Catalá defensa que el procés pel 9-N respon al “normal funcionament de les institucions”

El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, i el conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, han expressat aquest dijous les seves diferències de criteri respecte de la resposta judicial per l'organització de la consulta del 9-N del 2014.

Els titulars de Justícia espanyol i català han coincidit a Madrid el mateix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC) ha desestimat els recursos de les defenses de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau demanant l'arxivament del causa. A més, l'exconseller i diputat del PDC Francesc Homs declararà dilluns davant el
Tribunal Suprem.

Preguntat per aquesta qüestió, Catalá ha explicat que “quan sorgeixen conflictes i debatem el govern espanyol pot impugnar davant el Tribunal Constitucional (TC) una norma autonòmica o una decisió del govern i viceversa”. Aquestes són, ha subratllat, “les relacions pròpies d'un Estat de dret on cadascú defensa els drets que li són propis i que considera adequats”.

Per contra, quan es tracta d'una qüestió en l'àmbit penal és la Fiscalia qui actua, i ho fa de manera independent. “Quan la Fiscalia considera que s'ha produït una infracció presenta una acció penal, i en això és absolutament autònoma”, ha afirmat.

Segons el ministre, aquest procés respon al “normal funcionament de les institucions i Hauríem de ser capaços d'entendre que volem tenir una democràcia vertebrada a l'entorn de les institucions, que funcionen cada dia”. Unes institucions, ha reblat, “que estan servides per persones independents en el cas dels jutges, que actuen amb autonomia en el cas dels fiscals, i això és la millor garantia del dret de tots els espanyols”.

Per contra, el conseller Mundó, que ha lamentat la “judicialització de la política” per part de l'Estat, ha opinat que el procés que es viu a Catalunya “mereix una resposta política” i no “judicial”. “És una mala notícia que avui coneguem que l'expresident de la Generalitat i dues conselleres hagin d'assistir a un judici pel fet d'haver preguntat als ciutadans quina és la seva opinió per al futur polític de Catalunya”.

“Lamentem que les vies de diàleg per a aquesta qüestió no siguin més presents i no puguin encaminar una qüestió que és de la política, i no de la Justícia”, ha conclòs.