Política
RAMON VILARÓ
PERIODISTA I ESCRIPTOR, AUTOR DE ‘MABUHAY’
“Les Filipines han fet un gir extraordinari cap a la Xina”
“Els musulmans de l’illa de Mindanao s’han radicalitzat, però l’origen del conflicte és més econòmic que religiós”
“El creixement de població s’ha disparat perquè l’Església sempre ha estat en contra del control de natalitat”
“S’ha venut els últims de Filipines com a gest patriòtic, però alguns historiadors diuen que el tinent era un il·luminat”
Narrador del món
Ha fet de periodista tota la vida i es nota: sap què interessa el lector. Ramon Vilaró (Vic, 1945) era una de les firmes de la primera portada del diari El País, el 1976. Llavors feia de corresponsal a Brussel·les i després se n’aniria a Washington i Tòquio, però sempre s’ha sentit atret per les Filipines, on ha viscut de manera intermitent durant 35 anys. De l’experiència n’ha destil·lat Mabuhay, un retrat amè, lúcid i intens d’aquestes illes del Pacífic. També ha escrit les novel·les històriques Dainichi, la epopeya de Francisco Javier en Japón (2001) i Tabaco, el imperio de los marqueses de Comillas (2003).
Pocs catalans coneixen les Filipines tan a fons com Ramon Vilaró, que relata com és i ha estat aquesta terra de frontera convertida en destí turístic de moda a Mabuhay (Península). Un país de més de set mil illes que conserva part del llegat colonial espanyol i que, des de fa un any, té el controvertit Rodrigo Duterte com a president.
Els gihadistes van controlar el centre de la ciutat de Marawi el maig passat durant uns dies. Com neix l’extremisme al sud de les Filipines?
L’islam havia penetrat molt abans de l’arribada al segle XVI dels espanyols, que entren amb els militars i els religiosos, principalment els agustins. Per això les Filipines acaba tenint el 85% de població catòlica. Al final de la colonització, a l’illa de Mindanao, la població era musulmana i s’ha anat radicalitzant, però l’origen del conflicte és més econòmic, a causa de les desigualtats, que religiós.
No hi ha tensions religioses?
Hi ha pobles on musulmans i catòlics han conviscut sense problemes, però el 2011 hi va haver una batalla amb més de 200 morts com la de Marawi. Les Filipines són un país aparentment tranquil però els restaurants tenen un cartell que diu “deixi la pistola a l’entrada”. En qualsevol botiga hi ha un vigilant amb escopeta. La tradició de la violència és inherent.
Als musulmans filipins no els queda lluny Estat Islàmic?
S’hi adscriuen perquè el gihadisme mou molts diners. També hi ha el pirateig, sobretot en el corol·lari d’illes que uneixen les Filipines amb Malàisia, que segresta europeus pels rescats. I la guerrilla comunista també segresta! Amb set mil illes, dues mil de les quals habitades, és un país difícil de controlar.
Els pitjors anys van ser els de la dictadura de Marcos?
Ferdinand Marcos era un advocat brillant i polèmic que arriba a president quan el país viu lluites importants, com ara amb Rodrigo Duterte. Quan se li acaba el mandat democràtic, Marcos decreta la llei marcial i imposa una dictadura, que té molts interessos econòmics. És fàcil criticar-lo de fora si ignorem què passa en pseudodemocràcies com la nostra, on un clan usa el poder per fer negoci.
Marcos pertanyia a una de les 50 grans famílies que diu al seu llibre que governen el país?
La família era molt poderosa i, gràcies a la política, va fer més negocis. És el mateix cas de Duterte, que fa un any arriba al poder de manera una mica inesperada perquè no pertany a cap dels partits clàssics. Duterte ha decretat una campanya antidroga que ha causat 7.000 assassinats, sobretot de petits traficants. Però no és la policia qui els liquida sinó els paramilitars.
Quin és el gran problema avui?
El creixement de població, que s’ha disparat. Són 102 milions d’habitants i la previsió és arribar als 150 el 2050; l’Església catòlica sempre ha estat en contra del control de la natalitat.
El llegat espanyol s’ha perdut?
Quan les Filipines s’associen amb els EUA [1935-1946], aquests volen eliminar els vestigis espanyols, però encara hi ha paraules castellanes integrades al tagal com tenedor i cuchara.
La reforma agrària és un dels temes pendents?
Cory Aquino en volia fer una, però en va excloure la famosa hisenda Luisita, de la Companyia General de Tabacs, la primera gran multinacional. Les reformes agràries s’han fet a mitges per interessos dels terratinents. Ara Duterte en vol fer una i caldrà veure com.
Per què Duterte deixa de mirar als EUA i s’alia amb la Xina?
Duterte és criticable des de l’òptica dels drets humans i pels insults a l’expresident Obama o el papa però fa un gir geoestratègic extraordinari cap a la Xina. Davant el conflicte de les illes Spratly, al mar de la Xina, fa el primer viatge exterior a Pequín i els diu que poden deixar-hi la base aèria que han creat. Tant ell com el seu equip són molt pragmàtics. Abans de l’arribada dels espanyols, els xinesos feia segles que comerciaven amb el que ara en diem les Filipines. El famós mantó de Manila venia de la Xina. Per altra part, en les últimes dècades s’ha canalitzat molt capital xinès, que no es refia de Pequín, cap a Manila.
Visita Baler, on 57 soldats espanyols, els últims de Filipines, van resistir onze mesos quan Espanya ja havia capitulat davant els EUA.
Per anar a Baler avui calen set hores i, el 1898, estava perdut de la mà de Déu. Els últims de Filipines s’ha explotat com un gest patriòtic però hi ha historiadors que diuen que el tinent era un il·luminat i que hi va haver desertors. Ara bé, la gesta s’estudia a Westpoint com un fet inèdit.
Va a Manila per primer cop amb la crisi dels refugiats vietnamites i cambodjans, els ‘boat people’. El món no ha canviat gaire?
El 1979, el tema dels refugiats semblava exòtic, però ara vivim la mateixa història. Diuen els clàssics grecs que, si un refugiat t’explica la seva vida, explica la història de totes les guerres.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.