Homs diu al Congrés que el seu és un judici “polític” que busca “escarmentar” les forces independentistes

El portaveu del PDECAT al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha comparegut aquest dijous davant la Comissió de l'Estatut del Diputat, que tramita el suplicatori del Tribunal Suprem contra ell per jutjar-lo pel 9-N. Ha estat una sessió a porta tancada -com serà també la votació final del suplicatori- on ha insistit que aquest és un judici que té per objectiu interferir en l'àmbit polític i que té com a detonador la seva elecció com a diputat a les Corts.

En una roda de premsa posterior a la compareixença, Homs ha apuntat que aquest procés que busca aplicar un “càstig exemplaritzant” per “escarmentar” a les formacions independentistes. El suplicatori es votarà en les pròximes setmanes al ple del Congrés i obtindrà el suport del PP, Grup Socialista i C's, mentre que Podem, les seves confluències, ERC, PDECAT i PNB hi votaran en contra.

Homs ha argumentat que aquest és un judici instrumental que es va activar en el moment en que ell va ser nomenat com a diputat. La prova segons ha apuntat, és que el 8 de gener del 2015 els magistrats van rebutjar una querella de Manos Limpias contra ell, i ho van fer atenent el criteri de la Fiscalia. Aleshores el jutge considerava que “no es pot atribuir al conseller portaveu les actuacions suposadament delictives del Govern”. Després de la seva elecció la Fiscalia va canviar de criteri i va apuntat que Homs havia de ser investigat per ser “una persona suposadament relacionada amb els fets objecte de la investigació”.

Tot plegat, segons ha apuntat en roda de premsa, demostra que aquest és un procés “més polític que jurídic” i que té com a objectiu “escarmentar els que no ens pleguem a la voluntat del PP”. “Es vol intimidar els que defensem posar urnes com a manera de solucionar els debats polítics”, ha dit, perquè “no és normal ni sa que posar urnes acabi essent un fet delictiu”.

La línia de defensa d'Homs al Congrés passa per demostrar que el suplicatori té com a objectiu afectar el normal funcionament del Congrés, on després de les dues últimes eleccions la seva formació ha estat en la posició clau per decantar les majories. “Les votacions a aquesta cambra poden anar d'un sol diputat, i quan les coses estan així la voluntat d'interferir és evident”, ha sentenciat.

Homs ha comparegut a la comissió després que la majoria formada pel PP, PSOE i C's tombés les seves peticions per fer comparèixer en comissió el president del Tribunal Constitucional. Abans de comparèixer no ha pogut disposat d'una còpia del suplicatori, en aplicació d'una llei de 1982 que estableix que els afectats per aquestes peticions només poden tenir accés ocular a l'expedient.

Actualment la comissió de l'Estatut dels Diputats està presidida pel diputat del PP Leopoldo Barreda, i està formada per set membres. A part de Barreda, la resta de membres són un socialista, un de Podem, un del PNB, un d'ERC, un de C's i un d'UPN.

PP, PSOE i C's ja han avançat que votaran en ple a favor del suplicatori, de manera que el Tribunal Suprem el podrà jutjar per suposats delictes de prevaricació i desobediència per l'organització de la consulta del 9-N. Per contra, s'oposaran al suplicatori Podem i les seves confluències, ERC, el seu propi grup, i el PNB, insuficients per evitar que prosperi.

La Comissió disposarà de trenta dies per emetre un dictamen. En aquest període haurà de donar audiència a Homs, que pot fer una intervenció presencial o per escrit. Un cop emès el dictamen, la Comissió l'elevarà al ple, que la veurà a la primera reunió ordinària de la cambra. Els pròxims plens ordinaris previstos estan fixats pel 15, 22 i 29 de novembre.