Garantim drets: vies legals i segures

El compromís d'un país amb els drets humans es demostra amb el desenvolupament d'unes polítiques públiques que es dotin d'instruments de prevenció de vulneracions i de garantia del seu compliment. El ventall d'àmbits en els quals es poden establir aquests mecanismes de protecció és tan ampli com la llista de sectors on el govern i els agents socials executen les seves actuacions. Tant Catalunya com l'Estat espanyol duen a terme una acció exterior amb –per exemple– la seva participació en les polítiques comercials europees i les actuacions de les seves empreses transnacionals, i això provoca un impacte sobre la població i les comunitats de països tercers. Es fa imperatiu doncs, d'una banda, endegar mesures per eradicar els efectes adversos que generen, i de l'altra, assumir la corresponsabilitat en els èxodes de població emprenent accions per garantir el dret a l'asil i a la lliure circulació.

Cada any moren desenes de milers de persones maldant per arribar a un país segur, sigui a la Mediterrània, a la ruta centreamericana o al desert del Sàhara. L'establiment de vies legals i segures per part del govern espanyol –executar els programes de reassentament i de reubicació, obrir corredors humanitaris, atendre sol·licituds d'asil o expedir visats humanitaris en dependències consulars en els països d'origen i trànsit– evitaria tant el maltractament i l'explotació que sovint es rep en el trànsit com l'enriquiment dels traficants de persones. Alhora que la persona desplaçada podria utilitzar els recursos econòmics per garantir unes condicions de dignitat i autonomia en el primer període de l'arribada.

Tanmateix, les vies legals i segures es transformen en una via morta quan el seu establiment és una qüestió de voluntat política, especialment en un estat que no només no ha mostrat cap intenció de facilitar-les, sinó que presumeix de ser referent en l'externalització de fronteres i en la construcció de murs a la frontera sud d'Europa. Val a dir que també la Generalitat ha de tenir un paper en la garantia d'aquests drets, ja que els ports de Barcelona i de Tarragona i l'aeroport del Prat són punts d'entrada a l'Estat sobre els quals pot fer un monitoratge i una denúncia de les vulneracions en l'accés a la protecció internacional que s'hi practiquen.

La ciutadania tenim l'obligació d'exigir als nostres governs el compliment de les seves responsabilitats i per això, entre altres motius, aquesta tarda a les quatre sortirem als carrers de Barcelona, per defensar els drets de les migrants i de les refugiades que són tant a dins com a fora de les nostres fronteres, perquè defensar els seus drets és també defensar els nostres. Cap persona no és il·legal!