Puigdemont creu que l'Estat pateix “modernofòbia”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha carregat aquest dissabte contra l'Estat i l'actitud dels seus dirigents davant “els canvis profunds” que considera que comporta el segle XXI.

En la seva intervenció al XIX congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) –la branca juvenil del PDeCAT– a Vilanova i la Geltrú, Puigdemont ha vaticinat que davant un futur “ple de grans canvis i de reptes del segle XXI”, les societats com la catalana “no podran fer-hi front amb les eines del segle XIX o del segle XX”.

“Necessitem una societat on la gent decideixi més i més sovint, on no puguem posar límits a la capacitat de decisió dels ciutadans. Tenim una ciutadania madura”, ha reivindicat.

Puigdemont ha contraposat aquesta actitud amb la d'aquells que volen “frenar aquesta pulsió modernitzadora i la capacitat de decidir”, en al·lusió a l'Estat espanyol. “Van absolutament en contra el sentit dels temps”, ha afegit.

“Ens trobem amb un Estat modernofòbic , que desenvolupa una mena d'al·lèrgia a tot el que representa canvis profunds en la seva manera de ser, perquè tal com és considera que ja és perfecte”, ha afirmat. Segons ell, el sistema polític espanyol reacciona a “tot el que l'obliga a qüestionar-se” a si mateix amb “el canvi de lleis o amb decrets”.

El cap del govern català ha posat com a exemple d'aquest tarannà la reforma del Tribunal Constitucional (TC) impulsada pel govern espanyol, que dona atribucions a la cort de garanties per sancionar els qui no acatin les seves sentències. Una modificació que avui mateix s'ha sabut que ja ha rebut les crítiques del Consell Europeu a través d'un informe de la Comissió de Venècia.

“Fins i tot la Comissió de Venècia se n'ha adonat de la modernofòbia i els ha dit ««alerta que per aquí no aneu bé»»”, ha comentat el president.

També s'ha referit a les amenaces més o menys velades que planen en el discurs polític del govern espanyol davant la qüestió catalana. Ha constatat que davant els grans canvis o reptes com el de Catalunya, a Espanya “li surt l'estat d'excepció de dins” i “es bloqueja, es bunqueritza”.

“Li surt aquella ànima quan les coses es posen difícils i comença a verbalitzar-ho amb l'article 155 d ela Constitució, amb el 116, o amb l'estat d'excepció. Això és una cosa que pensàvem que ja no formava part del debat polític i que havia desaparegut”, ha lamentat.