Societat
LAURA DEMPERE
DEGANA DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES I TECNOLOGIA DE LA UVIC-UCC
“El que cal és que hi hagi pluralitat i diversitat”
“En enginyeries la situació d'estereotips de gènere és absolutament flagrant”
“Les dones no hi tenim la mateixa visibilitat”
Hem de visibilitzar que hi ha sortides professionals molt motivadores per a les nenes
A mesura que puges en càrrecs està del tot esbiaixat, segurament pel factor maternitat
L'1 d'octubre del 2015, Laura Dempere va assumir el càrrec de degana de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC, un camp on els estereotips de gènere encara pesen massa.
Ha canviat gaire el panorama de les vocacions cientificotecnològiques de quan vostè estudiava física amb ara?
En física, com en les ciències més exactes o naturals, s'assoleix una mica més d'equilibri en la base de la piràmide i a partir d'allà cap al vèrtex la situació té un biaix de gènere absolut. En enginyeries la situació que es dona d'estereotips de gènere és absolutament flagrant. Molts estudis manifesten que fins als 11 anys no hi ha aquests biaixos de gènere i les nenes poden tenir moltes activitats en l'àmbit de la tecnologia sense sentir-se diferents. Després hi ha una finestra d'uns cinc anys en què això canvia totalment i s'arriba a una situació d'un 80% de nois i un 20% com a màxim de noies. La nostra tasca ha de ser visibilitzar que hi ha sortides professionals que poden ser molt motivadores per a les nenes.
És en l'adolescència quan els estereotips influeixen més?
Comencen a pesar molt abans però, en la mesura que tu no has de fer eleccions, hi convius. En el moment en què has de començar a triar, s'obre aquesta finestra que s'ha d'analitzar des d'un vessant molt sociològic: el comportament adolescent tendeix a buscar el grup, no vols ser diferent, és més comú seguir les modes...
Fa molts anys que es diu que hi ha carreres ‘femenines' i altres de ‘masculines'. Com es canvia?
És un problema multidimensional. Per trencar els estereotips s'ha de treballar des de l'educació i des de l'àmbit familiar. En enginyeria hi ha poques dones, però en infermeria hi ha pocs homes. El que cal és que hi hagi pluralitat, diversitat i diferents maneres de veure el món.
Un avenç científic presentat per una dona ha de ser doblement validat perquè sigui acceptat?
A priori et diria que no, no he viscut així la meva experiència personal i en això m'agrada ser positiva. És un món d'idees i si es defensen bé acabaran traspuant, però hi ha estudis sobre la promoció de les persones en el camp científic que diuen que, si un currículum no du el nom, la probabilitat que assoleixis un càrrec (essent dona) és més alta. Si mires l'evolució professional, en la base els homes i les dones que fan el doctorat està igualat, però a mesura que vas pujant en càrrecs està del tot esbiaixat, segurament perquè hi entra el factor maternitat.
Encara s'ha d'escollir entre carrera professional i tenir fills. Veient el seu brillant currículum, vostè s'ho va plantejar?
Es dona la circumstància que no sóc mare però penso que és absolutament circumstancial. Hi ha decisions personals al marge del que un fa. Per a mi és important transmetre un missatge positiu: em sembla perfecte que hi hagi dones que deixen el mercat laboral per la maternitat. Estan exercint el seu dret i al final del que es tracta és d'escollir amb llibertat. La qüestió no és per què el deixen elles sinó per què no el deixen ells, perquè realment no està compartit.
Però d'alguna manera en una franja d'edat acabes triant si prioritzes una cosa o l'altra...
No sé si és tant escollir com saber que, si poses més energia en un àmbit, l'altre se'n ressentirà. Fa uns anys potser sí que implicava una renúncia però en això la dona ha de deixar de tenir un sentiment de culpabilitat. Em sembla molt bé escollir i qualsevol elecció és vàlida.
De les dones se'ns valora la capacitat de treball, la constància... aptituds bàsiques en recerca i en canvi no hi som presents. Per què?
No tenim la mateixa visibilitat, tot i que hi ha dones que en fan. En el període en què podries ser més productiu s'ha de sospesar a títol personal: on he de ser? On m'agradaria ser? Compatibilitzar això, si no es fa amb un equilibri exquisit, és complex.
Vostè és doctora en visió per computador per l'Imperial College London. Per què va triar aquesta especialitat?
Venia de física i vaig començar a estudiar visió per computador però des d'un punt de vista d'observació de la Terra per satèl·lit. Això m'havia atret molt i vaig tenir l'oportunitat de fer un màster a Edimburg, on vaig conèixer el món de la intel·ligència artificial. Volia aprendre el comportament de la visió, que tenia una part tecnològica i una part de neurociència perquè en la base hi havia la percepció humana. Vaig construir la meva carrera en aquesta dualitat: entendre com processem la informació per treure aplicacions que siguin útils per a tothom. En això hi ha una vocació molt social, un sentiment molt fort de retornar a la societat la formació que m'ha donat.
En aquest camp, com a dona ha estat una ‘rara avis'?
En el vessant tecnològic hi havia menys dones, sí. I en la part de neurociència, tot i que sempre en nombre inferior als homes, n'hi havia més perquè moltes venien de psicologia.
Demà, dijous, en el marc dels actes del Dia de la Dona de la UVic-UCC, farà un seminari sobre l'aplicació de les ciències i la tecnologia en àmbits tradicionalment de dones.
Sí, haig de matisar que és un seminari de recerca al qual volem donar una perspectiva de gènere. Volem mostrar les aplicacions que hi ha en el món de la salut, de l'educació o de les cures, per exemple, on la base tecnològica és òbvia.
Posi-me'n algun exemple.
La meva tesi doctoral. Vaig estudiar el moviment dels ulls dels radiòlegs quan analitzaven imatges mèdiques, per veure com processen la informació. Moltes dones que se senten atretes pel prefix bio han de saber que això té una base tecnològica.
L'enginyeria té molta sortida i en canvi pocs estudiants...
La baixada del nombre de vocacions afecta els dos gèneres. No és una carrera trivial, però cal desactivar les pors paralitzants.
El que compta és el talent
Laura Dempere Marco (Castelló, 1975) és llicenciada en física per la Universitat de València, té un màster en percepció remota i tecnologies del processament d'imatges per la Universitat d'Edimburg i és doctora en visió per computador per l'Imperial College London amb la tesi ‘Analysis of visual search for knowledge gathering'. És professora del departament de tecnologies de la informació i la comunicació de la UVic i membre del Comptutational Neruoscience Group del Center of Brain Cognitio de la UPF. Autora de nombroses publicacions científiques i acadèmiques i d'una basta recerca.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.