El ‘Frexit', a referèndum

Europa sobreviurà al Brexit, però no podria resistir un Frexit. La cursa a l'Elisi s'ha convertit en un “referèndum sobre la Unió Europea”, com adverteix l'eurocomissari francès, Pierre Moscovici. I per això a Brussel·les respiren més que alleujats amb la victòria d'Emmanuel Macron en la segona volta de les presidencials que auguren tots els sondejos. Però encara no abaixen la guàrdia i, directament, fan campanya contra Marine Le Pen trencant la neutralitat i incomplint la no-ingerència (tan sacrosanta quan els convé).

Després del cop de porta britànic en el referèndum i del triomf sorpresa de Trump, el projecte europeu se la juga aquest 2017, precisament en el seu 60è aniversari. Però la contenció del vot populista en els comicis holandesos i francesos i la previsible desfeta dels euròfobs alemanys, barallats entre ells, contra Merkel i Schulz al setembre conviden a ser (una mica) optimistes. Sobretot tenint en compte que a Brussel·les qui dia passa any empeny, que les institucions comunitàries són pragmàtiques fins a l'extrem i que ja en tenen prou salvant els mobles i que Le Pen –anti-UE, antieuro, antiglobalització, pro-Putin i pro-Trump– no sigui presidenta.

Tant és si el Front National ha batut tots els rècords –amb 7,6 milions de vots en la primera volta– i si l'esquerra radical de Mélenchon també ha fet història, aplegant 7 milions de sufragis més amb la seva promesa de canviar aquesta UE i l'euro per l'Aliança Bolivariana. Sumant als vots del Front National i La França Insubmisa els de l'euròfob Nicolas Dupont-Aignan, aspirant a primer ministre de Le Pen, i la resta de candidats anti-UE i antieuro, aproximadament el 48% dels francesos van votar contra Brussel·les en la primera volta del 23 d'abril. I això sense comptar l'ala més sobiranista i euroescèptica dels conservadors Republicans: una tercera part dels electors de Fillon podrien sortir de l'armari i fer el pas de votar Le Pen diumenge.

“Votaré per Macron, per Europa i contra el Front National!”, defensa el socialista Moscovici, que s'hauria de preocupar per la pasokització del seu partit. “Patriota i europeu, diumenge faré confiança a Macron, perquè França ha de continuar sent europea!”, reivindica el negociador europeu del Brexit, Michel Barnier, també francès. El seu partit, Els Republicans de Fillon, també han quedat eliminats, per primer cop, en la primera volta. Fins i tot el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha pres partit clarament “pel candidat que defensa els valors d'Europa”. No està gens clar, però, si aquest suport ajuda o perjudica l'exbanquer, que Le Pen acusa de ser “el candidat de la casta” i la globalització, “titella” de Brussel·les i “l'europeisme radical”. De fet, Cameron va demanar a Juncker que callés i no fes campanya pel Remain. Brussel·les ha perdut els darrers referèndums: l'italià que va fer caure Renzi, el de l'hongarès Orbán contra els refugiats, l'holandès sobre Ucraïna, el del Brexit...

Però no només amb declaracions vol ajudar Macron Brussel·les. La seva darrera proposta de crear un nou permís remunerat de quatre mesos per cuidar els fills tant per a mares com per a pares o de donar a tots els treballadors europeus cinc dies de festa l'any per poder-se ocupar dels nens quan es posen malalts va en aquesta direcció. Després d'anys de retallades, i pressionada pels resultats històrics de l'extrema dreta, la Comissió Europea reacciona i promet passar de l'agenda liberal a la social, donar arguments per desactivar el vot de protesta de la classe treballadora castigada per la desindustrialització, dels perdedors de la globalització, que està capitalitzant l'extrema dreta.

La Comissió Europea també s'ha hagut de posar en campanya per corregir les intoxicacions de Le Pen, que exagera les estadístiques del que paga França a la UE. Brussel·les ha hagut de desmentir que la contribució neta anual dels francesos sigui de 9.000 milions d'euros i la rebaixa a 4.500 milions (en dades del 2015), “una realitat ben diferent”. França “és el tercer país més ric” del club, després d'Alemanya i la Gran Bretanya, i per tant “és normal” que sigui contribuent neta, argumenta l'executiu comunitari. I recorda que precisament els francesos són, “davant de Polònia”, els principals beneficiats d'aquests fons europeus, sobretot els seus agricultors que cobren de la PAC. França paga 19.000 milions l'any a Brussel·les, però en rep 14.000 milions, 9.000 dels quals per a ajudes als pagesos.

Un 72% dels francesos no volen sortir de l'euro. Precisament per por de deixar de cobrar la pensió en euros, un 80% dels jubilats van votar Fillon, segons els sondejos. Le Pen n'és conscient i en els últims dies ha hagut de corregir i suavitzar la seva promesa estel·lar de sortir de l'euro. Ha tingut l'acudit de dir que el nou franc francès seria compatible amb l'euro, que passaria de ser la moneda única a ser una moneda comuna, almenys temporalment, durant els 12 o 18 mesos de negociacions amb Brussel·les. Les grans empreses multinacionals, segons Le Pen, podrien continuar treballant amb euros, però els francesos pagarien les baguets amb els nous francs.