cultura
Rafael Català,
Editor de Rafael Dalmau Editor
“Els editors hauríem de publicar menys i millor”
Desconeixem quin paper tindran els editors i els llibreters en la societat d'aquí a cinc anys
Rafael Català (Barcelona, 1962) és historiador. Es dedica professionalment a la divulgació històrica. Vinculat al món editorial des de molt jove, l'any 1989 es va posar al capdavant de l'editorial Rafael Dalmau, especialitzada en història i geografia de Catalunya, on dirigeix diferents col·leccions. Com a historiador ha publicat treballs de recerca sobre bandolerisme del Barroc, el port de Tamarit o la demografia catalana del segle XVIII. Ha combinat l'activitat editorial amb els cursos sobre història i cultura catalanes.
Com veu el panorama actual de l'edició després dels difícils anys de la crisi?
Des del punt de vista creatiu, no el veig ni millor ni pitjor, tot i que costa triar el gra de la palla i no es dona prou importància a la consistència de les obres. Des del punt de vista comercial, si digués que anem bé, m'haurien de prendre per boig. En tres anys i mig han plegat més de cent llibreries o establiments on el llibre tenia una presència rellevant. La crisi econòmica va arribar al món del llibre més tard que a altres sectors i no n'ha marxat. Ara patim sobretot un canvi de model de vida que escampa la incertesa sobre el futur immediat perquè desconeixem quin paper tindran els editors i els llibreters en la societat d'aquí a cinc anys, i si el model de comerç mediterrani resistirà la pressió de la venda per correu i de les grans superfícies.
Com s'han afrontat els canvis tecnològics i la pirateria?
Els canvis tecnològics faciliten l'edició i els tiratges modestos, i en l'àmbit de la difusió permeten arribar a racons insòlits, tot i que la saturació dilueix tota mena d'iniciatives. A més a més, l'acceleració que comporten lliga malament amb la tranquil·litat que requereix la lectura. La pirateria és una nafra insolidària; els poders públics no l'empaiten i la societat la tolera, si no l'aplaudeix. Primer, cal sensibilitzar l'opinió pública (condicionada per la picaresca espanyola), i segonament, actuar sense complexos. Piratejar és robar als creadors.
Es fa prou per fomentar la lectura?
No, segur que no es fa prou. I la lectura és la mare dels ous. Als trens catalans, a diferència dels danesos o els alemanys, la meitat de viatgers fan servir el mòbil per jugar o enviar missatges. No hem acabat de sortir de l'Antic Règim, ni la societat ni l'autoritat. I encara hi ha un fet recent, derivat al meu entendre de la crisi: no és gens evident que, per progressar, el fet de llegir, de formar-se culturalment, sigui útil. Cal capgirar aquesta realitat i per fer-ho convé que l'ascensor social torni a funcionar amb paràmetres de qualitat cultural. Sort en tenim, d'un sistema bibliotecari excepcionalment bo, que ha tingut continuïtat des de la Mancomunitat.
Com valora el moment actual de l'edició en català?
Cal prestar més atenció a tota mena de gèneres, no solament a la narrativa, que al meu parer pesa massa des de fa temps. A més a més, als bons narradors els costa obrir-se pas. I no ens hem d'enganyar: la baixada de les vendes sense la disminució del nombre de títols editats comporta uns tiratges que estan al llindar de la subsistència. Els editors hem de publicar menys i millor, i els crítics han de ressenyar més per qualitat que per amiguisme.
Com s'han de descobrir i promoure nous autors?
Els editors hem de tenir criteri propi amb línies editorials ben definides, cadascú la seva. I aquesta definició ha de permetre singularitzar les aportacions d'autors novells. En el nostre cas, que som una editorial especialitzada en història, geografia i etnologia, té més importància la solidesa i la innovació de l'obra que no pas el nom de l'autor, però hem de fer mans i mànigues per aconseguir donar a conèixer els llibres nous. Ens valem molt del contacte directe amb els llibreters i amb les entitats culturals.
Com es presenta Sant Jordi?
S'ha convertit en el principal pol del món del llibre a Catalunya i el sector en depèn moltíssim. La part positiva és evident: Sant Jordi és una festa de la civilitat i que aquest concepte vagi associat amb el món del llibre és un triomf tant dels que, aviat farà cent anys, van passar la celebració del Dia del Llibre del 7 d'octubre al 23 d'abril, com de les generacions recents que l'han fet arribar arreu del país i de més enllà i tot. Des del punt de vista comercial, aquest Sant Jordi també serà en general bo, encara que és massa a prop de Setmana Santa per treure'n tot el profit. Em preocupa molt, però, que la campanya prèvia hagi esdevingut un malson dels llibreters, distribuïdors i editors per la pressió que comporta.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.