Europa, en guerra amb Google
Brussel·les castiga el gegant nord-americà d’internet per haver abusat del seu poder de mercat
L’empresa haurà de pagar més de 2.400 milions per haver afavorit el seu servei de comparador de preus
La Comissió Europea va imposar ahir una multa rècord de 2.420 milions d’euros a Google per haver abusat, durant més de set anys, de la seva posició dominant en la recerca d’internet, intensificant així la seva croada contra el monopoli del gegant nord-americà.
La comissària de Competència, Margrethe Vestager, va anunciar que dona 90 dies al gegant de Silicon Valley per posar fi a aquesta pràctica i oferir un tracte igualitari als serveis de comparació de preus rivals si vol evitar futures multes milionàries.
En concret, Europa castiga Google per haver manipulat de manera sistemàtica el seu sistema de recerca i promocionar el seu comparador de preus Google Shopping. Segons la Comissió, l’empresa hauria introduït una sèrie de criteris als seus algoritmes per tal que altres comparadors de preus rivals siguin poc visibles en el seu cercador.
Ja que la Comissió considera que Google acapara més del 90% de la quota de mercat en el sector dels motors de cerca d’internet, al·lega que la companyia nord-americana abusa d’aquest domini donant “un avantatge il·legal” al comparador de preus.
Per la seva banda, Google argumenta que “les seves dades mostren que la gent sol preferir” enllaços directes als productes i no a webs on han de repetir les cerques. Segons el vicepresident de Google, Kent Walker, la Comissió Europea “subestima el valor” del seu sistema de cerques. Malgrat que la companyia no s’ha pronunciat sobre la possibilitat de recórrer contra la decisió de Brussel·les, Georgios Petropoulos, investigador associat del think tank Bruegel, creu que aquestes declaracions poden ser un indicatiu que la companyia presentarà recurs contra la decisió de l’executiu europeu.
En qualsevol cas, l’empresa nord-americana haurà d’abonar els 2.420 milions d’euros en els propers tres mesos. A més, si no atura aquesta pràctica en els pròxims 90 dies, la Comissió amenaça amb multes de fins al 5% de la facturació diària d’Alphabet, l’empresa matriu de Google, fet que podria representar més de 10 milions d’euros per cada dia d’incompliment.
Tensió amb els EUA
Malgrat tot, Brussel·les insisteix que té evidències clares que demostren que Google fa cas omís de les regles del joc des del 2008, quan la companyia hauria canviat la forma d’operar el servei. Per exemple, la Comissió diu que ha trobat proves específiques de caigudes sobtades del trànsit a partir d’aquell any a webs rivals del 85% al Regne Unit, fins al 92% a Alemanya i del 80% a França, tot i que no especifica quins són els rivals en qüestió.
De fet, la decisió de la UE obre la porta a altres accions civils per danys i perjudicis de qualsevol persona o empresa afectada per les pràctiques de Google, ja que la nova directiva comunitària sobre competència facilita la reparació de danys en casos de monopoli. Segons l’expert en política de competència, “el mercat de cerques en línia quedarà afectat” per aquesta multa, ja que caldrà trobar una solució per tal que les companyies del sector no puguin seguir utilitzant mètodes per dominar el mercat.
Tot i això, considera que no serà una tasca senzilla perquè les plataformes d’internet com Google o Amazon estan “fortament lligades a diferents elements de la xarxa” de tal manera que es troben en una bona posició per abusar fàcilment del seu poder de mercat. Així doncs, creu que “no seria una sorpresa” que la Comissió Europea imposi mesures similars contra altres empreses del sector.
L’anunci de Verstager, una de les polítiques més poderoses a la capital europea, arriba en un moment delicat de les relacions amb els EUA. En els últims dos anys, Verstager ja ha fet pagar més de 15.000 milions d’euros a Apple i Facebook i, de fet, l’última gran multa que va imposar per conductes que desafiaven la lliure competència va ser també a una firma estatunidenca, Intel. L’expert assegura que “hi ha tensions entre els EUA i la UE quant als negocis i les polítiques de la lliure competència” i creu que serà interessant observar la reacció de l’administració Trump, tenint en compte que Google no va ser multada als EUA per un cas semblant.
LES XIFRES
Qüestionen les ajudes a l’Església
Natàlia Segura RaventósEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar ahir que les exempcions fiscals de l’Estat espanyol a l’Església catòlica poden constituir ajudes estatals prohibides si s’atorguen per a activitats econòmiques i no religioses. El tribunal respon així a un cas sobre la devolució de l’impost municipal sobre construccions, instal·lacions i obres que una congregació religiosa havia abonat per obres realitzades en un edifici escolar que gestiona. El jutjat contenciós administratiu número 4 de Madrid, al qual va recórrer la congregació, va preguntar al tribunal europeu si s’havia de considerar com una ajuda d’estat prohibida pel dret europeu. Ara la sentència del tribunal de Luxemburg considera que, efectivament, l’exempció fiscal a aquesta congregació religiosa “pot constituir una ajuda estatal prohibida” si les activitats exercides als locals en qüestió són activitats econòmiques. Tanmateix, aquesta consideració recaurà en el jutge estatal.