França
Les Frances del FN
Als dos grans feus del Front National, situats al nord-est i a la costa mediterrània, el partit adapta el discurs contra els immigrants i contra la globalització
El canvi en les preocupacions dels francesos, que prioritzen la seguretat, el terrorisme i l'atur, ha consolidat l'expansió definitiva de la ultradreta al conjunt del territori
Entre la cascada de mapes que han aparegut per analitzar el resultat de la primera volta de les presidencials franceses, dos d'ells cridaven l'atenció aquests dies. No perquè aportessin res sorprenent, sinó per com de rotunda era la conclusió que se'n podia extreure. Els dos mapes analitzaven la correlació entre la situació socioeconòmica i el vot al Front National (FN) a través del territori francès. En el primer, com més fosc era el color, més atur hi havia, i la mateixa fórmula es repetia per plasmar la quantitat d'electors de Marine Le Pen en cada departament. En el segon, elaborat pel demògraf Hervé le Bras, es presentaven les zones dels francesos que pateixen, creant un índex a partir d'unir la desocupació amb la pobresa, el nombre de famílies monoparentals i els joves sense estudis universitaris.
La imatge era concloent: els dos mapes mostraven patrons gairebé exactes. En les zones on l'atur i el patiment eren elevats, el vot del FN s'enfilava molt per damunt del 21,3% obtingut pel partit el diumenge 23 d'abril. Tot plegat fins a dibuixar una taca que resseguia tot l'est del país, des del Pas de Calais fins a la frontera amb Itàlia. Hi havia, però, dues grans zones on aquest color més intens es tornava gairebé negre: el nord-est i el litoral mediterrani.
Són els dos grans feus històrics del FN i, tot i treballar amb un discurs comú, arrelat en el refús a la immigració i a la globalització, cada un d'ells encarna factors de mobilització particulars. Al sud pesa més l'ideari del FN tradicional, que apunta als immigrants com a causants de la pèrdua de la identitat francesa i pregona la inevitable invasió musulmana si les coses continuen així. És la retòrica que abanderava amb orgull Jean-Marie Le Pen i que utilitza, d'una manera més sibil·lina però amb el mateix rerefons, Marine.
No és que aquesta recepta no existeixi al nord, però la major convergència amb els territoris del sud no sorprèn. Amb una població més envellida que la mitjana francesa, la costa mediterrània gal·la té, a banda de grans ciutats com ara París i Lió, una mitjana major d'immigració no europea, en bona mesura, provinent de les onades migratòries del nord d'Àfrica posteriors als processos de descolonització del segle XX. És en aquests territoris on la confrontació del votant del FN amb la immigració, però també amb l'islam, es fa més evident. D'acord amb una enquesta del 15 d'abril de l'institut de sondejos Ifop, el 86% dels simpatitzants del FN no senten França com casa seva, el 84% no s'hi senten segurs i el 80% pensen que la immigració costa més del que aporta. La mitjana francesa per a la resta de votants és propera en tots els casos al 50%. L'estigmatització musulmana també fa aparició en el sondeig. El 73% dels partidaris del partit d'ultradretà veuen incompatible la República amb el credo islàmic, 30 punts per damunt de la mitjana francesa.
Canalitzar la còlera
Al nord-est, en canvi, el discurs més absorbit per l'electorat de Le Pen és el de la globalització mortuòria, la lloança al proteccionisme i la crítica a l'statu quo. Una realitat que només beneficia els habitants de les grans ciutats però enfonsa de mica en mica les poblacions de la França profunda, poblets i viles d'ocupació agrària i industrial. És un argumentari que cala entre obrers perjudicats per la desindustrialització, situats majoritàriament al nord-est i antics adherents a l'esquerra francesa. No va ser casualitat el xou mediàtic que va organitzar Le Pen quan es va assabentar que Emmanuel Macron anava a visitar la fàbrica Whirlpool d'Amiens (regió de Picardia), a punt de ser deslocalitzada a Polònia. El cop d'efecte, erigint-se en defensora d'aquesta França que es desfà, amb menys estudis i menys preparada per competir amb treballadors estrangers, va ser sonor, i un avís per a Macron: la França que no funciona, que perd poder adquisitiu i llangueix, que vol canvi, és seva.
“L'èxit de Le Pen ha estat mantenir com a votants actius aquest volum d'electors, que normalment optarien per desentendre's de la política i abstenir-se. Ha canalitzat la còlera i la decepció”, explica Pascal Perrineau, professor de l'Institut d'Estudis Polítics de París especialista en extrema dreta. En aquest sentit, la conjuntura actual és un factor que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de valorar el fenomen ultradretà, apunta. “Junt amb la situació econòmica i l'atur, el terrorisme i la immigració són avui les primeres preocupacions dels francesos. I això ajuda el FN, perquè les seves propostes antimigratòries passen millor que abans, s'han convertit en preocupacions de les classes baixes i mitjanes”, raona Perrineau, que reblar: “Avui, precisament pel canvi en les inquietuds de la gent, el FN s'ha convertit realment en un partit d'abast nacional.”
Després d'analitzar què havia fallat perquè Hillary Clinton perdés les eleccions americanes en favor de Donald Trump, l'equip de la candidata demòcrata va concloure que no s'havia sabut interpretar què buscaven els electors que es van decantar per l'actual president dels EUA. Van votar, per damunt de cap altra consideració, que les coses canviessin. El mateix que passa amb el Front National.
