Xi amenaça a Hong Kong el moviment pro-democràcia
El president xinès alerta contra tots aquells que “posin en perill la sobirania nacional i desafiïn l’autoritat” de Pequín
Desenes de milers d’opositors surten al carrer per reclamar més llibertat
En la seva primera visita a Hong Kong des que va arribar a la presidència de la Xina el 2013, Xi Jinping va advertir, ahir, el moviment prodemocràcia contra tot intent “inadmissible” de contestar l’autoritat de Pequín, vint anys després de la retrocessió de l’excolònia britànica.
El president xinès va aprofitar la cerimònia d’investidura de la nova cap de l’executiu hongkonguès, Carrie Lam, per llançar les seves amenaces. “Tots els esforços encaminats a posar en perill la sobirania nacional, a desafiar l’autoritat del govern central i la llei fonamental de Hong Kong” són “absolutament inadmissibles” i equivalen a “creuar una línia vermella”. Quan falten uns mesos per a un congrés crucial del Partit Comunista Xinès, Pequín ha volgut evitar qualsevol nota dissonant durant els actes del 20è aniversari de la retrocessió, però la visita de Xi ha estat també l’ocasió per a nombrosos manifestants de denunciar la dominació creixent dels xinesos sobre aquest territori que, sobre el paper, segueix tenint privilegis únics, com ara llibertat d’expressió, un sistema judicial independent i el dret a escollir parcialment el seu òrgan legislatiu. Divendres passat, però, el mateix govern xinès admetia que ja no se sent lligat per la declaració sino-britànica del 1984 que fixava els termes de la retrocessió segons el principi d’“un país, dos sistemes”.
Auge independentista
Diversos incidents reforcen la por d’aquesta actitud de la Xina, especialment la “desaparició”, el 2015, de cinc llibreters crítics, que van reaparèixer al continent. Després de l’opositor moviment dels paraigües del 2014, ha guanyat força un moviment favorable a la independència de Hong Kong. Ahir, després que Xi tornés a Pequín, uns 60.000 manifestants van participar en la tradicional marxa prodemocràcia de l’1 de juliol, reclamant també l’alliberament del premi Nobel de la Pau xinès Liu Xiaobo.