Merkel guanya Trump, però topa amb el carrer

Deixar constància del desacord existent amb els Estats Units amb relació a la lluita contra el canvi climàtic és una forma d’acord, sostenia ahir la cancellera Angela Merkel, en cloure una cimera del G-20 en què l’èxit principal consistia en el fet d’haver-se celebrat, que Donald Trump s’hagués comportat amb moderació i que la primera trobada del líder de Washington amb el del Kremlin, Vladímir Putin, no hagués acabat en baralla de galls. Que Trump marxés sense fer declaracions a la premsa, després del comunicat segurament va contribuir a la falta d’incidents finals. I que Putin insistís en la seva voluntat de millorar les relacions amb Washington i digués que el futur de Síria ha d’estar en mans dels sirians semblaven també missatges conciliadors, dins del context de conflictes oberts i rivalitats en què es mou el grup de les potències industrials i els emergents.

Merkel va aconseguir introduir dins del document consensuat el suport al lliure comerç, però deixant –com a concessió a l’esperit proteccionista de Trump– la porta oberta a l’ús d’instruments legítims de defensa comercial davant “pràctiques injustes”. El president nord-americà va quedar apartat dels altres dinou en la defensa de l’Acord de París contra el canvi climàtic, el mateix que havia passat a Taormina, en la cimera del G-7. Però això formava part del desacord que, segons Merkel, pot incloure un compromís.

Alemanya, presidenta del grup, hi va col·locar uns quants apartats impulsats per Merkel, com l’ajut a l’Àfrica com a eina per combatre les arrels de la pobresa extrema del continent i, amb això, de la immigració cap a terres millors. També s’hi va incloure un capítol en favor de la integració en el món laboral “dels immigrants establerts al país i dels refugiats reconeguts com a tals”, equilibrat amb un altre que dona suport al dret a la defensa sobirana de les fronteres. Trump es va comportar, Putin no va provocar ningú i el turc Recep Tayyip Erdogan, que havia amenaçat de voler fer un míting davant dels seus compatriotes a Hamburg, tampoc no va desentonar. Un bon balanç, quant a la cimera, per a la cancellera, de nou revalidada com a líder global i allunyada de les estridències d’altres, que havia hagut d’assumir el risc de presidir un G-20 amb molts convidats i temes incòmodes a dins, quan falten pocs mesos per a les eleccions generals en què aspira a un quart mandat. Una altra cosa és el que es va trobar al carrer. Era un gran repte logístic i de seguretat fer una cimera d’aquestes dimensions i amb tants polítics controvertits en una ciutat amb 1,7 milions d’habitants com Hamburg.

Hi havia una vintena llarga de manifestacions en contra de la trobada dels poderosos –i de la mateixa existència del G-20– i el govern de Merkel havia garantit el dret a la crítica, sempre que fos pacífica. No va ser així, o no ho va ser en tots els casos. La primera marxa de l’esquerra radical, Welcome to hell, va deixar de cap per avall el barri de St. Pauli, dijous, en el que alguns van qualificar de reacció exagerada dels antiavalots, que van treure els canons d’aigua a pressió quan van veure els primers encaputxats. Divendres va passar el contrari: que la policia es va decidir a actuar quan els voltants de la casa ocupada Rote Flora (Flora Roja) ja eren un paisatge de barricades en flames, policies atacats amb barres de ferro i comerços saquejats. Uns 1.500 manifestants violents es van fer els amos d’una zona que consideren “pròpia” i els aldarulls es van allargar fins a la matinada. Dissabte hi havia una marxa de protesta pacífica, convocada per col·lectius esquerrans, defensors dels refugiats, dels kurds, dels drets de la dona en el món islàmic i altres organitzacions similars. Hi van participar unes 50.000 persones sense incidents destacables, però amb molts arguments en contra del G-20. La marxa pacífica no va aconseguir, però, salvar el balanç de les manifestacions i la crítica. Uns 200 policies ferits i 150 violents detinguts eren algunes de les xifres oferides per la policia. Fora de les dades numèriques, el més alarmant va ser “l’agressivitat extrema” mostrada pels antisistema, segons les autoritats d’Hamburg. “Condemno amb energia la violència. Qui la practica no forma part de la comunitat democràtica”, deia Merkel. Els barris escenari dels aldarulls presentaven una imatge devastadora. Per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, el responsable de tot plegat té un nom: l’alcalde, el socialdemòcrata Olaf Scholz, que no va saber avaluar els riscos. La cancellera, en canvi, va decidir tancar la cimera agraint personalment, amb Scholz al costat, la feina feta per policies i equips sanitaris.