Alemanya descobreix un nou “terrorisme econòmic” en l'atemptat de Dortmund

Una setmana i mitja després de l'atemptat amb tres explosius contra l'autobús del Borussia Dortmund, marcada per les especulacions en tots els sentits sobre l'autoria de l'atac, la fiscalia federal alemanya va informar ahir de la detenció d'un sospitós d'un caire sense precedents en la història criminal alemanya: un ciutadà d'origen rus, la intenció del qual era fer caure les accions del club per enriquir-se gràcies a una operació altament especulativa.

Les tres bombes eren reals –com ho van ser les ferides que va rebre l'exbarcelonista Marc Bartra, únic membre de l'equip afectat per l'atac–, i, segons les investigacions en curs, si les conseqüències no van ser pitjors va ser perquè van esclatar uns segons abans del pas del vehicle. El detingut, Serguei W., de 28 anys, ho va planificar tot al detall, segons sembla. Ni tan sols va haver d'arriscar els seus estalvis, sinó que va comprar el mateix dia de l'atemptat, l'11 d'abril, 15.000 accions, o més concretament drets de venda d'accions altament especulatives pagades amb un crèdit. Tot plegat ho havia contractat –incloent-hi el crèdit– des de l'ordinador d'un hotel i l'objectiu era provocar una davallada abrupta de les accions per revendre-les al preu prèviament establert.

No se sap d'on va treure el material explosiu ni com va armar les tres bombes –qualificades inicialment per la investigació d'altament professionals–. Sí que se sap que, de la seva població al sud del país, va traslladar-se als afores de Dortmund i que es va instal·lar en una habitació a l'hotel d'on sortia l'equip, tant per al partit d'anada com de tornada de quarts de final de la lliga de campions. I que des d'allà va accionar els artefactes, quan va veure que sortia l'autobús cap a l'estadi.

Queden molts punts a aclarir. El que sembla clar és que no estava a les xarxes del gihadisme, com el primer sospitós que es va detenir –i que continua en presó preventiva–, l'endemà de l'atemptat. I que les múltiples reivindicacions aparegudes, al mateix lloc dels fets, després de les explosions, o en forma de correu electrònic, en els dies posteriors, eren totes enganys.

En aquesta setmana i mitja s'han succeït les especulacions, no només per fantasies mediàtiques, sinó sobretot perquè grups no identificats, tant ultradretans com antifeixistes, semblaven interessats a atribuir-se els fets.

La mateixa fiscalia alemanya s'havia desdit de la sospita gihadista en admetre que no es podia demostrar cap relació de la persona detinguda amb l'atemptat. Les altres hipòtesis van caure per si mateixes, per falta de solidesa, i les úniques que es mantenien apuntaven al crim anomenat comú. Una venjança de les màfies de manipulació de partits, d'una banda, o l'acció de seguidors violents d'equips rivals de la Bundesliga.

Totes, però, semblaven extretes d'alguna pel·lícula no gaire bona. La del malfactor o terrorista econòmic relacionat amb operacions altament especulatives també s'ajusta al guió. Continua sent un atemptat abominable, en terminologia del ministre de l'Interior alemany, Thomas de Maizière.