Filipines
Un dictador emmascarat
La lluita contra els traficants és la coartada perfecta per al president Duterte per cometre assassinats contra els civils emparats per la llei
Tant l'ONU com la UE han demanat en va que s'aturin els crims humanitaris
Encara no ha passat un any des que Rodrigo Duterte va accedir al càrrec de president de les Filipines. Ho va fer després d'imposar-se en unes eleccions en què es va guanyar el sobrenom de “castigador” per la campanya que va fer en contra del tràfic de drogues. “O em maten a mi o els mato a tots”, proclamava en un míting preelectoral Duterte, fent referència als traficants i als addictes. El balanç d'aquesta guerra seva, nou mesos i més de 7.000 víctimes mortals després, serveix per confirmar la barbàrie que els filipins viuen als carrers cada dia, en contra de la versió oficial del govern, que afirma que totes les operacions policials han estat legítimes.
L'actual president va fonamentar la seva campanya a enfortir l'ofensiva contra les drogues, al·ludint al terror que aquestes havien imposat a l'arxipèlag. Duterte acusava els traficants, però sobretot els addictes, de provocar una atmosfera d'inseguretat, i de cometre violacions i tota mena de crims contra la població civil.
La situació, ara que és ell qui en té el control, no ha millorat gens. Les morts al carrer segueixen, i amb elles la impunitat per als botxins. Daniel Berehulak, fotoperiodista guanyador del World Press Photo d'enguany pel seu reportatge sobre la situació a Filipines, explica en una entrevista a EFE que, amb el pretext de la guerra contra els narcotraficants, Duterte està portant a terme una purga contra la gent de classe obrera. “Els drogoaddictes són vistos a les Filipines com a éssers infrahumans”, explica Berehulak.
Descans i represa
La setmana passada, el diputat filipí Gary Alejano va sol·licitar per primer cop a la Cambra de Representants del país la “inhabilitació” de Rodrigo Duterte, per “violació de la Constitució, suborns i altres crims”. L'acte destaca per simbòlic, ja que la moció no té cap possibilitat de triomfar —almenys 267 dels 292 parlamentaris que formen la cambra són considerats propers al president. Aquest, però, és el primer intent per posar fi al conflicte que s'emprèn des de les Filipines.
La comunitat internacional, tanmateix, sí que ha demanat per totes les vies possibles a Duterte que no atempti més contra els drets humans. Dijous passat, un conjunt d'experts de l'ONU va exigir al poder legislatiu filipí que tirés enrere el projecte de llei, aprovat fa dues setmanes, que suposaria la reinstauració de la pena de mort per als delictes de narcotràfic. L'Oficina Presidencial de Manila, fidel al seu líder, hi va respondre, tot demanant als “òrgans internacionals” que deixin d'interferir en els seus reptes de forma injustificada.