El Rif, en lluita
Fa mesos que aquesta regió del Marroc està encesa per les nul·les inversions de Rabat
La mort d’un jove a qui la policia va requisar la mercaderia
La policia va reprimir ahir els manifestants a Al-Hoceima
Des de fa mesos, els habitants del Rif estan en peu de guerra. Sense anar més lluny, ahir mateix la policia marroquina va reprimir amb duresa, amb material antidisturbis i porres, els centenars de manifestants convocats pel moviment social rifeny Al Hirak, en tres barris cèntrics de la ciutat d’Al-Hoceima, al nord del Marroc. Moltes persones van resultar ferides i amb senyals d’asfíxia. Els manifestants, aferrats al caràcter pacífic de les seves protestes, no es van enfrontar amb la policia. En les seves consignes reclamaven l’alliberament dels activistes rifenys detinguts i acusaven el govern de corrupció.
El govern marroquí ja havia anunciat a principis de setmana que prohibiria la manifestació d’ahir i la policia va fer tot el possible per evitar que els manifestants arribessin a la plaça central d’Al-Hoceima, que estava acordonada per un gran dispositiu policial.
El desencadenant
L’espurna que va desencadenar el reguitzell de protestes va ser la mort, l’octubre del 2016, del venedor de peix Mouhcine Fikri. La policia va llençar la seva mercaderia al camió de les escombraries, i l’home, desesperat perquè allò era la seva única manera de guanyar-se la vida, es va llançar a l’interior del vehicle. Fikri va morir triturat pel mecanisme del camió. Aquest fet va desencadenar la ira a la ciutat d’Al-Hoceima, on hi viuen unes 60.000 persones.
Els fets recorden l’inici de la revolta a Tunísia quan Muhammad Buazizi es va immolar el desembre del 2010 en un deprimit poble de l’interior del país després que la policia li confisqués la seva parada al carrer de verdures. El seu gest va desencadenar una onada de manifestacions, inici de les revoltes que han sacsejat el món àrab des de llavors.
La falta d’inversions a la zona del Rif és el que esgrimeixen els manifestants. Reclamen escoles, hospitals i universitats. Consideren que des de fa molts anys Rabat els margina. La resposta ha estat contundent i l’exèrcit s’hi ha desplegat.
Han estat acusats de “separatistes” i d’estar finançats pel Front Polisario i també per Algèria. Els líders de les protestes han estat empresonats. Es calcula que hi ha uns 200 activistes a les presons marroquines.
Les mobilitzacions del Rif han ressonat a tot Europa. Molts marroquins a Holanda, a Bèlgica, a França o a Catalunya provenen d’aquesta regió del nord del país i segueixen de prop les protestes. Un cas especial és el dels Països Baixos, on hi ha la comunitat rifenya més gran d’Europa. Precisament, el Marroc ha cridat a consultes el seu ambaixador a Holanda per haver permès la residència a Said Chaaou, activista que ha participat en les manifestacions al Rif. Des del regne alauita l’acusen d’associació criminal i tràfic de drogues. Said es va defensar la setmana passada en un vídeo que va emetre en directe a les xarxes socials. “El poble del Rif ha sortit als carrers amb demandes justes i legítimes”, assegurava.
Silenci reial
Els rifenys que viuen a Europa volen que la Unió Europea escolti les seves demandes. El rei Muhammad VI, que encara no s’ha pronunciat en públic sobre la revolta d’aquests darrers mesos, es va reunir fa pocs dies amb el seu Consell de Ministres a Rabat i va ordenar-los que no agafessin les seves vacances d’estiu fins que no solucionessin els problemes al Rif.
El monarca sembla que és conscient de l’abandó que té la zona, i ha sol·licitat una inversió d’uns sis-cents milions d’euros per a la construcció de noves carreteres, una universitat, un hospital multidisciplinari i una sèrie de projectes socials i culturals per als habitants d’aquesta regió.