Les FARC es desarmen

Colòmbia ha fet un pas de gegant cap a la pau. A Mesetas, un municipi situat en una regió devastada per 50 anys de guerra civil, el president Juan Manuel Santos i el líder insurgent Rodrigo Londoño, àlies Timoixenko, van escenificar davant de 1.500 persones el desarmament de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Dilluns, l’ONU havia confirmat la recepció de 7.132 fusells, pistoles i llançagranades de mà en poder, fins ara, de la guerrilla més antiga del món. Ahir va ser el moment de donar dimensió política a aquell esdeveniment. “Avui, dipositant les armes en els contenidors de les Nacions Unides, els colombians i tot el món saben que la nostra pau és real i irreversible”, va dir Santos.

El grup insurgent va complir amb la part que li tocava en el pla de pau firmat l’any passat a l’Havana. Ara serà l’Estat colombià, i principalment el Congrés, qui haurà d’avançar en les normes que garanteixin la reinserció social dels combatents, el gran repte del procés. “Hem complert. Avui deixem les armes. L’Estat ens va oferir un pacte per construir. Estem a punt per seguir aquest camí. Adeu a les armes, adeu a la guerra, benvinguda la pau”, va proclamar Londoño. Les FARC s’han desarmat “de bona fe”, tot i que encara tindran les armes necessàries “per a la seguretat” en les 26 zones on viuen des del gener, quan van iniciar la desmobilització. Queden encara per desmantellar 900 caletes que disseminades a la selva colombiana amaguen armes. L’ONU participarà en aquesta recerca –que durarà tres mesos– ajudada per la guerrilla. Un cop complert el termini, les caletes seran responsabilitat del govern. Fins llavors, la missió n’ha verificat 77 de les quals ja s’ha extret i destruït el contingut.

Es va posar una especial cura en el fet que en l’acte a Mesetas no hi hagués fotografies de guerrillers entregant els fusells a les forces militars. Les FARC van evitar així que s’interpreti el desarmament com una rendició davant un exèrcit victoriós. Per això tot ha estat una posada en escena amb objectius polítics. I és que ara es tracta d’això: l’èxit o el fracàs dels acords amb la guerrilla depenen dels partits del Parlament. Santos haurà de tirar endavant les normes que habilitin les FARC a participar en eleccions, els plans de reinserció social i els tribunals especials per a la pau quan falta un any per a les presidencials.

La reinserció de 7.000 combatents no serà fàcil. L’Estat ha promès impulsar programes de capacitació perquè els que només saben fer la guerra aprenguin un ofici. Alhora, ha de donar eines, com habitatges, serveis mèdics i, sobretot, protecció, ara que els combatents estan desarmats: seria mortal per al procés que es repetís l’experiència de la Unió Patriòtica dels anys vuitanta, quan centenars de guerrillers que es van afegir a aquest partit polític van ser exterminats pels grups paramilitars d’extrema dreta. La resta dels beneficis dependrà de legislacions que hauran de ser aprovades pel Congrés. L’expresident Álvaro Uribe, senador i cap de l’oposició, ja ha advertit que farà tot el possible per entorpir un procés que considera perjudicial per a Colòmbia i favorable per a la guerrilla. El desafiament de la pau ja no són les armes sinó els vots.