De banquer d’Aznar a símbol de l’excés
L’amistat amb el futur president espanyol forjada quan opositaven a inspector d’hisenda va guiar l’auge de Blesa
El jutge Elpidio Silva va gosar investigar-lo i ho va pagar
Seria el primer empresonat des de Conde
Miguel Blesa de la Parra es va llicenciar en dret i va cursar una oposició d’inspector d’hisenda, però el seu destí no seria la justícia ni l’Agència Tributària sinó el timó de la quarta entitat financera de l’Estat, Caja Madrid, la joia de la corona del PP madrileny. Que Blesa arribés a president de Caja Madrid provenint de Jaén i sense formació financera en el currículum no va ser per atzar, sinó pel designi d’un antic company de l’oposició, José María Aznar, amb qui va forjar una gran amistat abans dels exàmens i amb qui forjaria una peripècia emblemàtica del que a Madrid s’anomena el capitalismo de amiguetes.
La vida grisa d’assessor fiscal que Blesa va tenir del 1986 al 1996 va fer un gir amb la victòria del PP d’Aznar en les eleccions del març. Si a l’antic company de pupitre Juan Villalonga li reservava la presidència de Telefónica, a l’amic d’oposició li va correspondre la presidència de Caja Madrid, on s’eternitzaria fins al 2009. En aquells anys del miracle econòmic que era una bombolla d’efecte retardat, Blesa va cuidar el seu patrocinador, Aznar, i per extensió el PP, però al mateix temps va forjar aliances transversals amb IU i els sindicats UGT i CCOO que li van permetre un plàcid regnat. La teranyina d’interessos teixida per Blesa va emergir amb l’episodi de les targetes black, un diner de plàstic per als consellers que tot un inspector d’hisenda va intentar fer veure que no sabia si havia de tributar o no. “A mi ningú em va donar cap explicació de si s’havia de declarar o no”, li va dir al jutge de l’Audiencia Nacional l’octubre del 2014. “Vostè era el president de Caja Madrid, no li havien de donar explicacions, és vostè qui n’havia de donar!”, el va rebatre el fiscal amb indignació.
La targeta black va esdevenir la icona del catàleg dels excessos de Blesa a Caja Madrid juntament amb la venda indiscriminada de preferents per un import de 3.000 milions d’euros entre uns 300.000 estalviadors. “Un jubilat que cobra pensió no és un ignorant financer”, va gosar etzibar a les víctimes el mateix individu que als judicis declarava no saber si el seu sobresou en diner de plàstic havia de tributar. Fidel a l’extravagància d’un altíssim tren de vida, Blesa va ser el quart directiu de Caja Madrid que més diner de les black es va gastar: uns 436.000 euros.
L’adquisició del City National Bank de Florida per Caja Madrid va despertar l’olfacte del jutge Elpidio Silva, que va gosar investigar Blesa i va convertir-lo el 2013 en el primer banquer empresonat per la crisi en un Estat espanyol que no veia cap banquer a la presó des de Mario Conde pel cas Banesto. Silva, però, va pagar la gosadia amb una condemna del Tribunal de Justícia de Madrid a disset anys d’inhabilitació pel fet de tenir “un pla preconcebut”. La condemna era, de facto, l’expulsió de Silva de la carrera judicial. El temps, però, donaria la raó a la pista seguida per Silva, i Blesa, ja embargat, va ser condemnat a sis anys de presó per les black i tenia una causa pendent pels sobresous a Caja Madrid que serà sobreseguda pel decés.
