Un maldecap per al ‘Brexit'

La victòria d'Emmanuel Macron en les presidencials franceses no és la millor notícies ni per als euroescèptics ni per a Theresa May. La primera ministra va ser un dels primers líders mundials a felicitar Macron, però el seu gest es podria quedar en una declaració de bones intencions. De portes endins, els partidaris del Brexit el veuen com una amenaça. Primer perquè Macron és un gran europeista, creu en la Unió Europea (UE) i en l'euro –tot i la bona relació amb el món anglosaxó– i proposa una reforma de la UE.

Segon, perquè la seva victòria frena el nacionalisme populista exclusiu del Front National, que s'havia estès gràcies a Trump i el Brexit. Els líders europeus poden sentir-se més forts a l'hora de negociar en nom de la UE. Tercer, perquè molts experts consideren que Macron podria afavorir l'aliança entre França i Alemanya, que històricament ha perjudicat el Regne Unit. De fet, la primera trucada oficial que va fer Macron després de guanyar va ser a Angela Merkel.

I últim, per la por que Macron s'emporti part de la City a París, ja que el Brexit pot suposar la pèrdua del passaport financer per operar a la UE. La City de Londres en té 336.421, mentre que les companyies en tenen 23.532 per operar al Regne Unit. En la seva última visita a Londres, Macron, exbanquer, va dir que s'havia reunit amb acadèmics, banquers i investigadors per convèncer-los que es traslladessin a París i vol portar a terme una important reforma per construir l'entorn que necessiten les empreses per establir-se a França.

No obstant això, Theresa May va dir: “França és el principal aliat del Regne Unit i esperem treballar amb el nou president en un ampli ventall de prioritats.” Es referia a la famosa Entesa Cordial, l'acord de no-agressió que van signar França i Regne Unit el 1904 i que han anat actualitzant des de llavors. Un dels punts més importants de col·laboració és en matèria de seguretat. En aquest sentit, França necessita el Regne Unit. Macron és conscient que si augmenta la inseguretat al país, creixerà el Front National.

Macron ja va ser a mitjan febrer a Londres, on va fer campanya amb els expatriats francesos que viuen al Regne Unit i l'aleshores candidat d'En Marxa va ser rebut per Theresa May, en un fet bastant insòlit al Regne Unit.

En una entrevista a Channel 4 el passat mes de febrer, preguntat sobre el Brexit, Macron va afirmar: “Respecto el que va votar la gent però hem de preservar la UE i no donar el missatge que un país pot marxar sense conseqüències.”

“Hauria de ser castigat?”, el va interpel·lar l'entrevistador. “No, castigar no —va explicar Macron—, però s'ha de ser conseqüent amb la decisió; no pots tenir passaport ni accés al mercat únic quan decideixes marxar.”

Però per entendre què significa la seva victòria, és interessant veure la reacció dels dos bàndols. Els laboristes i els liberaldemòcrates, proeuropeus, se'n van alegrar. Consideren que la UE en sortirà reforçada i és una oportunitat, potser l'última, per forçar May que aposti per un Brexit suau, és a dir, seguir al mercat únic i permetre la lliure circulació de persones, mentre que l'exlíder del UKIP, Nigel Farage, un dels impulsors de la campanya del Brexit, no va amagar el seu desencís. “Cinc anys més de fracàs, més poder per a la UE i continuació de les fronteres obertes”, va declarar. Farage havia participat en la campanya de Le Pen, com abans ho havia fet en la de Trump.