Referèndum o independència

Crida al 75% favorable

En tot cas, el vicepresident, que descarta la convocatòria ara d'eleccions, va reiterar la crida a la unitat entre tots els àmbits institucionals i la societat civil, la mobilització de la qual constatava que “serà imprescindible”. A més, feia una crida perquè vagi a votar al referèndum, sigui o no acordat, el 75 o 80% de catalans que asseguren en les enquestes que hi donen suport. “Ens convé que hi vagin perquè contribueix, i molt, a legitimar el procés, a ulls interns i externs”, reclamava Junqueras, que també insistia que per ara no s'ha concretat data i pregunta per respecte a la feina encarregada als responsables del Pacte Nacional pel Referèndum per tal de buscar suports, a dins i fora, a una votació pactada.

En aquest sentit, Sala i Martín, que es va mostrar molt crític amb les baralles entre independentistes per càlculs electorals perquè “fan destrempar” i desmobilitzar l'electorat, creu que a l'exterior ja s'entén que Catalunya té dret a votar, si bé és cert que en general es voldria que votés no a la independència. Per això ell insta a mirar d'agafar el “comandament del relat”, que fins ara creu que ha aconseguit controlar més l'Estat espanyol gràcies al seu major potencial diplomàtic i mediàtic, per situar el debat en un terreny més favorable. Més o menys com va fer David per batre Goliat, comparava, en una feina que Junqueras troba que correspon al bàndol sobiranista, i que segons ell ja s'està fent “amb èxit”, en recordar per exemple tot el suport que ja s'ha rebut des de grups d'amistat de parlaments, partits, assessors, i fins i tot del candidat de la dreta francesa. “El discurs va reeixint, ens ho hem de creure”, instava.

El debat dels arguments

En aquest punt, això sí, Sala i Martín feia una altra aportació, referent als arguments a utilitzar en el relat, que creu que s'haurien de canviar. Per ell, a fora s'entenen poc per exemple les apel·lacions al dèficit fiscal respecte altres comunitats de l'Estat, una transferència de riquesa habitual en altres països desenvolupats, començant per la ciutat on viu, Nova York, respecte als Estats Units. Per això l'economista és més partidari d'incidir en arguments com que l'Estat espanyol pren decisions contra la voluntat de la majoria de catalans, que sempre veuran limitada la seva llibertat perquè hi són una minoria demogràfica. “Hem de ser capaços de construir històries en el fet que som diferents, i tenim altres tipus d'interessos”, resumia, tot exemplificant-ho en qüestions com la llei de pobresa energètica o la prohibició dels toros, dues normatives emanades del Parlament que ha tombat el TC, erigint-se així, segons ell, “en una eina propagandística brutal” per fer decantar la simpatia internacional pel bàndol sobiranista. Junqueras encara hi afegia un parell d'arguments més de pes. D'un cantó, la invocació del “principi democràtic” per sobre de la legalitat estricta, ja que és un terreny, aquest, a què l'Estat intenta portar sempre la batalla perquè “controla i nomena qui fa la interpretació de la llei”. Més enllà, però, encara insistia en un altre argument, “el de la dignitat i el respecte a la voluntat de les persones”. “En aquests moments és el millor que tenim”, considera, per convèncer més gent, davant d'altres que s'han prioritzat en altres moments, com l'econòmic, el cultural, el polític o el fiscal. Segons ell, el sobiranisme vol escoltar tots els catalans, i l'unionisme no ho vol, i en aquest escenari “és més fàcil” sentir-se més proper als primers.

Repartiment d'actius

Curiosament, tot i que l'un és conseller d'Economia i Hisenda, i expert en història econòmica, i l'altre, un catedràtic, professor i economista de prestigi mundial, només en la part final del diàleg van aflorar qüestions d'aquest camp, si bé relacionades sempre amb el procés. Junqueras recordava el bon comportament de l'economia catalana, que el 2016 va créixer per sobre del dèficit, i constatava la necessitat de seguir fent una gestió “al millor possible en el moment actual” com a carta de presentació davant les economies del voltant, tot i que les decisions preses a Madrid no sempre ajudin, com pel que fa al corredor mediterrani.

L'un i l'altre creuen que més d'hora que tard l'Estat seurà a negociar –mentre no reconegui Catalunya, recordava l'economista, s'haurà de fer càrrec de tot el deute o les pensions–, i en aquest escenari les perspectives són molt favorables. A l'hora de repartir actius i passius, per exemple, Junqueras recordava que en els últims casos acceptats per la comunitat internacional s'ha fet servir el criteri de les inversions, el que més afavoriria Catalunya. “El pitjor escenari en termes de pagar deute és quedar-se a Espanya”, concloïa Sala i Martín.