França
L’amenaça terrorista
Reinserció fallida
Un any després d’haver-ne obert les portes, el govern francès tanca el primer centre de desradicalització gihadista
La falta de col·laboració de ciutadans i d’administracions locals contribueix al fracàs de la iniciativa
Un dels interns tenia vincles amb un dels atacants del Bataclan i va intentar viatjar a Síria dues vegades
Els serveis d’intel·ligència francesos controlen més de 18.500 persones residents a França pels seus possibles vincles amb el terrorisme gihadista. Davant d’aquesta amenaça interna, l’anterior govern socialista va fer de la lluita contra la radicalització una de les seves prioritats. El setembre del 2016, l’aleshores primer ministre, Manuel Valls, va anunciar la creació de tretze centres de desradicalització, però només un va obrir les portes de manera experimental. Un any després, aquesta instal·lació ja ha estat tancada. Això ha fet que les polítiques franceses en contra de l’adoctrinament i a favor de la reinserció siguin criticades pels seus escassos resultats.
Situat a la localitat de Beaumont-en-Véron, a la vall del Loira, el centre de Pontourny va començar a funcionar el setembre de l’any passat. Tenia una plantilla de 27 empleats i podia acollir un màxim de 25 persones temptades pel gihadisme. Els interns havien de ser joves d’entre 18 i 30 anys que no haguessin estat condemnats per terrorisme però en els quals s’hagués detectat una radicalització incipient. La seva estada era voluntària, rebien assistència psicològica i seguien un pla pedagògic basat en l’allunyament i la reinserció ciutadana i professional. Cap dels joves, però, no va seguir el programa fins al final. De fet, el centre només va acollir-ne 9 i va quedar buit al febrer. El 28 de juliol el govern va anunciar-ne el tancament definitiu.
Informe crític
“Com que el centre funcionava sota la base del voluntariat, la majoria dels prefectes [els representants de l’Estat a les regions] no van col·laborar-hi i no van enviar-hi residents”, assegura en declaracions a El Punt Avui la senadora ecologista Esther Benbassa, que, juntament amb la conservadora Catherine Troendlé, va publicar el 12 de juliol un extens informe –i força crític– sobre les polítiques de lluita contra la radicalització a França.
A més de l’escassa col·laboració de les administracions territorials, el centre de Pontourny va tenir llastrat el seu funcionament pel rebuig que va rebre de l’alcalde i dels habitants de Beaumont-en-Véron. Una oposició que va accentuar-se pels episodis polèmics protagonitzats per alguns dels seus integrants. Durant un dels permisos de sortida, Mustafa S., de 24 anys, va ser detingut durant una operació antiterrorista al seu domicili en una localitat propera a Estrasburg, al nord-est de França. Uns mesos abans d’haver entrat al centre, havia intentat viatjar a Síria dues vegades i havia mantingut estrets lligams amb un dels kamikazes de la sala Bataclan. “Després dels atemptats del 2015, el govern va accelerar la seva estratègia de lluita contra la radicalització i va anunciar amb certa precipitació mesures complementàries”, critiquen Benbassa i Troendlé en el seu informe. D’aquesta manera, van posar-se en marxa iniciatives com el centre de Pontourny o les unitats de desradicalització a les presons. Destinada a controlar els presidiaris que presentessin un nivell de fonamentalisme més elevat, la iniciativa va ser abandonada després que dos vigilants de la presó d’Osny (regió parisenca) fossin agredits amb un punyal. “Quan reunim moltes persones radicalitzades en un mateix espai, acaba convertint-se en una epidèmia”, afirma Benbassa, que critica també l’elevat cost econòmic d’impulsar grans infraestructures.
L’Estat francès va destinar l’any passat 8 milions d’euros a subvencionar associacions especialitzades en la lluita contra la radicalització i el centre de Pontourny va suposar una inversió de 2,5 milions. “Nombroses persones han creat associacions vinculades a la prevenció de la radicalització per rebre fons de l’Estat”, assegura la senadora ecologista, que denuncia l’escàs control públic. De fet, el director d’una associació de Niça que col·laborava amb l’administració en tasques de desradicalització va ser imputat a l’abril per violació i per “pràctica il·legal de la medicina”. I tres pares de gihadistes estan sent investigats per haver enviat diners d’una associació als seus fills, que són a Síria.
“La desradicalització és un miratge. El govern francès ha caigut en l’error de pensar que els joves radicals eren com els adeptes d’una secta”, explica Benbassa, que aconsella reemplaçar el terme “desradicalització” per lluita contra l’adoctrinament o inserció social. “Acostumen a ser joves amb problemes psicològics greus. Així que cal tractar cada cas de manera individual”, afirma la senadora ecologista, que recomana al govern francès d’inspirar-se en els dispositius posats en pràctica a Dinamarca i Alemanya.
“Ningú a Europa té una vareta màgica. La desradicalització és una tasca complexa”, diu Muriel Domenach, secretària general del Comitè Interministerial de la Prevenció de la Radicalització, en una entrevista a L’Express. A la tardor es reunirà un comitè interministerial per valorar noves iniciatives, com ara “crear estructures de petita talla per vigilar persones sota control judicial”, diu. A França hi ha 2.600 joves i 800 famílies sota el seguiment dels professionals de la prevenció del radicalisme gihadista.