Brussel·les eleva al 3% la previsió de creixement de l’economia espanyola el 2024

La Comissió Europea (CE) millora en nou dècimes la previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2024 respecte del pronòstic del maig, situant-la al 3%. Les dades presentades aquest divendres per Brussel·les i recollides per l’ACN, mostren un escenari més optimista del que dibuixa el govern espanyol, que el setembre passat va pronosticar una millora de l’economia del 2,7%, i situen l’Estat espanyol com l’economia de la Unió Europea que més creixerà aquest 2024 juntament amb Polònia. En paral·lel, Brussel·les també revisa a l’alça les taxes del 2025 i del 2026, situant-les en el 2,3% i el 2,1%, respectivament.

Per altra banda, manté el seu pronòstic que el dèficit baixarà fins al 3% aquest any, encara que no té en compte els danys causats per la dana al País Valencià i adverteix d’un incompliment de l’objectiu de dèficit a partir del 2025.

Segons les previsions econòmiques de l’executiu comunitari, el creixement de l’economia de l’Estat espanyol vindrà impulsat principalment pel consum i per “l’ímpetu” del turisme, sostingut al mateix temps per la “resiliència” del mercat laboral i per unes condicions d’inversió més favorables. Si bé la Comissió Europea reconeix que està previst que l’activitat econòmica desacceleri el 2025 i el 2026, també apunta que l’economia es mantindrà “vigorosa”.

Pel que fa al dèficit, després que el 2023 arribés al 3,5%, la Comissió Europea manté que l’Estat espanyol tancarà l’any amb un dèficit del 3%, xifra que, com ja va avançar l’executiu comunitari, no comportaria l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu. Brussel·les atribueix aquest descens a la retirada de mesures temporals per mitigar l’impacte dels preus energètics.

Tot i que les despeses associades a la resposta urgent davant una catàstrofe natural no entren en el càlcul per avaluar el compliment de les regles fiscals, sí que aquestes comportaran un increment del dèficit. Sobre aquesta qüestió, la Comissió Europea indica que els riscos sobre l’augment de dèficit que cita el document “estan relacionats amb la despesa financera necessària en l’àmbit estatal per abordar l’impacte de les inundacions al País Valencià”. De fet, Brussel·les menciona el cas de la dana com un exemple per il·lustrar “les conseqüències dramàtiques que tenen uns desastres naturals cada cop més freqüents, no només per a les persones afectades, sinó també per a l’economia”.

De cara als pròxims anys, i d’acord amb una estratègia política sense canvis, es preveu que el dèficit baixi al 2,6% el 2025 a causa d’una evolució positiva dels ingressos fiscals derivats d’impostos directes i d’un creixement més lent de la despesa primària. No obstant això, s’espera que el dèficit s’elevi al 2,7% el 2026, quan s’espera que expirin els gravàmens als bancs i a les empreses energètiques.