Orient Mitjà
L’amenaça gihadista
Tres anys de “califat” d’EI
El règim proclamat el 2014 per Abu Bakr al-Baghdadi s’enfronta a la caiguda dels seus dos principals bastions a Síria i l’Iraq
Els experts alerten que la influència del grup islamista sobreviurà a la pèrdua dels seus territoris
L’ autoproclamat “califat” del grup terrorista Estat Islàmic (EI) compleix avui tres anys coincidint amb la pèrdua accelerada dels seus principals bastions –Mossul (Iraq) i Raqqa (Síria)–, tot i que els gihadistes mantenen intacta la capacitat per expandir la seva tenebrosa ideologia.
“Tot i que és més que probable que el califat físic d’EI no duri un any més, el concepte seguirà sent molt poderós”, assegura l’expert cubà Alberto Fernández, consultor en la lluita antiterrorista de l’administració Obama durant tres anys.
La ciutat de Mossul, al nord de l’Iraq, ha començat el compte enrere per a l’expulsió definitiva dels gihadistes que continuen atrinxerats al nucli antic, en el marc de l’ofensiva liderada per l’exèrcit iraquià amb el suport de la coalició internacional comandada pels EUA.
Mentrestant, uns 460 km a l’oest de Mossul, el grup terrorista resisteix a la seva “capital” siriana, Raqa, on les Forces de la Síria Democràtica, aliança armada liderada per milícies kurdes ajudades per Washington, van llançar la batalla final per alliberar la zona.
La caiguda de Mossul i Raqqa ja està afectant EI pel que fa al descens de la propaganda extremista, sosté Fernández, però l’organització seguirà atraient una “minoria significativa dels musulmans del món”. En la mateixa línia, l’analista Jean-Charles Brisard, president del Centre d’Anàlisis de Terrorisme (CAT) a França, vaticina que, un cop hagi perdut les seves conquestes territorials, EI “evolucionarà i es transformarà en una guerrilla local”. Per Brisard, la supervivència de l’organització gihadista està garantida per dos factors: el “califat virtual”, que “seguirà inspirant” actes terroristes, i els milers de combatents estrangers que, “sens dubte”, “es resituaran a d’altres zones, com ja s’està veient al sud-est asiàtic, a l’Orient Mitjà i a Àfrica”.
Segons dades del CAT, “hi ha encara entre 15.000 i 20.000 combatents estrangers a les files d’EI, dels quals prop de 3.000 són europeus i estan sobre el terreny”. I encara que des del 2016 el nombre de viatges d’aquests radicals a l’Iraq i Síria “s’ha estancat” –a causa sobretot de les mesures de seguretat imposades pels països europeus i a la frontera turca–, “s’observen ara sortides cap a d’altres zones que, demà, podrien ser els nous bastions d’EI, com ara Líbia, el Sahel, les Filipines i el Iemen”.
D’altra banda, a l’autoproclamat califa i líder d’EI, Abu Bakr al-Baghdadi, se l’ha donat per mort en moltes ocasions, l’última fa una setmana, quan Rússia va anunciar haver-lo liquidat el dia 28 de maig durant un atac de la seva aviació als afores de Raqqa. Aquesta informació, però, no ha pogut ser verificada per la coalició internacional ni pel govern sirià. El “califat” va ser proclamat per Al-Baghdadi a la mesquita Al Nuri de Mossul el 29 de juny del 2014. La mesquita ha quedat reduïda a runa després que els gihadistes la volessin, encara que van culpar els EUA d’haver-la destruït en un bombardeig, aquest mes.
El califat és el sistema polític que va regir en la comunitat musulmana des del naixement de l’islam amb el profeta Mahoma. Aquesta organització de govern va perviure, en diverses formes i indrets, fins al final del califat otomà, abolit per Mustafa Kemal Atatürk a principis del segle XX per crear la nova república de Turquia.