“En els cors es pagava tot amb diners en efectiu”

L'expresident del Palau, Fèlix Millet, parla molt d'obres, de gestió econòmica i administrativa, però també s'estén a ressenyar la reforma aprofundida que va introduir en l'Orfeó Català, ànima de la institució. Explica tots els cors que van crear, i com ho va fer, i que les despeses derivades de tota l'estructura del cant coral es pagaven “en efectiu”. Aquest és, segons relata Millet, el sistema que ell es va trobar en arribar, que sempre s'havia fet servir a la casa i podria ser, en part, una explicació a una part dels 9 milions d'euros que van sortir del Palau amb destinació desconeguda, segons la investigació.

Millet s'explica així; “Quan vaig entrar a l'Orfeó Català tenia un sol cor amb una edat mitjana de 50 anys i escaig, i jo ja veia que allò no anava. Però és molt difícil, és més difícil arreglar un cor que fer unes obres. Per fer unes obres només necessites tenir els diners, mentre que per un cor necessites moltes altres coses.”

“Aleshores vaig fer venir un director de Frankfurt, en Lluís Millet em va acompanyar a buscar-lo, i aquest director va fer un examen del cor. En el dictamen em va dir: «Senyor Millet, aquest cor és molt bona gent, però amb els anys les veus es fan malbé, l'ha de renovar tot.» Era una tasca complicada i difícil i no vaig tenir més remei que enfocar-ho parlant amb els cantaires. Em deien que estimaven molt la casa i jo els contestava que ho entenia però que la veu té una vida i els vaig proposar que fessin un cor de veterans. Va ser dolorós, però s'havia de fer.”

Millet recorda que els directors Salvador Mas i Simon Jhonson es van encarregar d'executar el canvi a fons de l'Orfeó i passa a relatar el salt endavant que en l'àmbit artístic va fer la institució: “D'una estructura zero, es va passar a tenir més de vuit cors, cadascun amb el seu director, els professors de cant i, després, cada director en el seu lloc, i en aquella època tot això es pagava amb diners en efectiu. Hi ha una carta meva demanant que es mirés d'arreglar la cosa, però històricament venia així.”

En l'apartat artístic, l'expresident del Palau ressalta la vitalitat que li van donar a la sala, en passar de quatre concerts l'any a 80 produïts pel mateix Palau. “A l'any, es feien entre 240 o 260 concerts, entre tot, sumant-hi també els nostres”, recorda abans d'afegir-hi: “Vam crear diversos cicles de concerts: El Primer Palau, El Palau Cent, Diumenges al Palau, Concerts de Tarda, Cor, cobla i dansa i altres, diversos. Abastàvem tota la música que hi havia i va funcionar molt bé. Els cicles donaven un petit dèficit, perquè sobretot en El Primer Palau venien les primeres orquestres mundials, les més importants, com la Filharmònica de Berlín o Viena. Però va anar molt bé, i amb això fèiem publicitat per als espònsors, que tenien entrades gratuïtes i era tot una roda”.

Abans de tancar el capítol artístic, Millet torna a repassar el nombre de concerts i de l'activitat dels cors i exclama: “Home! Jo crec que és una tasca que es fàcil de dir però els asseguro que costa.”