Un atac que mostra vulnerabilitat

Dos dies després dels atemptats gihadistes de París de novembre de 2015 es van desplegar agents i furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos d’Esquadra davant d’edificis oficials i turístics de Barcelona amb armilles antibales i armes llargues, operació que es va anar modificant després de nous atemptats, com el del 14 de juliol de 2016 a Niça.

Barcelona, ciutat turística, era un possible objectiu del gihadisme de les cèl·lules i dels llops solitaris de l’Estat Islàmic, i es van accelerar canvis, com que els turistes de la Sagrada Família no fessin la llarga cua per entrar fora al carrer, sinó que la fessin dins. I a molts llocs de Barcelona, habitualment sense cap mena de publicitat, es van anar posant obstacles metàl·lics per evitar l’accés de camions a zones concorregudes de vianants. Però, com vam veure ahir, res no ha pogut impedir que una furgoneta assassina pugés al passeig central de la Rambla amb la mateixa facilitat que ho fan el vehicles de neteja i envestís prop d’un centenar de persones

Tot i que ahir, després de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, alguns mitjans informessin que la CIA havia avisat els Mossos d’Esquadra de la possibilitat d’un atac gihadista en aquest passeig barceloní, la policia catalana no considerava gaire probable un atemptat com aquest perpetrat per una cèl·lula organitzada com la que sembla que n’ha estat l’autora. Poc es pot fer per detectar un futur atemptat quan ho fa un llop solitari sense còmplices, però sí quan qui ho vol fer és un grup organitzat que ho prepara amb anticipació.

A Catalunya s’han fet aquests darrers anys un terç de les detencions de tot l’Estat per terrorisme islamista, sempre sota la tutela de l’Audiencia Nacional. Unes, fetes pels Mossos, unes altres, per la Guàrdia Civil o la Policía Nacional, i algunes en operacions conjuntes de Mossos i el CNP o la Guàrdia Civil. Una d’aquestes va ser l’operació Apolo el passat mes d’abril, dirigida pels Mossos, amb participació del CNI, la policia espanyola i les policies belga i marroquina, en la qual es van detenir quatre persones relacionades amb Yassine Atar, germà del cervell dels atemptats de Brussel·les i de París, Oussama Atar. Aquesta operació confirmava que Catalunya era punt de suport de cèl·lules terroristes que actuaven a d’altres llocs d’Europa. Tot i això, la col·laboració entre la Policía Nacional i Guàrdia Civil amb els Mossos no sempre era bona, com es va veure en l’anomenada Operació Caronte, fa dos anys, quan agents del CNP van advertir persones properes a un grup islamista que els Mossos els estaven investigant.

Però més enllà de les tensions polítiques entre la Generalitat i el govern de Madrid pel procés independentista i les polèmiques de què faran o no el Mossos l’1-O, el fet és que la coordinació que hi ha hagut aquest darrers mesos en matèria de terrorisme islamista entre el Mossos, d’una banda, i la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI, de l’altra, és millor del que sembla. L’acord signat el 10 de juliol pel ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i el conseller d’Interior, Jordi Jané, per integrar els Mossos en el organismes de coordinació policial com el Centre d’Espionatge Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), confirmava aquesta col·laboració, exigida també pels organismes policials i d’espionatge estrangers, que no entenen com disputes polítiques frenaven l’eficàcia de la lluita antiterrorista. No es cap secret que els principals serveis d’espionatge, de la CIA al Mossad, tenen grups importants a Barcelona per detectar i seguir grups gihadistes. I més enllà que sigui cert o no que la CIA avisés d’un possible atemptat a Barcelona, no es creia imminent la seva realització a mans d’una cèl·lula organitzada i amb components arrelats amb vincles a Catalunya o a Espanya, com sembla que ha estat.

El CNI fa des de fa anys un seguiment i control de totes les mesquites que hi ha a Catalunya amb un enllaç, que habitualment es presenta com a agent de la Policía Nacional, que pregunta pels joves de la localitat susceptibles d’abraçar el terrorisme o discursos contraris a la convivència. També fa un seguiment dels que podrien haver anat a Síria o l’Iraq, si bé els llocs d’on han sortit més joves a fer la gihad a Orient són, i de molt, Ceuta i Melilla. I té agents i confidents infiltrats a les xarxes socials i les presons. Els Mossos també fan un seguiment de les mesquites i acostuma a haver-hi algun agent que té el contacte amb els seus responsables i se’ls demana que informin si hi ha joves en procés de radicalització, no perquè es radicalitzin a la mesquita –el lloc de trobada ara és la xarxa–, sinó perquè els líders de les comunitats islàmiques coneixen bona part de la comunitat. El que potser sí que costa als Mossos és fer un seguiment eficaç dels joves magribins amb historial de petits delictes. I alguns dels autors d’atemptats gihadistes recents a Europa eren joves que passaven de cop del haixix i l’alcohol a la gihad.

Difícilment es pot preveure l’acció terrorista d’un llop solitari, amb antecedents o no per delinqüència, que es converteixi en soldat del Califat. Però si es confirma que l’atemptat ha estat un acte planificat per una cèl·lula organitzada de joves que residien aquí, vinculats a l’Estat Islàmic, que n’ha reivindicat l’autoria, el que ha passat és un derrota col·lectiva dels cossos de seguretat i intel·ligència catalans i espanyols, i ens demostra que som vulnerables.