Els EUA busquen posar a Ucraïna en una posició forta davant una eventual negociació

La Casa Blanca ha assegurat aquest dilluns que la seva estratègia referent a una possible negociació entre Ucraïna i Rússia és portar a Kíiv a “la posició més forta possible” i ha assegurat que és Moscou, no Washington, qui promou una escalada en el conflicte.

“La nostra política ha estat posar (a Ucraïna) en la posició més forta possible tant durant tota aquesta Administració com després de la invasió de 2022”, ha apuntat Jon Finer, assessor del president estatunidenc, Joe Biden, en una trobada amb la premsa a Rio de Janeiro durant la cimera del G20.

Finer va fer aquests comentaris en relació amb una possible negociació entre Ucraïna i Rússia, una cosa a la qual Kíiv podria veure’s forçat amb l’arribada al gener al poder del president electe, Donald Trump, qui ha promès posar fi al conflicte en “24 hores” sense donar detalls de com.

En la seva opinió, només ha de ser considerada la determinació d’Ucraïna de negociar amb Rússia i “no té res de contradictori” la decisió del canceller alemany, Olaf Scholz, de parlar la setmana passada amb el president rus, Vladímir Putin, per primera vegada en dos anys.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha criticat aquesta conversa per treure de l’aïllament a Putin i obrir una “capsa de Pandora”.

El mateix alt funcionari estatunidenc ha indicat que malgrat les dificultats de negociar un llenguatge comú en el si del G20, esperen incloure el “llenguatge més contundent possible” en el comunicat conjunt de la cimera que se celebra a la ciutat brasilera.

Finer no ha volgut confirmar les informacions que Biden ha autoritzat a Ucraïna l’ús d’armes estatunidenques de llarg abast ATACMS per a atacs limitats dins de territori rus, com van revelar els diaris The Washington Post i The New York Times el diumenge. El funcionari ha rebutjat les acusacions del Kremlin que estiguin tirant “llenya al foc”, però ha dit que prendran decisions sobre la base de passos russos que considerin una escalada.

Per la seva banda, el president de la Duma o cambra de diputats de Rússia, Viacheslav Volodin, ha advertit aquest dilluns que l’autorització occidental a Ucraïna perquè empri míssils de llarg abast “només empitjorarà la sort i el futur d’Ucraïna”. “Respecte a aquest armament, ja s’utilitza. L’ampliació del seu ús, per descomptat, causarà danys, però no modificarà la situació en el camp de batalla. Només empitjorarà la sort i el futur d’Ucraïna”, ha escrit Volodin en el seu canal de Telegram. A més, va considerar que “destruirà definitivament les relacions rus-estatunidenques”. “Si això ocorre, llavors Rússia estarà obligada a respondre. El com és assumpte del Ministeri de Defensa. Però és clar que n’hi haurà”, va ressaltar.

Volodin no va descartar que Moscou recorri a “els nous sistemes d’armament que Rússia encara no ha utilitzat en territori d’Ucraïna”.

En canvi, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha reiterat aquest dilluns la seva negativa a lliurar a Ucraïna míssils de creuer de llarg abast Taurus, després que, segons mitjans estatunidencs, Washington hagi autoritzat a Kíiv l’ús dels ATACMS subministrats a aquest país pels Estats Units per a atacar objectius militars a Rússia.