dels Estats Units al Pacífic, dos van recórrer uns 250 quilòmetres abans d’esclatar en ple vol i caure al mar del Japó. Segons informava l’agència estatal de notícies sud-coreana Yonhap, el tercer esclatava immediatament després de ser llançat des dels voltants de Gitdaeryong, a la província de Gangwon.
El règim del jove dictador Kim Jong-un protesta d’aquesta manera per les maniobres militars conjuntes que, com cada estiu i des del 1976, porten a terme els Estats Units i Corea del Sud. Uns exercicis militars que, denominats Ulchi Freedom Guardian (UGF), Pyongyang considera un simulacre d’invasió i fan créixer la tensió al Paral·lel 38. Pyongyang veu aquest simulacre com una amenaça d’invasió del seu territori. Tant Washington com Tòquio van afirmar que els llançaments no van suposar cap amenaça per a la seva seguretat.
Els atacs arriben, a més, un dia després que el Nord celebrés el 57è aniversari de la seva doctrina Songun, que prioritza el sector militar i sota el qual el país va donar l’impuls definitiu als seus programes de míssils i armes nuclears durant el govern de Kim Il-sung, avi de l’actual líder, Kim Jong-un. Mentre els experts analitzen les característiques d’aquests nous míssils, el president sud-coreà, Moon Jae-in, convocava una reunió d’urgència del Consell de Seguretat Nacional a la Casa Blava, la seva residència oficial a Seül. Aquest últim assaig de projectils balístics té lloc un mes després que el règim nord-coreà provés el seu segon míssil intercontinental, en teoria capaç d’arribar als Estats Units.
Alta tensió
Una demostració de força que va disparar la tensió amb el president Trump, que va amenaçar d’atacar Corea del Nord si Kim Jong-un s’atrevia a disparar els seus míssils intercontinentals en direcció a l’illa nord-americana de Guam, al Pacífic. Tot i que finalment no ho va fer, aquest nou assaig nord-coreà desafia una altra vegada la Casa Blanca, que creia que havia aturat les provocacions de Kim Jong-un gràcies a l’augment de la pressió internacional.
Dimarts passat, el secretari d’Estat, Rex Tillerson, es va felicitar de “veure que el règim de Pyongyang ha demostrat un cert grau de contenció que no havíem presenciat en el passat”. Amb cautela, el president Trump també va confiar en la possibilitat de reobrir el diàleg amb Corea del Nord en assegurar que Kim Jong-un, va dir, “està començant a respectar-nos”. Aquest últim llançament de míssils, però, sembla que torna a dinamitar les esperances d’una certa distensió i demostra que Corea del Nord seguirà rebel·lant-se contra la creixent pressió internacional, reforçada després de la imposició de més sancions que pretenen asfixiar el finançament del seu programa militar.