Creix el descrèdit de la Casa Blanca mentre Trump amenaça Comey

Els tocs nixonians de l'administració Trump augmenten a mesura que la major crisi del seu govern encén nous focs. La destitució fulminant del director de l'FBI James Comey ha obert la caixa dels trons i creix la sensació que la implosió és cada vegada més propera.

La falta d'una resposta coherent a l'acomiadament ha posat la Casa Blanca al màxim nivell de descrèdit. En menys de 48 hores, les versions del com i el perquè de fer fora Comey van canviar més de tres cops, fins que Trump va sortir a donar-ne una que desautoritzava no només el seu equip de portaveus, sinó també el vicepresident, Mike Pence. El president va justificar la “falta de precisió” dels seus lacais per la seva hiperactivitat, i va amenaçar de “cancel·lar” les rodes de premsa diàries per evitar les desinformacions sorgides de la Casa Blanca.

Cada vegada queda més clar que la intenció de Trump per acomiadar Comey no era cap excusa banal, sinó la frustració pel fet de no aconseguir que l'ombra del Russiagate desaparegui. En una entrevista a NBC, va admetre que la decisió havia estat per “la cosa de Rússia”; al capdavant d'una de les investigacions hi havia Comey.

Segons The New York Times, el president li va demanar en un sopar a principi de gener “lleialtat”. L'ara exdirector de l'FBI, que va quedar de pedra, va respondre que només li prometia “honestedat” i, sense voler-ho, signava el seu final al capdavant de l'agència, en la qual havia de mantenir-se deu anys, termini marcat per assegurar el caràcter imparcial del càrrec –supera el màxim que un president pot estar a la Casa Blanca.

L'enuig per la filtració va despertar la ira de Trump. “James Comey segur que desitja que no hi hagi gravacions de les nostres converses abans que comenci a fer filtracions a la premsa”, amenaçava el president. El grau d'estupefacció és enorme, no només per l'amenaça a una figura sobre la qual ja no té cap autoritat per intentar que no parli sobre el que realment va passar en el sopar i durant els mesos fins al comiat, sinó pel fet de deixar entreveure que podria estar enregistrant tot el que passa a la Casa Blanca.

Si fos cert, les comparacions amb Nixon deixarien de ser un exercici metafòric i una comparació dels mitjans: és una pràctica il·legal i podria ser citat a un judici criminal, precisament per una decisió del Suprem posterior al Watergate. De fons es mantenen els tambors d'impeachment.

En un intent de capgirar la narrativa, advocats de Trump van anunciar que la revisió de l'última dècada de les declaracions d'impostos del magnat demostra que no va obtenir ingressos de fonts russes, “amb algunes excepcions”, com ara la celebració del concurs Miss Univers a Moscou de l'any 2013.