Protestes enfrontades pels interrogatoris contra l’1-O

La concentració de protesta contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil que va convocar ahir la CUP en va motivar una altra d’unionista que no va evitar la presència explícita de diversos grups ultradretans. Al final, la protesta dels anticapitalistes es va convertir en un enfrontament de crits i cants entre dues concentracions de signe oposat. D’altra banda, l’entitat de juristes Drets va fer efectiva ahir la querella contra les diligències policials, que s’afegeix a la denúncia presentada dissabte pel govern català.

Al voltant d’un centenar de persones es van concentrar a tocar de la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia de Barcelona darrere la pancarta de la CUP “No fareu callar la veu d’un poble”, amb la crida afegida “L’1 d’octubre del 2017, votarem!”. Un cordó de Mossos d’Esquadra els impedia situar-se davant de les portes de la caserna per tal de separar-los amb un espai de seguretat de diversos metres de l’altra concentració, aquesta en favor del cos armat i de la unitat d’Espanya, també amb desenes de persones amb banderes espanyoles i alguna de catalana.

Tot i que Espanya i Catalans, una de les entitats convocants d’ahir i organitzadora de la manifestació del 12 d’octubre, va voler destacar que el motiu de la concentració era exclusivament la defensa de la feina de la Guàrdia Civil i de l’estat de dret, moltes sigles i algun símbol dels presents evidenciaven la presència ultradretana, des de l’exlíder de Plataforma per Catalunya Josep Anglada fins a Democracia Nacional, la Falange i la rèplica espanyola de la xenòfoba i racista Generació Identitària francesa, nascuda contra una suposada islamització d’Europa i contra l’acollida d’immigrants i refugiats. El president del moviment Espanya i Catalans defensava: “La CUP pretén instal·lar-se en la kale borroka, i nosaltres no entrarem en el seu joc i les seves provocacions.” I assegurava que la concentració s’havia convocat només per “defensar la legalitat vigent i donar suport a la Guàrdia Civil”.

A la capçalera de la concentració de la CUP es va reunir la plana major del grup parlamentari, amb els diputats Carles Riera, Eulàlia Reguant, Mireia Vehí, Benet Salellas, Anna Gabriel, Albert Botran i Sergi Saladié, i el regidor de Vic, Joan Coma. Crits de “Votarem”, “Independència”, “No passaran”, “Fora les forces d’ocupació” i “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes” eren replicats des de l’altra banda amb “Espanya és una, i no cinquanta-una”, “Ser espanyol és un orgull”, “Aquests són els fills de Pujol” i “Pujol, Puigdemont, la mateixa merda són”.

El diputat Carles Riera justificava la protesta de la CUP dient que pretenia “denunciar la pràctica repressiva d’aquest cos, amb la connivència de l’Estat i la judicatura per reprimir el procés d’autodeterminació”. En vista de la cridòria en què s’havia convertit l’acte, la CUP va decidir dissoldre la concentració en poc més de vint minuts. Una estona més tard, ja sense ningú a l’altre cantó, els unionistes retiraven la seva.

D’altra banda, l’associació de juristes Drets presentava finalment ahir la querella que havia anunciat contra els interrogatoris que la Guàrdia Civil feia la setmana passada a alts càrrecs de la Generalitat i al portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum. Presentada al mateix jutjat d’instrucció 13 que ha inclòs en el cas Vidal una causa contra el referèndum de l’1-O, la querella assenyala els delictes de falsedat documental i usurpació de funcions públiques per part dels agents i demana que se citi a declarar el delegat del govern espanyol.