Debat de Política General
Avancen, tot i el Constitucional
debat
El TC insta la fiscalia a actuar contra Forcadell, i el Suprem demana el suplicatori per a Homs coincidint amb l'aprovació del referèndum del 2017 al Parlament
JxSí, la CUP i CSQP s'apropen sense refer el bloc pro consulta
Coincidències, o no. Barcelona i Madrid es coordinaven per moure fitxa a favor i en contra del procés. Poques hores abans que el Parlament va consagrar l'aposta de JxSí i la CUP per convocar un referèndum vinculant “com a molt tard” el setembre del 2017, el Tribunal Constitucional instava la fiscalia a actuar penalment contra la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per la seva actuació per la tramitació de la resolució de les conclusions de la comissió del Procés Constituent –que al mateix temps declarava nul·les–, i el Tribunal Suprem demanava al Congrés que voti si li dóna permís per continuar actuant contra l'exconseller de la Presidència Francesc Homs pel procés participatiu del 9-N. Tot plegat no va frenar l'acostament iniciat entre JxSí i Catalunya Sí que es Pot, que també va ser correspost per un gest de la CUP.
No es va recompondre la majoria dels 83 diputats pro consulta, però els de Lluís Rabell es van abstenir en la resolució que fixa la convocatòria del referèndum encara que no hi hagi un acord amb l'Estat, la impulsada per JxSí i la CUP, i el grup de la majoria independentista va permetre l'aprovació de la resolució de CSQP sobre el referèndum pactat, amb l'abstenció dels cupaires.
El que no acabava d'unir la reivindicació de les urnes ho propiciava, en canvi, el TC. Els tres grups sí que van fer front comú en un text de suport als encausats pel 9-N, a la presidenta i a la mesa del Parlament, i als càrrecs electes i als ajuntaments perseguits per haver avalat democràticament el procés.
C's, el PSC i el PP no van participar en les votacions de les propostes de resolució relacionades amb l'autodeterminació i el procés constituent. Els d'Inés Arrimadas i els populars van demanar la paraula a la cambra per subratllar la il·legalitat que representava aprovar-les perquè emanen de la resolució del 9-N, anul·lada pel TC, amb què JxSí i la CUP van iniciar la legislatura de la desconnexió. Els socialistes, sense verbalitzar-ho per avançat, van deixar de votar quan va arribar el moment de fer-ho. Unes hores abans, a més, C's, el PSC i el PP ja havien formalitzat una petició a la mesa perquè aquestes iniciatives no es votessin. La majoria que hi tenen JxSí i CSQP la va tombar amb l'argument que a la mesa no li correspon fer una anàlisi prèvia del contingut de les propostes.
Una notificació més
“No aconseguiran aturar-nos, atemorir-nos”, va sentenciar Forcadell després de la decisió del TC. La presidenta de la cambra catalana assegurava tenir la “tranquil·litat i l'absolut convenciment” de fer el que tocava; d'aplicar el reglament del Parlament per poder “parlar, debatre i votar” i de no actuar com un “ens censor” com pretén el Constitucional. L'acord dels magistrats del TC, que es va fer públic ahir, incorporava una notificació personal a la mateixa Forcadell i a la resta d'integrants de la mesa, i també als membres del govern, per recordar-los novament el “deure d'impedir o paralitzar” tota actuació que doni compliment a les conclusions anul·lades de la comissió d'estudi del Procés Constituent. La portaveu de l'executiu, Neus Munté, va veure intencionalitat en l'actuació del TC i una nova mostra de la inexistent separació de poders a l'Estat espanyol. “L'Estat apuja un graó més la persecució judicial contra els demòcrates, aquesta és l'Espanya que vol ajudar-nos, aquesta és l'Espanya que ofereix diàleg a Catalunya”, va etzibar.
Les resolucions pactades van tirar endavant, tal com estava previst. El referèndum de l'any vinent haurà de tenir una pregunta “clara” i una resposta “binària”, i el govern haurà d'endegar els preparatius necessaris per dur-lo a terme encara que el govern espanyol s'hi oposi. La resolució aprovada de CSQP no posa adjectiu al referèndum, però sí que compromet el Parlament a “impulsar les iniciatives polítiques i parlamentàries necessàries davant l'Estat espanyol” per facilitar-lo. El grup de la confluència d'esquerres, però, no va avalar el propòsit de JxSí i la CUP de celebrar les eleccions constituents el març del 2018 en cas que els partidaris de la independència superin el 50% dels vots a les urnes. Sí que van donar suport, però, a iniciar debats constituents en l'àmbit local promovent la participació de la societat civil, però va ser l'única proposta del reguitzell de compromisos assumits per JxSí i la CUP en aquest àmbit a què van donar suport.
Sense “solidaritat”
Davant l'ofensiva judicial que ahir tornava a irrompre al Parlament, el PSC aclaria que no s'alinearà amb els partits sobiranistes perquè han avançat conscientment en el camí de la unilateralitat. El portaveu adjunt dels socialistes catalans, Ferran Pedret, advertia que no poden tenir la “solidaritat” i la “comprensió” del seu partit, que sí que defensa una resolució del conflicte basada en la negociació política.
Com en tots els debats de política general, es van votar desenes de propostes de resolució que no tenien res a veure amb el procés, i l'aritmètica va exhibir aliances curioses. El grup de JxSí es va quedar sol oposant-se a tres propostes aprovades per l'oposició. Una d'aquestes instava el govern a presentar-se com a acusació popular en tots els casos d'abusos sexuals a infants i joves.
