JxSí troba en el pressupost un reforç cap al referèndum

Un pressupost “transcendent” perquè dona resposta a les “necessitats imperioses” del present, però que alhora envia un “missatge polític” claríssim, i reforça el govern que ha de menar al “referèndum o referèndum”. Així interpreta Junts pel Sí, segons el seu portaveu adjunt Roger Torrent, els comptes del 2017 que avui s'aprovaran al Parlament amb el suport de la CUP, tal com va quedar clar ahir a la tarda en el debat previ, en què l'oposició es va centrar precisament a atacar el vessant polític dels comptes i el camí que obren cap al referèndum, explicitat en la disposició addicional 31. “La doble via hi ha d'estar continguda”, es limitava a explicar Torrent sobre la solució que s'hi ha pactat al final, que consisteix en un primer text de la CUP que insta a destinar fons al procés referendari, i un altre afegit per JxSí que puntualitza que es faci d'acord amb el Pacte Nacional pel Referèndum i la resolució (contrària a la unilateralitat) del Consell de Garanties Estatutàries.

El diputat, en canvi, es va estendre més a explicar uns comptes que qualifica de “transformadors i expansius”, amb una provisió de 1.300 milions més que el 2015 per a despesa social, i va fixar com a principal objectiu socioeconòmic de la legislatura “traslladar el creixement econòmic a les famílies”. Torrent, així, insistia que aquests són els pressupostos “més socials” que pot fer el Parlament en les circumstàncies actuals, i proclamava que “sobrepassen definitivament” el període de l'austeritat i les retallades.

El compromís pel referèndum, sigui com sigui, és l'únic motiu que ha fet que la CUP hagi cedit al “xantatge”, segons insistia ahir a anomenar-ho la diputada Eulàlia Reguant. “No és un vot pel seu contingut social sinó per donar via lliure al referèndum i el procés constituent”, admetia en anunciar el seu “sí condicionat amb data de caducitat”. “Comença el compte enrere inapel·lable, no hi ha cap allargament possible més enllà del setembre”, proclamava. Reguant, en aquest sentit, va dir al govern que, si el referent és Escòcia –on es va fixar data i pregunta 18 mesos abans–, aquí es va tard, i per tant va reclamar que es concreti ja tant una cosa com l'altra per estendre el debat a la societat i poder treballar en la campanya.

Més enllà d'això, la CUP va criticar els comptes perquè “no fan un esforç redistributiu” ni aborden polítiques públiques i socials “de manera valenta”, i recordava que els 1.300 milions només són fruit de la conjuntura econòmica, i que les concessions en el tràmit en comissió –els 140 milions més per a Ensenyament o 35 més per a renda mínima– només venen de la “dècima més” en el sostre de dèficit que va concedir el ministeri, del 0,5 al 0,6%. “Quin ha estat l'esforç del govern per augmentar els ingressos?”, es preguntava la diputada, que retreia que el grup de govern “no ha modificat ni un mil·límetre” la proposta base, que “segueix sent autonomista”. La CUP, això sí, reivindicava la llista de petites millores i correccions que ha pogut introduir, que demostren que “es pot orientar millor la despesa malgrat les cotilles del règim i la troica”. Així, subratllava la major dotació a l'atenció primària i l'educació; la creació de deu fons estructurals d'on podran beure tots els departaments, que es podran destinar a la recuperació de la gestió pública de serveis o a la renda garantida, i la dotació de fons, trets sobretot de dietes i transferències al sector privat, per a estructures d'estat com l'agència de protecció social o un banc públic.

Aquest matí es votarà el dictamen final de la comissió d'Economia, que conté per cert 1.200 esmenes aprovades amb el vot en contra de JxSí. Un vot que el grup repetirà respecte a les 1.122 esmenes vives que arriben al ple, a les quals s'han d'afegir les 712 de la llei de mesures, que es debatrà i votarà a la tarda.