La UE preveu un pressupost i un Tresor comuns per enfortir l’euro

La Comissió Europea va presentar ahir un document de reflexió per aprofundir en l’arquitectura de la zona euro en el qual planteja la creació d’un pressupost comú, un Tresor únic i un Fons Monetari Europeu, així com l’emissió d’un instrument financer similar als eurobons, tot això a llarg termini. El text de l’executiu comunitari reconeix que, tot i que la unió econòmica i monetària és “robusta”, actualment continua “incompleta”, i defensa la necessitat d’“enfortir la seva arquitectura”. “Tot i les importants millores, els grans llegats de la crisi persisteixen i els reptes per a la zona euro continuen”, indica.

Brussel·les assenyala que el “pilar monetari” de la zona euro està “ben desenvolupat”, però adverteix que el “component econòmic” està endarrerit. Per això, i perquè l’euro “és molt més que una moneda”, la Comissió Europea insta els estats membres a “posar el pragmatisme davant del dogma” i a “construir ponts contra la desconfiança individual”.

Integració més intensa

L’executiu comunitari ha plantejat en el document dues fases per a aquest procés cap a una integració més intensa. En primer lloc, identifica àrees en què urgeix avançar “de pressa”, amb l’objectiu d’adoptar les reformes com a molt tard el 2019. Després d’aquesta primera etapa, mira al 2025 per treballar en mesures més ambicioses. Entre aquestes, Brussel·les preveu un pressupost comú que “complementaria els estabilitzadors pressupostaris estatals en cas de xocs asimètrics severs”, i permetria emprendre “polítiques fiscals agregades” a la zona euro. Així ho va defensar el vicepresident de la Comissió per a l’Euro, Valdis Dombrovskis.

Sobre aquest instrument d’estabilització, el document planteja tres opcions, que són un esquema europeu de protecció d’inversions en casos de desacceleració, un sistema de reassegurança d’atur (que necessitaria “probablement” més convergència entre els mercats laborals estatals) i un fons amb capacitat per endeutar-se.

Pel que fa als avenços en el sistema financer europeu, l’executiu comunitari proposa la creació d’un nou producte financer que consistiria en una titulització de bons públics de diversos països per part d’entitats comercials, però sense mutualitzar. Brussel·les deixa per a més tard, a partir del 2019, altres mesures més ambicioses com ara la posada en marxa d’un “actiu segur europeu”, un instrument financer per a l’emissió conjunta de deute, que sí que podria tenir un cert grau de mutualització. L’emissió d’eurobons té el rebuig històric d’Alemanya, i Brussel·les reconeix que la qüestió de la mutualització de deute ha estat “molt debatuda” en els últims anys.

Un Tresor únic

En qualsevol cas, Brussel·les posa èmfasi a completar la unió bancària a curt termini mitjançant la posada en marxa del fons únic de garantia de dipòsits i d’un fons comú per al Fons Únic de Resolució (FUR), elements “essencials” que s’haurien d’acordar el 2019 perquè esdevinguin completament operatius el 2025.

D’altra banda, Brussel·les afirma que la tasca de supervisió pressupostària i econòmica, tant de la zona euro com del conjunt dels estats membres, es podria agrupar “sota un mateix paraigua” en la figura d’un Tresor únic, que també s’encarregaria de coordinar l’emissió dels eurobons i de gestionar el pressupost comú.