Nens refugiats de conte

“El conte ens ajuda a pair el que vam viure allà i tornar a tocar de peus a terra aquí.” Són paraules de Maria Clapés, una noia de 23 anys, del barri d'Horta de Barcelona, que entre el 10 d'octubre i el 18 de desembre de l'any passat va fer de voluntària al camp de refugiats de Cherso, al nord de Salònica, a Grècia. I de tot allò n'ha sorgit un conte: Amic meu. Dibuixos fets per nens i nenes refugiats sirians a Grècia i textos també elaborats a partir de les seves històries, experiències i sentiments. [“La guerra són bombes que cauen, gent que mor i molta por cada dia, durant tot el dia. Al meu parer, la guerra és com tenir zombis al voltant”, explica l'Abdul, de 13 anys.] Clapés, que és mestra de música a primària, havia marxat pel seu compte i un cop allà es va implicar en les activitats culturals i educatives de l' ONG Open Cultural Center (OCC) .

Va ser precisament treballant a l'escola del camp de refugiats on va pensar en la possibilitat que els nens dibuixessin i escriguessin un conte a partir de les seves vides. “D'entrada –recorda Clapés– va ser un desastre. El projecte d'escola era complicat, perquè hem de pensar que són criatures sense hàbits.” Els voluntaris no es van desanimar i van reconvertir l'elaboració del conte en una activitat extraescolar. Van optar per treballar amb els que estaven més interessats en el projecte i van anar avançant a poc a poc. “Malgrat el descontrol, que altres nens es colaven i feien malbé els dibuixos... ho vam aconseguir”, relata la voluntària. Hi ha mostres de les dificultats com ara algun dibuix dels del conte absolutament rebregats. [“Les onades eren molt grans. Sentia que moriríem en aquell viatge. De sobte, va arribar la policia grega i ens va portar a la riba. Estàvem salvats”, continua relatant l'Abdul.]

Els dibuixos ho diuen tot. Bombes, el mar, barques, tendes de campanya... Els textos ho rematen. Són històries duríssimes explicades per infants entre 6 i 13 anys. Van entrevistar vuit nanos amb l'objectiu d'arribar al fons de moments com el dia a dia sota les bombes o el viatge en barca. El conte es divideix en: La vida a Síria, De Síria a Grècia, La vida en un camp de refugiats i Futur. [“Malgrat la situació, volem estudiar i anar a l'escola cada dia”, asseguren l'Amar (6 anys), Mayssam (9) i Elaf (11).] OCC presenten el conte a escoles per parlar de les persones refugiades. “Pretenem sensibilitzar sobre la situació d'allà i alhora que ens adonem de la sort que tenim aquí –planteja Clapés–. Els nens d'aquí tenen sort d'anar a l'escola, viure en un país en pau i estar amb la família.”

Feta la feina amb els petits refugiats encara faltava dur-lo al paper. Els voluntaris van donar veus i els uns pels altres hi han involucrat l'estudi Lluís Torres que l'ha maquetat i el Grup Maculart ha assumit la impressió. El conte està pensat tant per a infants com per a adults. El preu/donatiu de 10 euros serveix per continuar finançant les activitats d'OCC a Grècia.

L'origen de l'ONG OCC és al març de l'any passat al camp d'Idomeni. D'allà a Sounio i, fins al desembre de l'any passat, a Cherso, a prop de la frontera de Macedònia. En aquest camp, on hi havia uns 200 infants, és on van organitzar una l'escola, en la qual una trentena dels mateixos refugiats feien classes. Mates, anglès, àrab i alemany, però també tallers de costura, circ, jocs i dibuix. Aquí va néixer el conte. “Era un autèntic camp de patates, on l'exèrcit s'encarregava del mínim en alimentació i salut. És important facilitar espais comunitaris de relació i on passar el temps”, explica Dídac Guillamet, un enginyer naval de 31 anys de Barcelona que va ser dels fundadors de l'ONG. Amb la fred, les famílies de Cherso van ser traslladades a altres camps, pisos i hotels. OCC continua treballant amb els que viuen ara a Polycastro, on té una escola amb 80 estudiants.

Clapés i Guillamet encara tenen força per fer divulgació, sensibilització i denúncia sobre la necessitat de donar sortida a les persones atrapades als camps. [“Futur? No ho sabem, però esperem tenir una vida millor i fer nous amics”, diuen l'Amar, en Mayssam i l'Elaf. Els infants del conte.]