Portaran les causes contra càrrecs a Estrasburg i l’ONU

El Parlament de Catalunya es queixarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), al Consell d’Europa, a l’ONU i al Comissari de Justícia de la UE per les causes obertes per la justícia espanyola contra la presidenta, el vicepresident primer i tres secretaris de la mesa de la cambra per haver permès votar les conclusions de la comissió del procés constituent i del debat de política general que incloïen el referèndum. D’altra banda, la cambra insta el govern català a fer-li costat i a denunciar a les institucions europees i internacionals el cas obert contra Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

La cambra aprovava ahir per majoria absoluta la moció acordada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i la CUP en l’últim punt de l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana. La moció també compromet la cambra a fer arribar als organismes abans esmentats el possible encausament d’altres persones, no necessàriament càrrecs electes, en defensa de la seva “llibertat d’expressió”. La queixa formal es farà arribar al tribunal d’Estrasburg, l’ONU, la UE i el Consell d’Europa “en el cas que la justícia del Regne d’Espanya actuï” amb la intenció de “vulnerar la llibertat d’expressió i el principi d’inviolabilitat dels càrrecs electes”. El text considera “el sol fet d’haver admès a tràmit la querella” una intromissió del poder executiu i del poder judicial de l’Estat contra la llibertat d’expressió i de participació política dels diputats. I és en aquest sentit que insta el govern de la Generalitat a difondre internacionalment la moció per denunciar-ho.

El diputat de CSQP i membre de la mesa encausat, Joan Josep Nuet, va fer el símil amb un partit de futbol i va lamentar que, enmig del joc, un dels dos equips s’ha adonat que l’àrbitre prenia partit a favor de l’altre equip, en referència implícita al paper del Constitucional i el poder judicial. Des de l’oposició a la proposta, el diputat socialista Ferran Pedret va admetre que el seu grup podria haver participat del consens a l’hora de denunciar les regressions democràtiques del govern del PP amb la reforma de la llei orgànica de seguretat ciutadana, el Codi Penal o la llei que atorga poders executius al TC. Lamentava, però, no poder aprovar un text que considera una “exageració” en presentar Espanya com un “estat no democràtic i opressor dels drets i les llibertats”. Ciutadans i PP van defensar que al Parlament tothom pot debatre amb llibertat, però que infringir la llei és tota una altra cosa.