A la Haia, cercant justícia

Dos mesos després dels atacs de Hamàs del 7-O i de la contundent resposta israeliana, Sud-àfrica presentava una denúncia contra Israel davant del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), l’òrgan de l’ONU amb seu a la Haia encarregat de dirimir litigis entre estats, per genocidi a la Franja de Gaza. El gener passat, el TIJ ordenava a Israel prendre totes les mesures possibles per “prevenir” un genocidi a Gaza, però no es pronunciava sobre el cessament de les operacions militars com havien demanat els sud-africans. Les mesures provisionals adoptades pel TIJ són d’obligat compliment, si bé el tribunal no disposa de mitjans per imposar-les.

A finals d’octubre, l’equip legal sud-africà va lliurar al TIJ l’informe amb les proves per demostrar que la intenció d’Israel va més enllà dels objectius militars a Gaza i que les seves accions per al despoblament total de la Franja mitjançant l’extrema violència i els desplaçaments forçosos equivalen a un genocidi. Un cop entregat el document, de 750 pàgines, al TIJ, Israel té de termini fins al juliol vinent per presentar els seus contraarguments. Després vindrien les sessions orals, previstes per al 2026, cosa que fa augurar un procés llarg.

Aquest és un exemple de cas en mans del TIJ, un tribunal encarregat de resoldre conflictes entre estats i, també, emetre opinions no vinculants a petició d’agències i òrgans de l’ONU. Hi ha un altre exemple actual, que fa referència a Ucraïna. Aquest país va presentar una denúncia contra Rússia davant del TIJ el febrer del 2022. L’acusava d’abusar de la Convenció sobre el Genocidi (1948) per justificar la invasió. Moscou havia al·legat que Ucraïna estava cometent un genocidi a les regions de Donetsk i Lugansk contra poblacions russòfones. El tribunal va ordenar mesures provisionals en què exigia que Rússia suspengués immediatament les operacions militars a Ucraïna. Rússia les va rebutjar i va qüestionar la jurisdicció del tribunal en aquest cas. Però el TIJ va dictar que hi té jurisdicció i continua amb el procés, que pot trigar anys a resoldre’s.

Juntament amb el TIJ, la justícia internacional disposa d’un altre important instrument, el Tribunal Penal Internacional (TPI), l’únic amb caràcter permanent per jutjar individus per crims de gravetat internacional –genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat i crim d’agressió– quan els estats no poden o no volen actuar. El TPI també ha intervingut en el cas d’Israel i els palestins. Al maig, el fiscal Karim Khan va demanar ordres d’arrest per crims de guerra i contra la humanitat en els atacs del 7-O i la consegüent resposta d’Israel, contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, i contra tres líders de Hamàs, que van ser posteriorment liquidats per Israel en accions separades. Els jutges del TPI, però, encara no han decidit sobre l’emissió de les ordres contra Netanyahu i Gallant, aquest últim, destituït recentment.

Abans que Israel i Hamàs, el TPI ja havia dictat ordres d’arrest en el conflicte d’Ucraïna: contra el president rus, Vladímir Putin, i la comissionada per als drets dels nens, Maria Alekseievna Lvova-Belova, als quals acusa del crim de guerra de deportació il·legal de població (menors) des d’àrees ocupades d’Ucraïna a la Federació Russa.

El TPI –del qual formen part els estats adherits al seu tractat fundacional, l’Estatut de Roma (2002)– té un precedent en el tribunal dels judicis de Nuremberg contra els jerarques nazis. Abans que el TPI veiés la llum, l’ONU havia creat tribunals penals internacionals ad hoc per abordar crims en els conflictes de l’antiga Iugoslàvia (1993) i Ruanda (1994).