Referèndum pressupostat
El govern consigna 5,8 milions a processos democràtics i garanteix fons a la votació en una clàusula addicional específica
Destina 1.170 milions més a fins socials que el 2015, tres de cada quatre euros de despesa no financera
“El govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”. No explicita una partida quantificada per celebrar el referèndum, però el breu redactat de la disposició addicional 31a del projecte de llei de pressupostos del 2017, que el consell executiu va aprovar ahir i que la mesa del Parlament ja va acordar admetre a tràmit, deixa ben clar que hi haurà els diners que calgui, arribat el cas, per afrontar la votació, tal com havia reclamat insistentment la CUP. De fet, el pressupost sí que inclou dues partides que hi poden tenir a veure: 5 milions per a “processos electorals” i 800.000 per a “processos participatius”. La dotació genèrica per a fons de contingència, el calaix de sastre per a imprevistos sobrevinguts, puja de 200 a 330 milions.
“Jo crec que (els comptes) no són impugnables”, afirmava caut, en relació amb els dubtes jurídics que aixeca el text, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que no amagava, això sí, que farà tot el possible perquè siguin “els últims pressupostos autonòmics”, i avançava que, tal com li va encomanar el president Puigdemont, de fet ja ha començat a treballar en la preparació del referèndum “per fer-ho el màxim de bé possible”. “Estem fent el que toca”, sentenciava, sense voler entrar en més detalls.
Pressupost social
El segon projecte de pressupost de l'actual govern destina al final 1.170 milions més a polítiques socials que el prorrogat del 2015, i uns 300 més que el projecte del 2016 tombat al juny, comptant-hi les partides de salut, ensenyament i afers socials, però també les de transport públic i tarificació social, com també les destinades a combatre l'exclusió residencial i l'emergència habitacional, de Territori i Sostenibilitat. Amb això, van a finalitats socials el 77% dels 1.521 milions en què creix la despesa departamental, que s'enfila fins als 22.610 milions, si bé el total de despesa no financera i no finalista puja a 24.442 milions, el 4,5% més que els dos últims exercicis.
En total van a finalitats socials gairebé tres de cada quatre euros (el 74,7%) de la xifra un cop ajustada (exclosos fons de contingència i la devolució pendent de la paga extra), que puja a 23.386 milions, gairebé tres punts més que en els comptes vigents. Això vol dir més despesa social prevista que mai en termes relatius, i una xifra similar, en termes absoluts, a la del 2008, l'últim exercici abans de la crisi, tot i que el mateix Junqueras admetia que encara es queda a uns mil milions de la del 2010, que va suposar un màxim històric. “Cal tenir en compte de quina part es pot disposar realment del pressupost, i que llavors no hi havia restriccions legals en el dèficit i en el deute”, justificava.
“És la millor de les propostes que es poden fer en aquests moments, amb totes les limitacions que tenim”, proclamava el vicepresident, que es queixava sobretot del topall del 0,5% en el dèficit –respectat en el projecte de llei– fixat per l'Estat per a l'any vinent. Una xifra que, segons els càlculs d'Economia –basats en la seva interpretació de la llei estatal d'estabilitat, les recomanacions de l'autoritat fiscal independent i les de la UE en el sentit que els límits es distribueixin en funció de la despesa efectiva de cada administració– hauria de ser de l'1,18% el 2017. És a dir, que s'hauria hagut de permetre encara uns 1.500 milions més de despesa al govern, una reivindicació que és possible que Junqueras plantegi, si bé no ha confirmat encara si anirà al Consell de Política Fiscal i Financera que el ministeri ha convocat per demà.
Els comptes del 2017 preveuen uns 1.856 milions menys d'ingressos per partides pressupostades el 2015 que mai es van ingressar, provinents de deutes que l'Estat no va arribar a pagar mai o fins i tot va impedir cobrar, com la disposició addicional tercera de l'Estatut, fons de competitivitat i l'impost sobre dipòsits bancaris. Una xifra que, en part, es compensa gràcies a la disminució d'uns mil milions en les partides d'interessos, i al creixement de l'economia, previst en el 2,7% l'any vinent, que permetrà dotar uns 750 milions més en les bestretes estimades que arribaran del model de finançament.
Detall de les despeses
L'augment de despesa es traduirà en múltiples efectes pràctics. D'entrada, permetrà crear 6.923 places de funcionari, la majoria per cobrir baixes dels últims anys que havien quedat vacants, com ara bombers i personal sanitari. També es preveu, per exemple, convocar 500 places de Mossos d'Esquadra i augmentar en 459 persones la plantilla de l'agència tributària, que veu créixer el pressupost en 57 milions. A més, es dotaran unes 3.600 places de nous docents per atendre l'augment d'alumnes, així que s'assolirà, segons Junqueras, el “màxim històric” de professorat.
Encara en l'àmbit de l'educació, es destinaran 12 milions més a les beques menjador, i 46,5 milions més a la universitat. Uns 1.075 milions del total són per finançar concerts educatius. En l'àmbit de la salut, uns 210 milions de la despesa extra seran per a la compra de nous medicaments, mentre uns 100 es destinaran a l'atenció a la salut mental, i uns 35 més a reduir llistes d'espera. No es preveu, en canvi, cap partida específica per a la compra de l'Hospital General de Catalunya. En l'àmbit dels serveis socials, es destinen 243 milions a la renda mínima d'inserció, xifra més alta que mai, si bé no es dota tampoc res per a la introducció d'una renda mínima garantida que encara està en debat parlamentari. A més, 42 milions aniran a l'atenció domiciliària i 20 més a centres especials de treball.
A banda dels serveis públics i la reducció de la desigualtat, les altres prioritats del pressupost seran el creixement econòmic, amb l'aposta per la recerca i sectors productius –es destinaran 98,6 milions a programes d'ocupabilitat– i la transparència i avaluació institucional.
LES XIFRES
Les inversions, encara en mínims
La xifra d'inversions, en canvi, continua en hores baixes i és la gran damnificada en comparació amb els pressupostos anteriors a la crisi, dels quals s'arrosseguen, això sí, nombroses obres pagades amb mètodes diferits, perquè l'any vinent es doten 1.032 milions. El 2017 es consignen a inversions un total de 1.575 milions, després que el 2014 s'assolís el mínim dels últims anys, tot just 1.196 milions. Junqueras, això sí, admetia ahir que s'està “molt lluny” dels màxims històrics –el 2009 la xifra va ser de 6.322 milions–, i que és “una de les assignatures pendents”, ja que ara “la prioritat és l'àmbit social i l'impuls econòmic”. Els comptes tampoc guarden cap partida per a una possible recuperació de la gestió pública d'Aigües Ter Llobregat, tot i que sí que s'explicita en la llei d'acompanyament el compromís que es farà si la sentència pendent del Suprem així ho permet.
