El dia D contra Le Pen
El pirateig i la difusió de documents de Macron, el gran favorit en el duel presidencial, marquen el final de campanya
El liberal i la seva rival simbolitzen una fractura que transcendeix les fronteres del país
Emmanuel Macron, favorit absolut, i Marine Le Pen, el producte més perillós de l'extrema dreta europea, diluciden avui qui serà el nou president de la República francesa. Però no només això. França protagonitzarà també una nova entrega d'una batalla que transcendeix les seves pròpies fronteres, un combat global entre dues maneres d'entendre el món, que traspassa la ideologia i apel·la a clivatges nous: la condició socioeconòmica, l'edat, la geografia i les ganes d'obertura o de tancament.
La fractura entre els dos candidats és de màxima envergadura. Macron és un exbanquer d'alt perfil, enarca, ben connectat amb les esferes del poder, cultivat i urbanita, partidari del liberalisme social i econòmic, i defensor de la multiculturalitat. És, en la mateixa línia, un declarat perpetuador de la Unió Europea i de l'ordre liberal que la inspira, i que ha dominat el món des de la fi de la Segona Guerra Mundial: basat en la democràcia, la defensa de les llibertats individuals i la mundialització, inspirat en els valors de la Il·lustració i reflectit en un sistema de governança global patrocinat pels EUA. Davant d'això, Le Pen és hereva d'un partit marcat, que ha maquillat amb traça per allunyar-lo d'uns orígens racistes i filonazis. La líder ultra preconitza recuperar per al poble la França real –la dels treballadors i els petits empresaris–, segrestada pels interessos de les elits nacionals, europees i globals, i per una immigració que amenaça de desvirtuar el relat nacional. Vol tancar fronteres, demolir el projecte europeu, virar les aliances cap a estats que desafiïn l'statu quo liberal, i esborrar tot traç de lliure comerç. Els dos candidats són la nit i el dia, però l'equilibri de cara a la jornada electoral s'acaba aquí.
L'hollandisme encobert
Perquè Macron té tan coll avall la victòria com Le Pen la derrota. Si els sondejos l'encerten –i ho van fer amb precisió quirúrgica en la primera volta–, l'exministre de 39 anys es convertirà en el cap de l'Estat més jove des de Napoleó. Això, malgrat la important contestació que genera el seu projecte en un ampli sector de la societat, que renega de la idea d'alinear-se amb cinc anys més de polítiques liberals i d'hollandisme encobert, tenint en compte que Macron és fill polític de l'actual president.
Tampoc la campanya entre les dues voltes, més sorollosa que substancial, ha variat l'equilibri de forces i, si de cas, ha contribuït a eixamplar la distància, segons les últimes projeccions. Macron la va començar amb dubtes, com aterrat d'un somni que no s'acabava de creure, massa triomfalista i poruc alhora, conscient que només podia perdre una elecció que tothom li donava per guanyada. També ell. El rush inicial en favor de la líder frontista, però, que va tenir com a punts àlgids l'episodi a la fàbrica de Whirlpool i la reticència de Mélenchon a donar suport a Macron, es va fer miques amb el debat presidencial. Marine Le Pen es va destapar com el que és, la filla del seu pare, filla de l'extrema dreta, i va convertir el cara a cara en un fangar d'insults, mentides i imprecisions. L'estoïcisme guerrer de Macron va ser suficient per deixar retratada la presidenta en excedència del Front National.
L'últim episodi de la microcampanya es va viure divendres al vespre, amb el pirateig i la difusió de milers de documents del líder d'En Marxa!, que ja havia estat víctima d'almenys una desena d'atacs similars en els últims mesos. Una violació que recorda poderosament la del Partit Demòcrata de Hillary Clinton, i que els serveis d'intel·ligència de Washington van vincular aleshores a hackers russos. L'impacte de la filtració de documents, 32 hores abans de les eleccions, s'estima mínim, en bona part perquè els mitjans francesos han decidit no difondre'ls, i perquè no han revelat, fins ara, cap drap brut de la campanya de Macron.
El jove candidat té totes les cartes a la mà, però el contrast entre dues visions del món reapareixerà avui. Senyal dels nous temps i d'una dicotomia que ha arribat per quedar-se: entre els que troben oportunitats en el món globalitzat i els que s'enfonsen en la competitivitat salvatge que comporta.
LES XIFRES
La incògnita de les legislatives
albert lladó romeroEl fragmentat escenari de la primera volta deixarà avui milions de francesos sense sentir-se representats, i molts dels quals seran incapaços de decantar-se per un dels dos candidats. En aquest sentit, i tot i la crida a fer front comú contra Le Pen, s'espera una abstenció considerable, en especial entre els electors de Jean-Luc Mélenchon, que, entre els derrotats, són els més allunyats dels postulats liberals de Macron. Malgrat això, la victòria del líder d'En Marxa! es dona per feta, i totes les formacions tenen la mirada posada en l'endemà dels comicis. Un horitzó en què apareixen les eleccions legislatives del juny, que acabaran d'esqueixar el mapa polític francès actual.
En aquest escenari, la naturalesa del vot a Macron, ja des de la primera volta del 23 d'abril molt més per conveniència –barrar el pas a Le Pen– que per convicció, se li podria girar en contra. Fins al 60% del seu electorat li farà costat avui només per vot útil, una circumstància que podria fer de Macron un president fràgil ja des del primer dia.