L'hora dels pressupostos

Catorze mesos després que es constituís l'actual govern, i nou després que veiés tombat el primer intent de dur a aprovació els pressupostos del 2016, el Parlament debat avui i demà, amb un pacte tancat entre Junts pel Sí i la CUP, els comptes del 2017 i la seva llei de mesures, un pas decisiu per implantar millores en molts àmbits socials però també per al procés sobiranista. En les últimes setmanes tots dos grups han acabat de negociar, també amb el govern, els serrells de l'acord marc –l'última discrepància, superada la setmana passada, ha estat sobre l'aplicació de l'impost sobre els vehicles contaminants, que al final aplicarà exempcions als transportistes–, i s'han negociat alhora esmenes menors entre tots els grups, tot i que en el ple, que comença aquesta tarda amb el discurs dels portaveus, hi arribaran fins a 1.834 esmenes vives: 1.122 del primer projecte de llei, i 712 del d'acompanyament, que es votaran íntegrament demà. Fins a última hora, doncs, restarà oberta la possibilitat de petits retocs en una llei i en l'altra, en principi secundaris.

Curiosament, l'últim dels molts entrebancs que han hagut de superar els comptes no és per un tema econòmic o financer, sinó polític. En concret, pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, a instàncies de C's, el PSC i el PP, segons el qual és inconstitucional la disposició addicional 31a de la llei del pressupost, que insta el govern, “dins les possibilitats pressupostàries del 2017, a habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya, en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”. JxSí, bàsicament el sector del PDeCAT, advocava per obeir la resolució eliminant o esmenant el text, mentre que la CUP era partidària de mantenir-lo igual. Al final, l'acord salomònic és que s'accepti una esmena viva dels anticapitalistes perquè el text sigui el mateix sense l'al·lusió final a la legislació vigent, i JxSí hi afegirà amb una esmena d'addició la puntualització que la votació s'ha de fer “tenint en compte el treball desplegat pel Pacte Nacional pel Referèndum” i “d'acord amb els criteris” del dictamen del CGE. Si no hi ha un gir d'última hora, no s'aprovarà l'esmena de modificació de Catalunya Sí que es Pot, similar a la d'addició de JxSí, però que comportaria eliminar el text proposta de la CUP.

Segons els cupaires, en cap moment s'ha arribat a negociar això, perquè la inclusió d'una clàusula explícita pel referèndum era un punt bàsic, si no el fonamental, perquè les bases acceptessin votar el pressupost, mentre que fonts republicanes minimitzen la disposició i asseguren que, hi sigui o no, i encara que el TC la suspengui –l'oposició ja ha avisat que la hi denunciaran– el referèndum es farà igualment. L'escull, doncs, se salvarà, però el debat de fons entre els independentistes sobre quan i com cal començar a desobeir continua en les converses que mantenen al Parlament sobre la fórmula a seguir per concretar la desconnexió en els propers mesos. És a dir, quan i com s'ha de convocar el referèndum, si cal una llei pròpia, a banda de la de transitorietat jurídica, i en quin moment s'ha o s'han d'aprovar.

Més enllà d'això, l'augment de recursos per l'increment d'ingressos arran de la millora de l'economia, i per la reducció dels tipus d'interès, eleven substancialment els fons disponibles en el pressupost del 2017 respecte del vigent fins ara, el prorrogat del 2015, que es dedicaran sobretot a despesa social. Tal com va quedar el text després del tràmit en comissió, així, als 1.170 milions més que ja es preveien per aquest concepte, cal afegir-n'hi 35 més als 208 ja previstos per a la implantació de la renda mínima garantida, i els 140 milions més que es destinaran a Educació. En concret, a contractar uns 5.500 nous mestres (2.000 més dels 3.500 inicialment previstos).

La cessió en aquests dos punts acabarà arrencant el sí de la CUP, a més de la concreció del govern en els passos del procés constituent posterior a l'eventual proclamació de la república. També tira endavant, en tramitació a banda, el nou impost sobre actius no productius, si bé finalment no es tocaran els tipus de l'IRPF, Patrimoni ni Successions, com volien els anticapitalistes.