Superant el control estatal

Organitzar el referèndum perquè s’assembli el més possible a qualsevol contesa electoral dels últims 30 anys, però fer-ho contra la voluntat de l’Estat, fet que obliga a evitar alhora cap procediment que requereixi la intervenció d’algun òrgan o funcionari estatal a qui el govern o la justícia espanyola puguin pressionar o directament ordenar que boicotegi l’1-O. Aquest és el repte en majúscules que ha d’entomar la llei del referèndum d’autodeterminació que es va fer pública dimarts, i que es fa evident quan s’analitzen els aclariments que, amb comptagotes, ofereix el web garanties.cat.

El portal, això sí, també deixa en l’aire aspectes clau, entre els quals destaca el cens, que controla l’Estat a través de l’Oficina del Cens Electoral, en aquest cas la seu catalana. La llei de l’1-O es limita a dir que tindran dret a vot els mateixos que en unes eleccions al Parlament però deixa la conformació del llistat en mans del govern, que segons explica el web ja “té totes les dades de la població de Catalunya”. I és cert que l’executiu pot disposar del cens de les últimes eleccions, les estatals del juny del 2016, però no ha aclarit com les posarà al dia. Les dades de l’Idescat, que s’actualitza periòdicament amb les aportacions dels padrons municipals, poden ser una opció, però res està confirmat. El president de JxSí, Jordi Turull, assegurava dimarts que tothom rebrà la targeta censal a casa, i ahir aclaria a RAC1 que el cens “no es posarà en funcionament” fins al setembre, quan la llei estigui aprovada, i que hi haurà “una llista provisional i una de definitiva”. Amb això deixava entreveure que qui no es trobi en l’inicial –com ara, serien casos puntuals– podrà reclamar.

La intervenció ara preceptiva segons la llei orgànica de règim electoral general d’altres estaments estatals sí que en principi ha de ser més fàcil de superar amb el text legal català. La Loreg estableix que els secretaris municipals són els delegats de les juntes electorals de zona, obligació que ara desapareix perquè també desapareix la figura. “L’1 d’octubre aquestes funcions les assumirà directament la Sindicatura Electoral de manera centralitzada”, explica el web. Això sí, a cada municipi hi haurà, amb funcions purament logístiques, un coordinador local i un seguit de representants de l’administració, més de 7.000 agents electorals en total, que el govern formarà d’entre una borsa d’inscrits. Ells s’encarregaran de confirmar l’obertura dels locals, supervisar la configuració de les meses, recollir les dades relatives a la participació l i transmetre la informació de l’escrutini provisional a un Centre de Recollida de Dades, que també s’haurà de crear.

No són els únics funcionaris de l’Estat que salta la llei de l’1-O, que nodrirà la Sindicatura Electoral de Catalunya i les quatre de demarcació només amb juristes i experts, però cap magistrat, que sí que formen bona part de les juntes electorals que operen en base a la Loreg. Segons aquesta llei, a la junta electoral central actualment hi ha –a més de catedràtics de dret i polítiques– vuit membres del Tribunal Suprem, i faculta les comunitats perquè creïn juntes (a Catalunya no n’hi ha) amb magistrats del seu tribunal de justícia. A banda, a les juntes electorals de demarcació hi ha jutges de l’audiència provincial nomenats pel Consell General del Poder Judicial, i a les juntes de zona n’hi ha del partit judicial, i fins i tot es faculta jutges de pau.

Encara hi ha un altre procediment espinós: el vot per correu, que depèn del servei estatal de Correus, i que en els últims anys tantes queixes ha generat ja perquè ha impedit votar molts residents a l’exterior. Per això, de fet, s’ha previst que aquest col·lectiu adreci el vot a les onze delegacions del govern al món, i no a Catalunya. En el cas del vot avançat de qui no hi sigui l’1-O, el web és equívoc, perquè en un apartat diu que n’hi haurà, i en un altre, que no. La llei ho deixa també en suspens amb un “si de cas”.

Perquè no s’acusi el govern de forçar ningú, encara ha previst un altre matís que tampoc preveu l’actual Loreg: els escollits per sorteig per ser en una mesa podran al·legar objecció de consciència per evitar anar-hi. Això sí, si bé la llei de l’1-O no dicta sancions per a qui no s’hi presenti sense causa justificada, en això podria operar la Loreg, a què la mateixa norma es remet en tot el que no la contradiu. I el seu article 143 preveu per a aquests casos penes de tres mesos a un any de presó. Si una mesa no es pot formar, el primer que vagi a votar s’hi haurà de quedar, i els mossos i policies locals garantiran la seguretat als col·legis. Tot això sí, com a la Loreg.