Un Audi sobre el pantà

La urbanització Mar de Riudecanyes, situada en una zona boscosa sobre el pantà a la sortida del poble, sembla tranquil·la a simple vista. De fet, com la majoria a l’agost en una localitat d’interior poc turística. Amb uns 300 habitants censats, dels 1.200 que té aquest municipi del Baix Camp, registra poc moviment de vehicles i persones, tot i ser a prop de la costa i de grans vies de comunicació, i segurament per això la van triar els terroristes de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i a Cambrils la setmana passada com a segon camp base, més proper que el d’Alcanar, des d’on perpetrar els seus plans. En concret, es van reunir en un antic casalot abandonat en un extrem, a tot just uns 15 quilòmetres per carretera local, un quart d’hora, del passeig marítim de Cambrils. Aquí van ser, per exemple, just abans de l’atemptat, ja que s’hi va trobar el tiquet de la compra, entre altres coses, d’una destral i quatre ganivets que utilitzarien per a l’atac, i que havien adquirit en un basar xinès de Cambrils pocs minuts abans que tanqués a dos quarts de deu de la nit.

Aquest refugi terrorista havia estat un restaurant fins a principi dels noranta i després va passar a propietat municipal arran d’una reparcel·lació urbanística. Les parets són plenes de pintades i l’entorn, de brutícia: llaunes, restes de fogueres, condons, trossos d’uralita... I és que el lloc no passa tan desapercebut per als del poble: és el típic punt que freqüenta el jovent per fer botellons i altres trapelleries, i l’Ajuntament l’ha de tapiar gairebé cada any perquè hi entren ocupes o, malgrat que ja no hi queda res a dins, gent que busca coses de metall. No és el cas, això sí, dels terroristes, que aquests dies s’haurien quedat al porxo posterior amb vistes al pantà, lluny de mirades indiscretes. O això es pensaven ells...

“No és un espai per amagar-s’hi gaires dies, perquè tots ens coneixem i a la mínima mobilitat d’estranys la gent ho nota”, indicava ahir l’alcalde, Josep Maria Tost, mentre anava arribant al lloc un degoteig de mitjans i també uns pocs curiosos. L’alcalde, que descartava que els terroristes utilitzessin el lloc per amagar material, explicava que ell mateix havia estat allí feia quinze dies i no hi havia vist res d’estrany, però confirmava que veïns de la zona, sensibilitzats pels robatoris en urbanitzacions com aquesta, van detectar moviments sospitosos la setmana anterior. En concret, la pista clau la va donar un Audi 3 negre –el que s’estavellaria contra els Mossos a Cambrils–, que ni era de cap veí ni de cap passant habitual. Les trucades a l’Ajuntament i al 112 arribarien, segons Tost, divendres al matí –tot i que alguns veïns asseguren que dijous a la tarda, després de l’atac a la Rambla, ja havien donat avís, encara òbviament sense relacionar res–, i seria llavors, hores després dels fets de Cambrils, quan tothom començaria a lligar caps. A la tarda s’hi presentava tota una brigada de Mossos, que va tallar els accessos i hi treballaria també dissabte al matí, tal com expliquen l’Albert i l’Ester, que viuen just al davant. Ells eren fora des de feia unes setmanes, però van tornar divendres després que la veïna del costat els avisés que havia alertat la policia. En treure a passejar els gossos, els va assegurar, havia vist material poc ortodox al casalot, com ara dues bombones i un casc. “Els mossos van fer fotos des de casa nostra, no ens explicaven gran cosa tret que havien trobat documentació i proves, però ens van demanar que no diguéssim res perquè estaven investigant”, explicava la parella a El Punt Avui. “Si haguéssim estat a casa, els terroristes haurien vist més moviment i potser no haurien vingut, no haurien estat tan tranquils”, lamentava l’Ester. Això sí, no tenen clar que l’Audi passés sempre per davant seu, ja que per no aixecar sospites creuen que accedia per un camí vora el pantà, per aparcar-lo a uns 100 metres sota el casalot. La parella va tornar a rebre avís dels Mossos dissabte a la nit perquè no patissin si veien moviment. Serien ells. “Encara hi havia fugitiu el terrorista de la Rambla, i potser volien vigilar el lloc”, diuen.

L’Albert i l’Ester van obeir i no van dir res, però la brama que alguna cosa passava es va escampar pel poble el cap de setmana. “No se sabia exactament per què, però ja es veia molt moviment de cotxes”, explica el Felip al bar de la Societat Recreativa. El seu responsable, el Lluís, li dona la raó: “Ja feia dies que havien descobert alguna cosa allà.” Segons ell, els Mossos podien haver estat investigant si algú al poble podria haver indicat que aquell era un bon amagatall per al grup. “No és un lloc que es conegui, algú els va dir que hi pugessin”, sospita.

Però són només suposicions. Totes les converses al poble és evident que van d’això, i qui més qui menys té la seva teoria. Per això l’Ajuntament emetia ahir un comunicat en què reclama que es faci cas “exclusivament” de la informació oficial, i no d’especulacions i rumors, i demana “tranquil·litat” per deixar investigar la policia. “No cal alarmar la gent ni crear un clima de desconfiança entre veïns”, implorava l’alcalde. Passat el xoc inicial, aquest serà el seu repte a superar ara.