Forcadell i la democràcia
El sobiranisme exhibeix unitat amb la presidenta del Parlament davant del TSJC
Forcadell al·lega que va actuar legalment i denuncia que es coarti el dret de la cambra a debatre
“Si obrim la porta a la censura, ja no la podrem tancar i no permetrem que això passi”, es va justificar Carme Forcadell. Era un dels arguments que la presidenta del Parlament va esgrimir després de declarar davant de la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, i dels dos fiscals, en una compareixença judicial inèdita que podria donar pas a un judici amb capacitat de trasbalsar el rumb de l'anomenat procés acordat per Junts pel Sí i la CUP. L'escenificació del sobiranisme per subratllar l'excepcionalitat de la cita judicial no podia estar més mesurada: la comitiva que va acompanyar Forcadell fins a les portes del Palau de Justícia era tot un aparador de la unitat de les institucions, els partits i la societat civil contra la judicialització d'un conflicte polític, en defensa de la democràcia i del Parlament. Milers de persones es van congregar ahir al passeig Lluís Companys per exhibir el suport social a la investigada per desobediència, un delicte al qual es podria afegir el de prevaricació. Segons la Guàrdia Urbana, n'hi havia 3.000 entre les nombroses estelades i pancartes de suport.
La segona autoritat institucional del país podria acabar asseguda al banc dels acusats per haver permès la votació en el ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. “Cap tribunal pot impedir que al Parlament es debati sobre la independència i sobre tot el que afecta els ciutadans”, va alertar Forcadell des del despatx d'audiències, unes hores després de la declaració. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va qualificar de “fals” i d'“injust amb els jutges que fan la seva feina professionalment” el fet que s'insinuï que a Espanya la justícia no és independent.
La comitiva
Els membres del govern, expresidents de la Generalitat i del Parlament, centenars d'alcaldes, diputats de Junts pel Sí, CSQP i la CUP, i els presidents de les entitats sobiranistes van acompanyar Forcadell des del seu despatx a la cambra catalana fins a la porta del Palau de Justícia, on es congregaven centenars de persones. A dos quarts de nou del matí, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; l'expresident Artur Mas; els expresidents del Parlament Ernest Benach i Joan Rigol; Jordi Turull i Marta Rovira, i Lluís Rabell i Mireia Boya, encapçalaven amb Forcadell la nombrosa comitiva institucional, política i civil que sortia de la cambra catalana per expressar un clam unívoc. El missatge es feia explícit al parc de la Ciutadella amb unes enormes lletres blanques que entusiasmaven els fotògrafs, malgrat l'incòmode contrallum matiner: “Democràcia.”
Els alcaldes, amb les vares. Eren uns 400, segons fonts de l'AMI. Puigdemont va acompanyar la presidenta del Parlament fins al llindar de la Ciutadella, però, a diferència de la resta de membres del govern, no va enfilar el passeig Lluís Companys, on hi ha la seu del TSJC, i es va repetir la mateixa fotografia, aquest cop sense ell. Puigdemont expressava així el seu respecte institucional cap a la justícia, segons fonts de la Presidència, i seguia el precedent marcat per Mas, atès que, quan era president, no va acompanyar Joana Ortega ni Irene Rigau a declarar com a investigades pel procés participatiu del 9-N. En declaracions a TV3, Puigdemont assenyalava que, encara que Forcadell sigui inhabilitada per desobediència, al final del procés judicial “és evident que serà la presidenta que ha escollit el poble de Catalunya”. Una asseveració que no aclareix si seria partidari que es mantingui en el càrrec malgrat la possible pena judicial. La hipòtesi, tanmateix, és difícil de formular, perquè, si es compleixen els terminis habituals, l'eventual inhabilitació arribaria quan el procés ja hauria d'estar enllestit, després del referèndum del setembre del 2017 i de les eleccions constituents del març del 2018.
Debat i lliure expressió
“Si el carrer pot parlar d'independència, per què no els parlamentaris?”, va preguntar Forcadell davant de la jutgessa instructora i els fiscals. La declaració va ser curta, de poc més de mitja hora. Com estava previst, la presidenta de la cambra tan sols va respondre les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde. En sortir, Forcadell va ser aclamada amb crits d'independència i, com havien fet pocs minuts abans de pujar les escales de l'entrada del Palau de Justícia, els congregats van cantar Els segadors. “Presidenta” i “Forcadell” van ser altres consignes de suport que van acompanyar la que va ser la primera presidenta de l'ANC. “El que hi ha en joc actualment és la democràcia, no el futur polític d'una persona o d'una altra”, va insistir. “He explicat fil per randa totes les meves actuacions perquè no m'he d'amagar de res”, assegurava Forcadell, i assegurava que la seva actuació era legal i que cal garantir la llibertat d'expressió dels diputats.
A cavall entre la recuperació del referèndum, la defensa de la democràcia i el rebuig a l'ofensiva judicial promoguda pel govern espanyol contra el procés, CSQP i els comuns d'Ada Colau van fer pinya amb Forcadell, Junts pel Sí i la CUP. A banda de Rabell, també hi havia els tinents d'alcalde barcelonins Gerardo Pisarello i Jaume Asens. Era un primer tast. El bloc sobiranista es tornarà a fer visible divendres vinent en la cimera d'institucions, partits i societat civil sobre el referèndum al Parlament, a la qual assistirà la mateixa Colau.
LES XIFRES
El TSJC avisa ara els col·legis d'advocats
El TSJC va alertar els col·legis d'advocats catalans que no es poden adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD). Quan falta una setmana per a la reunió de la comissió d'impuls del referèndum, el tribunal donava la raó als tres lletrats que van denunciar la seva participació en l'ens que presidia Joan Rigol. Creu que fer-ho implica vulnerar la llibertat ideològica, d'expressió i d'associació, ja que col·legiar-se a aquestes institucions és obligatori per poder exercir com a advocat, de manera que qualsevol lletrat queda adscrit a la posició ideològica que adoptin. “No es pot exigir a ningú que assumeixi una ideologia com a condició per a l'exercici d'una professió”, diu la sentència. Tres advocats van recórrer contra les adhesions al PNDD del Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya. El jutjat de primera instància s'havia pronunciat prèviament a favor dels col·legis, però els demandants van recórrer contra la decisió.
