Els refugiats topen amb l'escull de feina i habitatge

Recursos insuficients, descoordinació i ineficàcia en el programa d'acollida estatal. Així ho van denunciar ahir una vintena de persones refugiades, que actualment són a Catalunya en el procés d'acollida del govern espanyol. Les van acompanya una dotzena d'ONG que els donen suport. En un acte a la plaça de Sant Jaume van explicar situacions concretes, les dificultats que es troben i algunes de les rigideses del programa, que, segons asseguren, no els faciliten la integració i el camí cap a l'autonomia, que és precisament l'objectiu del programa.

El programa es divideix en tres fases: 6 mesos (9 en els casos més vulnerables) on les persones viuen en centres d'acollida o pisos gestionats per ONG i reben manutenció i altres ajudes; 6 mesos més (també prorrogables a 9) en què es preveu el lloguer autònom de pisos sota el finançament del programa i en què hi ha la possibilitat d'obtenir el permís de treball; la tercera i última fase preveu suports puntuals perquè s'entén que la persona ja és autònoma. Els beneficiaris del programa que ahir van oferir el seu testimoni van plantejar situacions viscudes en què denuncien que, tal com està plantejat el circuit, han d'aconseguir un pis de lloguer fins i tot abans que una feina.

Tatiana, d'Ucraïna, amb dos fills i que fa deu mesos que és a Catalunya, explica que el 26 de desembre ja hauria d'haver deixat la Casa Bloc, a Barcelona, per traslladar-se a Cardedeu. “He demanat que ens hi puguem quedar fins que el meu fill, de 7 anys, acabi el curs. Li ha costat molt integrar-se i ara fins i tot a l'escola em diuen que ja no està trist i que està bé amb els companys. L'han tractat com un príncep”, va explicar Tatiana. La seva preocupació és haver de treure de l'escola la criatura a mig curs. “És un obstacle per a la seva integració i la bona evolució en els estudis”, es queixa. De moment, admet, no té nova data de sortida de l'actual pis.

Luis, que va haver de marxar de Colòmbia fa un any, va assegurar que a dins del programa sovint no se'ls veu com a persones vulnerables. “No hi ha espais de suport per a les persones amb condició sexual diversa”, va explicar, i assegura que en els centres d'acollida a vegades reben atacs homòfobs. Hassem, originari de Síria i que fa quatre mesos que és a Barcelona, va subratllar que de les 25 persones que hi havia al seu centre, a la Barceloneta, només en queden deu. En el seu cas, va assegurar que hi ha cops que l'ONG que gestiona l'acollida pagada per l'Estat s'endarrereix a donar-los els 52 euros que tenen al mes per gastar-se, que el menjar no és bo i que als nens petits no se'ls dona el material escolar ni la roba adequada, mentre que el conveni sí que ho preveu.

Les entitats que els acompanyen per millorar la situació –com ara Punt de Suport a les Persones Migrants, SodePau i Tanquem els CIE– demanen que les tres fases es facin en un mateix municipi, que es tingui el permís de treball i residència en la primera fase i revisar els protocols dels centres d'acollida.