Quan la gran de la parella és ella

Que Donald Trump fos 33 anys més gran que Melania es va digerir mediàticament amb molta, moltíssima, més tranquil·litat que el fet que la nova primera dama de França sobrepassi en 24 el nou president de la república. Des que Emmanuel Macron (39) va destacar políticament, la seva relació d'amor amb Brigitte Trogneux (64) ha estat comentada en tots els mitjans, ja sigui amb fascinació o incredulitat, perquè, a més de la diferència d'edat, la seva història podria protagonitzar una novel·la romàntica intensa i morbosa.

Ni els francesos (respectuosos amb la vida privada dels polítics) poden evitar imaginar com seria el moment en què un Macron de 16 anys s'enamora perdudament de la seva professora de francès a l'institut dels jesuïtes La Providence d'Amiens (nord-est francès) mentre treballaven units per un vincle intel·lectual al taller de teatre escolar. Brigitte, filla de prestigiosos xocolaters, tenia 39 anys, i una vida burgesa amb marit banquer i tres fills a l'escola. Ell la descobria com un ésser “culte, sincer, generós, dolç, pacient, amb coratge i determinació” i ella el veia amb el talent de Mozart: “Sentia que si no em deixava portar estaria passant de llarg de la meva vida.”

Els pares del noi, que era conegut com el superdotat de La Pro, li van tallar ràpidament les ales amoroses enviant-lo a estudiar a París. “Facin el que facin, un dia em casaré amb tu”, va dir-li a la dona de la seva vida, i així va ser el 2007, quan Macron tenia 29 anys i ella era una divorciada de 53, en una cerimònia familiar.

Avui, la mare de Macron qualifica el seu amor de “completament fusional” i els tres fills de Brigitte fins i tot s'han implicat en una campanya en què la seva mare ha exercit de consellera a primera línia de foc. Sébastien, enginyer, s'ocupava de les xarxes socials; Laurence, cardiòloga, cuidava la seva salut, i Tiphanie, advocada, treballava a peu de carrer.

Amb aquestes, quan Jean-Marie Le Pen li va engaltar que ell no podia pensar en el futur de França perquè no tenia descendència pròpia, Macron li va respondre que sentia com a fills de cor els de la seva dona, així com també els seus set nets, mentre que el patriarca del Front National gairebé ni es parla amb les seves filles de sang. Precisament, l'òbvia renúncia a la paternitat biològica és un dels fets que més criden l'atenció a la premsa, tot i que l'entorn de la parella destaca com a més dura la situació a què s'ha hagut d'enfrontar la valent i conciliadora Brigitte per tirar endavant el seu amor. Com “el marit de la senyora asaltacunas” va qualificar Jean-Marie Le Pen el mes passat l'adversari polític de la seva filla. Una sortida de to que resumeix el pensament ultraconservador i dona peu a acudits denigrants per les xarxes socials, com mostrar-la amb un caminador quan el seu aspecte físic i la seva roba (pantalons tub, americanes amples molt en tendència i minifaldilles, amb l'assessoria de la filla del president de Louis Vuitton) és molt juvenil.

El nou president francès té clar que la “singularitat” de la diferència d'edat no es destacaria “si fos al revés”. I hi afegeix: “És molt revelador de la misogínia persistent i explica en part els rumors”, fent referència a les al·lusions a una relació homosexual de Macron amb un periodista prestigiós, que ha desmentit.

El cap d'En Marxa! creu que a la gent li costa acceptar una relació com la seva, “sincera, única”, i fa una aposta per la transparència més enllà de la privacitat. Si Brigitte és essencial en la seva vida i ha estat un puntal fonamental en la seva trajectòria política, també tindrà el seu lloc a l'Elisi, malgrat que la funció de la primera dama no està regulada. “Vull posar fi a la hipocresia francesa. La persona amb qui vius ha de tenir un paper i que sigui reconegut”, ha dit a TF1 fent pensar en el famós tiquet presidencial amb Hillary que prometia Clinton el 1992.

Tant de bo li surti més bé que al president dels EUA en un país on darrerament les primeres dames, ja sigui Carla Bruni o la gairebé amagada Julie Gayet, són carn de revista. Els Macron ho saben i es deixen assessorar per la temuda reina dels paparazzi a França, Mimi Marchand. Un joc útil que també pot resultar perillós.