Societat
Els sensesostre, més joves
Un estudi d'Arrels Fundació revela que la mitjana de temps que viuen al carrer és de 3 anys i 9 mesos
La precarietat laboral i la falta d'habitatge porten més joves a dormir al ras
El 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals
A Barcelona hi ha almenys 941 persones que dormen al carrer; a Lleida, 71; a Girona, 60; a Badalona, 39, i a Sant Adrià de Besòs, 31. És el resultat dels diversos recomptes fets per voluntaris en una sola nit en cada municipi i organitzats per entitats socials i ajuntaments. Arrels Fundació, que fa 30 anys que acompanya persones sense llar a Barcelona, ha fet un pas més enllà per intentar explicar qui són aquestes persones, i algunes de les alertes que ha llançat són que la mitjana de temps que viuen al carrer és de tres anys i nou mesos, que la vulnerabilitat augmenta, que la possible sortida es complica com més temps s'hi passen i que s'hi detecten cada cop més persones joves.
Arrels va presentar ahir l'informe La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona, elaborat a partir d'un cens que va fer l'entitat les nits del 30 i el 31 de maig i l'1 de juny de l'any passat. 348 persones sense llar –el 39% dormien en caixers i la resta, a la intempèrie– van contestar preguntes sobre la seva situació. Sempre tenint en compte que la base és només una part de les persones sense llar de Catalunya, el director d'Arrels, Ferran Busquets, va destacar ahir que és “una barbaritat i una greu vulneració dels drets” que visquin al carrer gairebé quatre anys de mitjana. Un dels entrevistats va explicar que feia 40 anys que no tenia un lloc on viure.
El 86% són homes, la franja d'edat majoritària se situa entre els 25 i els 49 anys, i el 66% no tenen nacionalitat espanyola, sinó que procedeixen de 46 països, sobretot de Romania, el Marroc i Polònia. Pel que fa a la causa que els ha portat a viure al carrer, un 32% van al·legar una ruptura familiar i un 11%, una situació traumàtica o d'abusos. Un 47% van dir que en els últims sis mesos no havien estat atesos per cap treballador social o similar, un 44% tenien com a mínim una malaltia crònica i un 17% no es prenien la medicació receptada per un metge. La violència és un dels elements que sempre destaquen: un 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals, un percentatge que puja fins al 47% si s'analitzen sols les dones.
Alta vulnerabilitat
“Vistes totes les circumstàncies, trobem que un 19% d'aquestes persones estan en situació de vulnerabilitat alta –va concloure Busquets– i requereixen una intervenció social urgent i prioritària.” Són les que fa temps que dormen al ras, tenen una salut física i mental fràgil i no fan ús dels serveis socials ni de salut. Fent l'extrapolació, es podrien trobar en aquesta situació unes 178 persones de les 941 que viuen avui al carrer, i la proposta d'Arrels és el model Housing First (‘primer, la llar'), que consisteix a facilitar-los un habitatge i, a partir d'allà, treballar la recuperació.
La detecció de més joves és una de les qüestions preocupants per a Arrels. “Que un jove estigui al carrer deixat de la mà de Déu és un problema enorme per a ell, però també per a la societat. És el seu futur. D'entrada, s'hauria d'evitar que ningú estigués ni una nit al carrer”, va plantejar Busquets. Fa temps que la imatge de
la pobresa estructural, és a dir, d'una persona molt degradada, conviu amb la de la nova pobresa. “Sabem que persones amb feina viuen en albergs”, va dir el director d'Arrels, que va atribuir l'augment de l'exclusió a la precarietat del mercat laboral i a la dificultat per accedir a l'habitatge.
En aquesta mateixa línia s'expressava ahir el coordinador del pla de lluita contra el sensellarisme de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Sales: “És molt important entendre els processos de recaiguda, perquè no hi ha cap sistema d'atenció que aconsegueixi erradicar les formes extremes d'exclusió residencial si, quan una persona surt del carrer i refà la seva vida, es troba sense uns ingressos dignes per la precarietat del mercat laboral, sense poder accedir a l'habitatge perquè els preus estan fora de l'abast de bona part de la ciutadania, i sense poder regularitzar la situació administrativa per una llei migratòria que precaritza i destrueix vides.”
El Servei d'Inserció Social (SIS) de l'Ajuntament va contactar el 2015 amb 1.600 sensesostre, amb una mitjana de 31 mesos al carrer –no sempre seguits–. El 50% acumulaven més de tres anys al carrer al llarg de la vida i la mitjana d'edat era de 47 anys, tot i que, com diu Arrels, cada cop es detecta més presència de joves.
LES FRASES
Exposició al Col·legi d'Arquitectes
Cartrons a terra, un banc del carrer, una font, un fanal, un carretó... i 6.000 claus ocupen aquests dies la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (plaça Nova, 5) de Barcelona. És una exposició titulada #ningúsenseclau, que denuncia el fet que hi hagi persones que es vegin obligades a viure al carrer. Es pot visitar fins al dia 18. En el marc de l'exposició, Arrels Fundació va presentar ahir l'estudi que denuncia la vulnerabilitat d'aquestes persones. “Sempre reivindiquem el dret a un habitatge digne i adequat, però la primera condició és garantir l'accés a un habitatge”, va plantejar ahir el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón. “La llar ha de ser una satisfacció”, hi va afegir, i va animar la societat civil a no defallir en la reivindicació del dret a l'habitatge. L'exposició és una de les eines de denúncia d'Arrels, i ha estat possible gràcies a la col·laboració dels ciutadans que al llarg dels últims mesos han fet el gest de dur les claus obsoletes a la fundació.
