Societat
MARGARITA ARBOIX
RECTORA DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB)
“Les dones han de perdre la por escènica i acceptar càrrecs”
“La dona és el pal de paller de la casa”
“No és veritat que els rics paguin la matrícula als pobres”
“La quantitat que queda als pressupostos per fer alguna inversió és una misèria”
El govern ens amenaça. Ens diu que si baixen els preus de les taxes hi haurà coses que no ens podran pagar
A les universitats grans, el model de graus de tres anys i màsters de dos no ens ha de donar grans problemes
Margarita Arboix, catedràtica de farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va prendre possessió del càrrec de rectora de l'Autònoma al juny. Era una època d'estretors econòmiques i canvis profunds a la universitat.
Per què és l'única dona rectora de les universitats catalanes?
Hi ha poques dones que s'hi presentin, perquè per arribar a ser rectora has de ser catedràtica i a les universitats espanyoles només ho són un 21%. A les catalanes, i en concret a l'Autònoma, som un 25%. És a dir, que hi ha menys oportunitats.
I per què hi ha menys catedràtiques?
L'accés a la càtedra per a la dona és més complicat. Tot i que segueixen el mateix procés que un home, el problema és que es necessiten tres sexennis d'investigació per presentar-s'hi, és a dir, divuit anys, que s'obtenen a partir de ser funcionària o contractada fixa. Per tant, estem parlant de molts anys. La diferència amb un home és que és l'època en què les dones tenen fills i això vol dir una aturada tècnica de, com a mínim, un any. Això fa que s'endarrereixi la possibilitat d'arribar-hi i l'home passa al davant.
A l'inici del mandat va anunciar mesures per corregir-ho.
Nosaltres tenim unes places de catedràtic de promoció interna a les quals es pot presentar tothom. Aquesta promoció hem decidit lligar-la al període en què els candidats es van acreditar per poder accedir a la càtedra. Això vol dir que qui es va acreditar el 2006 passa davant de qui es va acreditar el 2007. A les dones els hem sumat els anys de maternitat i això els ha fet passar al davant.
I si un home s'ha fet càrrec dels fills?
Si ho ha pogut acreditar també li ho hem comptat. Fins i tot, si hi ha hagut una llarga malaltia també s'ha tingut en compte. De les 22 places que teníem, dues o tres han estat per a dones que han entrat per aquesta via. Això, a la pràctica, és una certa discriminació positiva.
Malgrat tot, la proporció de rectores és inferior a la de catedràtiques. Alguna responsabilitat hi deuen tenir les dones.
Sí. Hi ha una responsabilitat, però també té una lògica. La dona encara continua sent el pal de paller de la casa i prendre una responsabilitat d'aquest tipus que, entre cometes, implica desprotegir la família, els costa. La responsabilitat familiar continua imperant moltíssim. És més fàcil aconseguir que participin en un equip, però posar-s'hi al capdavant els costa més.
Què s'hi pot fer?
Jo crec que les dones hauríem de treballar perquè es perdés la por escènica i s'acceptessin els càrrecs de responsabilitat amb més facilitat. A Espanya som tres dones rectores i en els plens els costa parlar. A mi no em passa tant perquè vaig tenir una escola, en l'època franquista, que eren les assemblees. També hi van ajudar els dotze anys que vaig estar fora de la universitat. Quan era directora de Salut Pública a Catalunya i es presentava un cas de tuberculosi en una escola o una legionel·losi no em podia amagar.
En canvi, les noies acostumen a ser majoria a les universitats.
A la UAB, entre un 60 i un 61% dels alumnes que es graduen són dones. És curiós, perquè en el moment de la graduació hi ha un 60% de dones i un 40% d'homes. En el doctorat ens situem en un 50 i un 50, i, a partir del postdoctorat, la proporció de dones va baixant i la d'homes va pujant fins a arribar al cas dels catedràtics.
També hi ha diferències en funció del tipus d'estudi. Últimament es parla molt de la falta de vocacions cientificotècniques entre les dones.
A l'Autònoma també es nota. En enginyeries tenim menys dones, i a veterinària i a medicina majoritàriament són dones.
Un dels objectius del seu mandat era aconseguir un clima més pacífic a la UAB, on de vegades hi ha actes de violència, a través del diàleg amb els estudiants. En quin punt estan?
El dia de l'última vaga d'estudiants em vaig passejar per on hi havia els piquets i els vaig dir: “No enteneu que heu de convèncer? No s'hi val a tancar una universitat perquè vosaltres bloquegeu les aules.” Els vaig demanar que anessin amb la cara destapada. Jo mateixa em vaig endur moltes pinyes, vaig ser detinguda dues vegades i empresonada dos mesos per l'època en què vivia, però anava amb la cara destapada sempre. Estem treballant en això i la vicerectora que ho porta ho fa molt bé, parla molt amb ells. És una qüestió molt complicada. Els estudiants han entès que, encara que estiguin en contra de les estructures de la universitat, des de dins poden fer més coses.
La participació dels estudiants en les eleccions al rectorat és molt petita.
Jo ja els he dit que no es poden considerar representatius del total si només voten un 2, un 3 o un 6% d'estudiants, mentre que en el cas dels professors és un 70%.
I què fan per implicar-los?
El que estem fent és parlar molt amb ells, donar-los confiança, perquè ells desconfien molt de les estructures. Estem fent esforços per donar-los tranquil·litat, perquè no els multin i no els detinguin, i els donem proves que això és així. Per exemple, amb el cas dels 27 [els encausats per l'ocupació del rectorat de la UAB el 2013] en què ens hem retirat de la part penal i ja hem presentat al fiscal la nostra petició civil, que ha passat de 300.000 euros i escaig a menys de 20.000. Nosaltres volem cobrar només factures pel valor de les destrosses i estem intentant negociar amb els afectats perquè siguin ells mateixos els qui aportin les quantitats i poder retirar-nos també de la demanda civil. Estem donant proves que volem un altre tipus de relació, però també hi ha molts alumnes que diuen que a ells no els interessen els òrgans de govern perquè creuen que no serveixen per a res.
El fet que els doneu suport en la reivindicació de l'abaratiment del preu de les taxes ajuda?
Molt.
A més, ho han demanat tots els rectors.
Ho hem aconseguit, tot i que n'hi ha alguns que no hi creuen. En el primer CIC [Consell Interuniversitari de Catalunya] al qual vaig assistir justament es discutia el decret de taxes, i jo, quan no s'havia definit ningú, vaig dir que no comptessin amb el meu vot. Llavors hi va haver alguns rectors que s'hi van apuntar i això va trencar una mica la dinàmica d'aplicació directa. Ara hi ha una posició comuna de tots els rectors catalans respecte a les taxes.
El govern diu que no hi ha cap alumne que quedi fora de la universitat per motius econòmics i que, gràcies al model de pagar en funció de la renda i a les beques Equitat, el sistema és més progressiu i just.
Això no és veritat. Seria més progressiu si tinguéssim un sistema realment lligat a la renda.
I no és així?
No. Per exemple, nosaltres tenim més de 3.000 estudiants que són família nombrosa. D'aquests estudiants amb matrícula gratuïta, la Generalitat no ens pren els diners que ens corresponen, però tampoc no els ingressem. D'aquests n'hi ha molts que són de famílies riques, perquè tenir més fills no està lligat a famílies pobres. La major part de les beques són del Ministeri i, d'aquestes, hi ha un percentatge important d'alumnes que no poden pagar. Suposem que siguin veritat tots els casos. Quan això passa ens trobem que hi ha una sèrie de trams i que les quantitats que es necessiten per tenir beques són tan ínfimes que el ciutadà amb una família amb ingressos mitjans no hi entra i moltes famílies han de treure els diners d'on sigui.
Quin seria el sistema just?
Si tinguéssim un sistema just i transparent a mi no m'importaria que fos progressiu, i tampoc m'agrada que nois que estan pagant 3.000 i 4.000 euros l'any per l'escola arribin a la universitat i els costi barat.
Un dels arguments d'un estudi que va presentar recentment un professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) era que hi havia alumnes que pagaven molt en una escola concertada i quan arribaven a la universitat pagaven molt menys.
Hi estic d'acord, tot i que l'estudi de García-Montalvo era molt parcial, però hem de tenir un sistema que ens permeti identificar quines persones tenen capacitat econòmica per pagar i quines no. De tota manera, això també és discutible. Si un senyor paga bé les seves taxes, pagarà proporcionalment més que altres, i, per tant, s'entendrà també que els impostos de l'Estat serveixin per a la seva educació.
Li semblaria bé un model d'educació superior gratuïta?
Si les taxes fossin justes, jo estaria a favor de la universitat pràcticament gratuïta com a Alemanya o a França. No hi veig cap inconvenient. En la situació actual, però, no es pot dir que els rics paguen la matrícula als pobres. No és veritat. Nosaltres, amb el sistema actual deixem de rebre onze milions i mig d'euros perquè estem en una zona on hi ha moltes més famílies amb dificultats, i això no és just. Amb onze milions jo faria moltes coses.
I el finançament de les universitats que preveuen els nous pressupostos li sembla just?
Els pressupostos ens tracten malament i la quantitat que queda per fer alguna inversió és una misèria. La setmana passada vam tenir una reunió dels rectors amb tots els grups parlamentaris per parlar de les taxes i del finançament, i nosaltres demanàvem que ens donessin almenys un 5% més i que baixessin les taxes un 5 o un 10% de manera que no perdem res. El que fan, però, és amenaçar-nos. Ens diuen que si hi ha una baixada del preu de les taxes, hi haurà coses de la universitat que no ens podran pagar.
Com ara què?
No ens ho han aclarit, però probablement el pla de qualitat dels departaments en ciència no es faria perquè aquests vuit milions d'euros es gastarien en la baixada de taxes.
El govern diu que ja ha estirat molt els números.
Si s'han trobat diners per treure una hora lectiva per a tots els ensenyants [en l'educació primària i secundària], cosa sobre la qual no tinc res a dir ni a favor ni en contra, alguna part es podria posar a la universitat, que encadenem molts anys de mancances. L'Autònoma, des del 2012 fins ara, ha perdut 60 milions de pressupost. Tenia un pressupost anual de 350 milions i ara no arribem als 300.
Així i tot, quadren els números?
Hi estem obligats, però amb les retallades no podem fer cap obra i en aquests moment tenim edificis que ens cauen. Algun no s'utilitza. Abans teníem entre 18 i 20 milions per a edificis i ara no arriba als 2 milions.
Com afronten l'extensió dels graus de tres anys i els màsters de dos?
Des del punt de vista pressupostari, si s'aprova que el màster tingui el mateix preu que el grau, anirà bé, perquè això garantirà que no tinguem problemes amb els ensenyaments de cinc anys. A les universitats grans no ens hauria de donar grans problemes, perquè tenim capacitat de crear noves titulacions i prou màsters per omplir. Hi haurà alumnes que quan acabin el grau aniran a altres universitats a fer el màster i n'hi haurà d'altres que vindran a la nostra.
L'any que ve és el 50è aniversari de la UAB. Com ho celebraran?
Començarem a principis del curs vinent, anirem fins a l'aniversari gros, el 6 de juny del 2018, i ho allargarem tot l'any 2018. La idea és fer actes, portar algun premi Nobel i fer moltes coses lligades als ajuntaments de l'entorn. També volem que l'Autònoma se situï al capdavant en noves tecnologies i noves metodologies de treball, i el curs que ve farem una nova titulació de smart cities que començarà com a títol propi i es reconvertirà en oficial.
Compromís amb la igualtat
L'única rectora de les universitats catalanes s'ha proposat treballar per revertir la desigualtat de les dones en aquest àmbit durant el seu mandat.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.