Macron topa amb l’austeritat
Les retallades en la despesa pública taquen els cent primers dies de mandat del president de la República
Des del 1995, no hi havia hagut un cap de l’estat tan poc popular tres mesos després d’arribar al poder
El president Emmanuel Macron ha perdut la seva aura de jove prodigi. Cent dies després de la seva arribada a l’Elisi, el dirigent francès, de 39 anys, no passa pel seu millor moment. La controvertida dimissió del cap de les forces armades, la impopular retallada de 5 euros de les ajudes al lloguer, el nou estatus de la primera dama Brigitte Macron... Les polèmiques no han deixat de succeir-se durant l’estiu i la popularitat de Macron comença a caure en picat.
D’aquesta manera, el president gal afronta l’arribada de la tardor i l’aprovació de mesures claus –la reforma laboral i l’elaboració dels pressupostos del 2018, que preveuen una reducció de la despesa pública de 10.000 milions d’euros– sota l’amenaça de convertir-se en un cap de l’estat impopular, com ho van ser els seus predecessors, Nicolas Sarkozy i François Hollande.
Segons un estudi d’opinió d’Ifop, només el 36% dels francesos es declaren satisfets del balanç del president. Tot i que aquest índex de popularitat resulta força superior al 4% que tenia Hollande el desembre del 2016, el predecessor de Macron disposava d’un 46% d’acceptació després dels seus primers 100 dies. A França, no hi havia hagut un president tan poc popular durant l’inici del mandat des de 1995 i l’arribada al poder del conservador Chirac. “Després d’un èxit polític impressionant, Macron afronta una baixada de la popularitat espectacular”, assegura Jérôme Sainte-Marie, president del gabinet d’anàlisi PollingVox, que recorda que el líder centrista “té una base electoral feble ja que només el 24% dels francesos van votar-lo en la primera volta de les presidencials”.
El descens de la popularitat de Macron es deu sobretot a l’anunciada reducció de la despesa pública de 4.500 milions d’euros durant el segon semestre d’aquest any. Amb l’objectiu d’aconseguir un dèficit públic del 2,8% i respectar els compromisos europeus, “s’han reduït totes les partides pressupostàries i això ha afectat categories de la població molt diverses”, explica Sainte-Marie.
“Imatge d’autoritari”
Els col·lectius crítics amb les retallades inclouen des de les associacions feministes –que denuncien la baixada del 25% del pressupost destinat a la defensa dels drets de les dones– fins a les autoritats municipals –que lamenten una disminució de 300 milions dels fons de l’estat–. Tanmateix, la mesura més impopular ha estat la reducció de 5 euros mensuals per a les ajudes al lloguer, que perceben 6,5 milions de persones.
Les polítiques d’austeritat també han estat a l’origen de l’altra gran polèmica de l’inici del mandat de Macron: la dimissió el 19 de juliol del cap de les forces armades, Pierre de Villiers. El general va protestar públicament per la reducció de 850 milions de la despesa militar, però el president francès va retreure-li amb fermesa la “indignitat” de “rentar la roba en públic”. “La seva reacció davant del general De Villiers va donar una imatge d’autoritarisme”, explica l’analista polític Philippe Breton. Per diferenciar-se de la sensació de buit de poder del quinquenni d’Hollande, Macron ha optat per un estil presidencial que ell mateix ha qualificat de “jupiterià”, és a dir, totpoderós.
Segons Le Monde, el president francès, juntament amb els seus dos homes de confiança, Alexis Kohler (secretari general de l’Elisi) i Ismaël Emelien (el seu conseller especial), concentren tot el poder. A més, la decisió del dirigent centrista d’escollir els periodistes que el segueixen en els desplaçaments “ha estat percebuda com una injustícia pels mitjans, que no deixen passar cap error al president”, explica Breton. “Ara que Macron ha esdevingut un president impopular, hauria d’adoptar una actitud més modesta i canviar la seva política de comunicació”, aconsella Sainte-Marie.
Després d’unes curtes vacances a Marsella, el dirigent gal afrontarà a finals d’agost el dossier espinós de la reforma laboral, que vol aprovar per decret abans del 21 de setembre. Els sindicats i la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon ja han anunciat mobilitzacions al llarg del mes que ve. Després d’uns 100 primers dies convulsos, ha arribat l’hora de la veritat per a Macron.
LES XIFRES
Respectat a l’escena internacional
enric bonetMalgrat la caiguda de la seva popularitat a França, Emmanuel Macron desperta una simpatia evident entre els líders mundials. L’inici del seu mandat s’ha caracteritzat per una intensa agenda diplomàtica. El president francès ha rebut de forma fastuosa a París alguns dels dirigents més polèmics i poderosos, com ara el president rus, Vladímir Putin; el magnat nord-americà Donald Trump i l’israelià Benjamin Netanyahu. Davant de tots ells, ha desplegat una catifa vermella. Aquestes reunions han tingut com a objectiu que França recuperi un lloc central en el tauler internacional i pugui influir en la resolució dels dossiers més espinosos, com ara la guerra civil a Síria o el conflicte a Líbia.
Cent dies després de la seva arribada al poder, l’estratègia del dirigent centrista sembla que comença a donar els seus fruits. Segons ha declarat un diplomàtic francès al diari Le Figaro, Trump “considera que Macron és el cap d’Europa”.