França
Eleccions presidencials
Macron i Le Pen, tensió en el darrer debat presidencial
Els aspirants a l'Elisi protagonitzen un diàleg de sords marcat pels atacs constants de la líder del FN, ben respostos pel centrista
El cara a cara reflecteix dues propostes i maneres de fer diametralment oposades
Última gran batalla abans del desenllaç. Emmanuel Macron i Marine Le Pen es van enfrontar ahir en el primer i últim debat entre tots dos, marcat per la tensió i els atacs constants de la candidata del Front National (FN). L'expectació havia crescut encara més en els darrers dies, després que la campanya recent de Macron hagués presentat dubtes i errors, començant per la mateixa nit electoral, en què va semblar superat pels esdeveniments i va exhibir un triomfalisme molt criticat. La topada entre tots dos aspirants a la fàbrica de Whirlpool a Amiens va encendre encara més la campanya, com es va poder evidenciar ahir. Els cops van començar des de l'inici, i van ser durs.
“Els francesos han pogut veure el veritable Macron: el somriure estudiat, la fredor del banquer, els arguments buits i vergonyosos.” “Vostè és l'hereva d'una família present des de fa 40 anys en la política francesa, hereva d'un home que ha generat i s'ha aprofitat de la ira dels francesos”, li va respondre el candidat centrista. El debat es produïa el mateix dia que es va donar a conèixer un nou sondeig que va confirmar la condició de favorit de Macron: el líder d'En Marxa! perd un punt respecte a les darreres enquestes, però s'emportaria el triomf còmodament, amb un 59% dels vots, pel 41% de Le Pen.
En el debat, l'ambient dur no es va aturar en cap moment, conscient Le Pen que li queda molt per remuntar. En el bloc econòmic, Macron va intentar desenvolupar les seves propostes, mentre Le Pen l'interrompia constantment, acusant-lo de voler una guerra dels grans contra els petits, de pensar que tot es pot vendre i comprar, i prenent posició com la candidata de les pimes i els treballadors.
“Cultivar la unitat”
“Tota la desregulació que proposa, tota aquesta destrucció social, només crearà precarietat. Vostè culpabilitza els aturats i els assalariats, és la filosofia de la seva candidatura”, va atacar la líder del FN. Le Pen va adoptar un to pausat, evidenciant les taules que té i que encara manquen al seu adversari, alterat per les afirmacions, sovint inexactes, de la seva rival. “Diu bestieses”, li va etzibar Macron en repetides ocasions, amb un to d'alumne avantatjat que després va saber modular. La candidata frontista va atacar el gran cantó dèbil de Macron: el seu passat en el govern de François Hollande. “Vostè va ser-ne el conseller i el ministre d'Economia, com pot ser que no li pogués donar tots aquests consells que ara presenta?”, li va retreure amb un somriure. Les referències a la presència de Macron al govern sortint van ser una constant, com les mencions a les amistats de l'exministre amb les grans corporacions.
L'antagonisme àrid entre tots dos es va perpetrar a la resta de blocs del debat, continuant per la qüestió de com rellançar el poder adquisitiu dels francesos, o de la protecció social. Fins al punt que l'agressivitat va ser excessiva per moments, i el discurs de Le Pen massa centrat a entorpir el de Macron, que va entrar al joc amb cada atac. “Vostè no proposa res, mai respon a les qüestions que se'ns proposen. Els francesos es mereixen alguna cosa més, sigui seriosa”, va remarcar-li el candidat d'En Marxa!. La fórmula de Macron es va basar a desacreditar el joc de Le Pen, a rebatre-li les inconsistències i els punts foscos del seu programa, sobretot pel que fa al finançament, o el seu impacte real més enllà de l'eslògan.
La tensió va arribar al màxim amb la qüestió del terrorisme, terreny fèrtil per a Le Pen, que va obrir foc assegurant ser l'única amb un pla per combatre'l, i acusant Macron de “complaença” amb el fonamentalisme islamista. Després va desgranar les seves mesures habituals (tancament de fronteres, retirada de nacionalitat, augment de la despesa militar, o fer fora els investigats per terrorisme), culpabilitzant de passada la UE. La resposta de Macron va ser antagònica, defensant la importància de la cooperació entre els estats membres i qualificant d'ineficaç i d'irreal el programa de la rival, que el va seguir acusant de vincles amb organitzacions lligades a l'islam radical. “Hem de cultivar la unitat i no l'odi. No com fa el seu partit”, va dir-li amb to resignat el candidat centrista.
Quan, el 2002, Chirac va refusar el cara a cara televisat amb Le Pen pare en la segona volta de les presidencials, va justificar-ho dient que amb l'extrema dreta no es debat. La gran ensenyança d'ahir va ser recordar per què.
