ESTAT FRANCÈS
Marine Le Pen, pendent dels jutges
La ultradretana sabrà a principis del 2025 si és inhabilitada i amenaça de fer caure el govern de Barnier
El president de l’RN, Jordan Bardella, li dona suport però mostra un perfil propi com a possible relleu
L’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, també s’exposa a ser condemnat i haver d’abandonar l’Ajuntament
La imatge els tornava a reunir, anys després d’haver treballat junts al capdavant del partit i haver estat parella. La líder ultradretana Marine Le Pen i l’alcalde de Perpinyà (Catalunya del Nord), Louis Aliot, actual vicepresident del Reagrupament Nacional (RN) francès, van estar asseguts l’un al costat de l’altra a primera fila durant les deu hores que va durar, el 13 de novembre passat, la requisitòria de la fiscalia pel judici dels llocs de treball ficticis dels assistents europarlamentaris de l’anterior Front Nacional (FN). I aquesta requisitòria va acabar amb la demanda de cinc anys d’inhabilitació immediata per a Le Pen i tres per a Aliot.
La sentència del tribunal no se sabrà fins a principis del 2025, però aquesta seqüència se superposa ja a la possibilitat que Le Pen pugui fer tombar el precari govern de Michel Barnier.
“És una línia vermella, i si efectivament se sobrepassa aquesta línia vermella, doncs votarem la moció de censura”, afirmava aquesta setmana Le Pen a la ràdio RTL amb relació a la possibilitat que Barnier recorri al decret llei, el famós article 49.3 de la Constitució, que permet aprovar els pressupostos sense necessitat de vot. El mateix Barnier ho ha admès si els pressupostos del 2025 tornen del Senat a l’Assemblea francesa al desembre i continua sense tenir una majoria.
En aquest cas, es podria habilitar una coalició de circumstàncies entre l’esquerra i l’extrema dreta, després del debilitament de les legislatives de l’estiu passat del camp del president Emmanuel Macron, per obligar el cap d’Estat francès a buscar un nou primer ministre i allargar l’agonia macronista abans que no es puguin tornar a convocar eleccions, l’estiu que ve.
Tant als passadissos del Palau de Justícia de París com en les rotllanes amb els periodistes a l’interior de la sala del Tribunal Correccional, Le Pen ha repetit que no vol connectar aquestes dues qüestions: la seva possible condemna i el manteniment de l’executiu de Barnier, a qui els responsables lepenistes havien posat al setembre “sota vigilància” segons les seves actuacions.
“L’únic que li interessava a la fiscalia era Marine Le Pen, per demanar la seva exclusió de la vida política amb aquesta execució immediata, i després, l’RN, per poder arruïnar el partit”, es queixava la protagonista, visiblement enutjada a la sortida d’aquesta jornada, en què passava a dependre de l’última paraula dels magistrats un cop els advocats dels 25 imputats hagin acabat aquests dies les seves defenses. El fet és que els dos fiscals estenen aquesta demanda d’inhabilitació al caràcter d’immediat, segons un canvi en la llei de fa vuit anys en cas de malversació, encara que s’apel·li. D’acord amb sentències recents, aquesta inhabilitació no s’aplicaria en el seu present mandat de diputada però sí que li impediria tornar-se a presentar en les presidencials del 2027. En canvi, si s’inhabilita amb caràcter immediat Aliot, no hi ha cap precedent que els responsables locals puguin continuar al càrrec mentre fan apel·lació.
Le Pen pare, sense judici
A Le Pen, a més, se li demanen cinc anys de presó, amb dos d’obligat compliment i 300.000 euros de multa. I a Aliot, divuit mesos de presó, amb sis de compliment i 30.000 euros de multa. Al partit, com a responsable moral, se li sol·liciten dos milions d’euros després que s’hagin retornat algunes quantitats del frau que es persegueix, una xifra que l’acusació del Parlament Europeu eleva a 3,7 milions.
Els fiscals consideren que Le Pen “es troba al cor, té un rol central” en aquest desviament de diners per al partit. Els fets investigats van del 2004, quan el seu pare, Jean-Marie Le Pen, era el president del FN, fins al 2016, quan feia cinc anys que havia agafat la presidència la filla. Compareixen en el procés nou exeurodiputats, dotze assessors parlamentaris, dos comptables exteriors i un tresorer. Si Jean-Marie Le Pen no ha estat jutjat en aquesta ocasió, als seus 96 anys, és a causa de la seva salut.
Durant el judici, l’estratègia de les defenses ha estat intentar justificar que els assessors al Parlament Europeu eren càrrecs de confiança que també podien treballar per al partit. Però hi ha correus que demostren que la direcció era conscient que es tractava de treballs ficticis i els diners servien per pagar-los com a personal de la formació sense que posessin gairebé els peus ni a Brussel·les ni a Estrasburg. L’eurodiputat i l’assistent pràcticament ni es coneixien, com és el cas d’Aliot.
“Fer callar una dona íntegra”
A l’aguait hi ha l’actual president del Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, sobre qui la premsa i un llibre han revelat que també va ser assistent europarlamentari el 2015 per un període de quatre mesos i mig, quan tenia vint anys. Però no es troba a la llista dels inculpats. Simultàniament, acaba de publicar el llibre Ce que je cherche (“El que jo busco”), completament dedicat a la seva promoció. Segons ell, la fiscalia “persegueix” i “vol fer callar una dona íntegra”. I en totes les entrevistes continua responent que Le Pen és la més ben situada per tornar-se a presentar a les eleccions presidencials. Però la casualitat va fer que, el dia que la fiscalia feia pública la seva petició de penes, ell estigués presentant el seu llibre en una sala a Brussel·les que li havia trobat el líder hongarès il·liberal Viktor Orbán.