L'Hospital Clínic realitza 11 reconstruccions de clítoris a víctimes d'ablació a través del sistema públic

L'Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat 11 operacions quirúrgiques de reconstrucció de clítoris a dones que havien sofert una mutilació genital femenina (MGF), després d'iniciar a final del 2015 aquest programa pioner a Espanya que forma part del sistema de la sanitat pública catalana. Amb motiu del Dia mundial de tolerància zero contra la MGF aquest dilluns, el cap del programa i del servei de ginecologia del Clínic, Francisco Carmona, ha explicat que es tracta de joves d'entre 18 i 25 anys, procedents de localitats com Barcelona, Mataró, Vic, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet, Terrassa (Barcelona) i Pla de l'Estany (Girona).

El 2016 van tenir 14 sol·licituds de visita per al programa, derivades des de diferents centres de salut i socials, de les quals es van visitar i van operar amb èxit a nou, sumant-se les dues operades a final del 2015. En dues ocasions no van aconseguir contactar ni localitzar les joves després de rebre la derivació, i altres tres no es van presentar a la visita en dues ocasions, i desconeixen per què, ha lamentat el ginecòleg.

De les nou que es van operar el 2016, quatre són de famílies originàries del Senegal, tres de la República de Guinea, una de Gàmbia i una de procedència desconeguda. Sis van néixer en aquests països i se'ls va practicar la mutilació entre els dos i tres anys, i les altres tres van néixer a Catalunya i les van mutilar en un viatge al país d'origen de la família, entre els cinc i set anys.  

Tres tenien una MGF de tipus I i sis de tipus II, i solament tres d'elles tenien molèsties: “Totes estan bé” després de l'operació, en la qual s'ha aconseguit exposar el caputxó del clítoris, ha explicat Carmona.

Aquests casos tenien com a objectiu recuperar la imatge corporal, més que dificultats mèdiques, i sobretot oblidar-se d'una pràctica que van sofrir i que les marca molt culturalment, i ha afegit que són joves que estan molt europeitzades: “Viuen l'operació com una forma d'alliberament”, i la funció sexual millora sobretot des del punt de vista psicològic.

Carmona ha observat que el 42% de les dones que han passat pel programa van arribar entre final del 2015 i el primer trimestre del 2016, quan va haver-hi una campanya molt intensa, i després “el ritme de derivació ha anat reduint-se gradualment”, per la qual cosa ha cridat a insistir als centres de salut i socials --des d'ambulatoris fins a escoles- sobre que existeix aquesta iniciativa pública.  

“Totes les que han vingut, les hem operades. Hem aconseguit connectar amb elles, que confiïn en nosaltres”, ha celebrat el cap de ginecologia del Clínic, encara que ha afegit que tenen la impressió que les que reben encara són poques i haurien d'arribar-ne més.

Des del 2002, les administracions públiques i els actors socials uneixen forces a Catalunya contra aquesta pràctica -que han sofert més de 130 milions de dones al món- amb un protocol: Compta amb 65 taules locals i el lideratge de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, i cerca detectar possibles viatges de famílies amb nenes petites als països d'origen en els quals es practica l'ablació femenina.

Entre 2012 i 2015, la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies va realitzar 515 actuacions en famílies que es van adherir a aquest protocol, han explicat fonts del departament de Dolors Bassa, mentre que les dades provisionals del 2016 apunten que la tendència s'incrementa, amb més de 150 famílies que s'haurien compromès a no realitzar-la.